Quan vam decidir emprendre l’aventura del galliner, els mestres estàvem convençuts que seria una bona eina educativa per estimular la curiositat pel medi i habilitats d’observació, cerca i anàlisi d’informació; en definitiva, un mitjà ben motivador per assolir coneixement.
Però el galliner també ha esdevingut una font educativa pel que fa a coneixement personal, social i emocional. Està sent un espai promotor de la sensibilitat cap als éssers vius i el medi que ens envolta, ens permet desenvolupar la responsabilitat en la cura de l’altre i actituds com la calma, la paciència i la tendresa.

Estimulem l’empatia, l’altruisme i el respecte, essent capaços de cedir a les pròpies voluntats per tal de garantir el bé comú. Un exemple ben gràfic: Quan van néixer els pollets, tots ens delíem per anar a veure’ls, acariciar-los i cuidar-los tal i com ho faríem amb un petit humà. Però abans de fer-ho vam reflexionar respecte al que realment necessitava la nostra “família alada”. La conclusió fou que als pollets no els agradaria rebre 132 visites, que la seva família podria posar-se massa nerviosa, el gall ens podria picar per fer-nos fora i la mare, estressada, podria fer mal als seus petits sense voler. Per tant, vam prioritzar el seu benestar i el respecte cap a les seves necessitats a la nostra impaciència…properament ja els podríem veure a tots corrent pel galliner! Tots els petits ho van entendre així i ho van acceptar d’una forma admirable.

Explica una bonica llegenda, que els animals són ànimes voluntarioses sense el do de la paraula, que han vingut a ensenyar a l’humà el valor dels actes, de la solidaritat, de l’acceptació, de la llibertat i del treball en equip.

A l’Aixart, en som un exemple d’aquest aprenentatge!