Els nens i nenes de 6è, a l’hora d’alternativa, fem “la frase de la setmana” que consisteix en explicar el significat d’una frase feta, dita… amb les nostres paraules.

Aquestes frases són difícils de treballar individualment i per això les discutim en petit grup: a partir de les idees de cadascú busquem allò en el que tots coincidim o estem d’acord i, partir d’aquí, formulem la nostra frase amb les nostres paraules, tot intentant transmetre el seu significat.

Aquí us presentem les frases que hem estat treballant aquest trimestre.

Abans de llegir les nostres opinions feu l’esforç de pensar què signifiquen per a vosaltres i un cop ho hàgiu pensat llegiu les nostres opinions i compareu.

 

 Allò que el pare pensa menjar, al fill ho dóna.

Proverbi binnizà (Nació indígena d’Amèrica Central)

• Algú que estima, faria el que fos per aquella persona. (grup 2)
• Per a un pare, és més important el seu fill que ell mateix. (grup 1)
• Hem de respectar als pares perquè ells ens cuiden amb molt d’amor. Quan ens fem pares, sabrem el pesat que és ser pare i haurem de tenir cura dels nostres fills com ens han tingut cura de nosaltres. (grup 3)

 

Som responsables de la Terra, doncs ella és la nostra mare.

Tom Porter, nació Mohawk (Amèrica del Nord), 1983

• Si tenim cura de la terra podrim viure millor. (grup 3)
• Si nosaltres tenim cura de la terra ella ens tindrà cura a nosaltres. (grup 1)
• Hem de tenir cura de la terra, perquè venim d’ella i si no en tenim cura nosaltres, no en tindrà cura ningú. (grup 2)

 

L’aigua és la més baixa de totes les coses i, tanmateix, és molt més forta que les roques.

Hehapa Sapa (1863-1950), nació Lakota Oglala (Amèrica del Nord)

• Les coses més insignificants són les que ens fan més servei. No li donem valor a l’aigua, però ens fa un servei molt gran. (grup 2)
• Donem massa poca importància a les coses petites i normals. En canvi, de les que aparenten ser grans, en fem un gra massa. (grup 2)
• Les coses no són el que semblen. (grup 1)
• Amb l’aigua pots jugar i banyar-te però depèn de quan l’aigua pot arribar a fer desgràcies. (grup 3)

 

Per a nosaltres, aquesta anomenada conquesta va significar genocidi, etnocidi i ecocidi. Les conseqüències d’això encara les estem patint.

Evaristo Nugkuag, nació Aguaruna (Amèrica del Sud), 23 d’octubre de 1994

• Encara hi ha països que pateixen aquest mal. No cal fer mal a l’altra gent. (grup 3)
• No els hi va agradar que els conquerissin perquè ara no els hi queda res. (grup 1)
• Per conquerir Amèrica no calia exterminar tot el que hi havia. Per culpa de tot el que va passar, els indígenes encara pateixen. (grup 2)

 

Quan es barregen els colors de les quatre races humanes, s’obté el color de la terra.

Cap Seat’lth, nació Duwamish (Amèrica del Nord), 1854

• És igual si ets d’un color diferent. Si ets negre, blanc, groc o roig, pots jugar i ser amable amb tothom. (grup 3)
• Si ens ajuntem tots, fem un món millor. (grup 3)
• Encara que siguem de colors diferents, tots podem viure a la terra i la Terra és de tothom, no només dels negres, o blanc, o rojos o grocs. (grup 1)
• Encara que siguem de colors o races diferents, quan estem units només en som un. (grup 2)

 

La por ha ofegat més persones que no pas l’aigua, i és un enemic més perillós que el bosc solitari.

Ohiyesa, nació Lakota (Amèrica del Nord)

• Has de pensar en no tenir por. Si hi penses, et rendeixes segur. (grup 2)
• Et fa més por la pròpia por que no pas el que tens al davant. (grup 2)
• Quan tens por d’una cosa, no et veus en cor de fer res i et quedes parat, com si t’ofeguessis. (grup 1)
• Has d’intentar superar les teves pors d’alguna manera. (grup 3)

 

Paraules desfermen paraules.

Proverbi binnizà (nació d’Amèrica Central)

• Les paraules poden tenir conseqüències de coses dolentes però també de coses bones. (grup 2)
• Depèn de com ens parlin o el que ens diguin responem d’una manera o una altra. (grup 3)
• L’art de la paraula pot millorar les coses però també pot empitjorar-les. (grup 1)