Les meves pràctiques amb l’equip educatiu d’Intermón han estat molt enriquidores, motivants i gran font de descoberta i aprenentatge. Mai havia profunditzat en el que representa el treball psicopedagògic fora de l’entorn escolar. I me sentit apassionada per les tasques que es duen a terme en aquest àmbit educatiu psicopedagògic no formal, he pogut conèixer no només les activitats que desenvolupen sinó tota la feina que hi ha al darrera d’aquestes. L’acollida de la meva tutora d’Intermón i el seu equip ha estat en tot moment entregada, permetent que em sentís totalment integrada i ajudant-me en tot el necessari per realitzar la meva tasca.
En aquesta tasca, he après com funciona i s’organitza el departament educatiu d’aquesta ONG i he profunditzat en el projecte Connectant Mons. D’aquest projecte n’he pogut fer un seguiment des dels seus inicis, tant en l’etapa de preparació, temporització.. com en les seves diverses fases d’implementació a les escoles. A més hi he pogut participar sobretot en la fase prèvia elaborant una graella amb recursos i materials pel professorat, així com dinamitzant el fòrum del professorat.

Això m’ha requerit submergir-me i empapar-me en l’educació enfocada vers la ciutadania global, en l’aprenentatge telemàtic en xarxa, en l’aprenentatge servei i les xarxes educatives, i comprendre com tots aquests aspectes són termes subjectes a una mateixa manera de veure el món i d’interpretar l’educació. Si ens preguntem què vol dir educar, de ben segur que trobem un cert consens a definir-ho com aquella acció que duem a terme amb la finalitat de preparar els infants i joves per formar part d’una societat, conèixer les seves conviccions, codis i maneres de fer, i tenir les capacitats i habilitats necessàries per integrar-s’hi i desenvolupar-s’hi. En definitiva, socialitzar-se, esdevenir un ciutadà o una ciutadana. Els aprenents han de poder experimentar, investigar i passar de ser consumidors de informació i coneixement a esdevenir productors. Cal donar -los el tret de sortida i les eines adients.

Les pràctiques m’han permès conèixer quines són les competències que ha de tenir la psicopedagoga en aquest àmbit educatiu no formal, necessàries per realitzar les diferents tasques que se li assignen: assessorar pedagògicament, capacitat de coordinació entre persones i serveis, treballar en col·laboració amb els diferents agents implicats, propiciar el diàleg, ser coneixedor dels recursos dels que pot disposar, etc. Alhora que ha de ser capaç de gestionar diferents eines tecnològiques que li permeten obtenir la informació necessària, actualitzada, per poder realitzar un seguiment dels usuaris, actuacions, projectes, etc.
Les dificultats de les pràctiques? L’allau de recursos, eines, plataformes que he anat coneixent i que m’obren un gran ventall de possibilitats per enfocar el treball docent i que, de moment per manca de temps, no he pogut aprofundir, utilitzar…

Ara bé, el que si que veig força clar és que vull enfocar, en la mesura que em sigui possible, el meu futur en docència cap a una nova cultura :la cultura d’aprenentatge en xarxa. Com diu Gordo,G*.”…on la xarxa educativa es transforma a ella mateixa mitjançant l’aprenentatge comunitari dels seus participants. En un món interconnectat on les principals activitats del planeta s’estan estructurant en xarxa, on les organitzacions estant donant un gir en la manera de relacionar-se, de comunicar-se i de cercar complicitats, cal preguntar-se per què el món educatiu resta encara d’esquena a aquesta realitat. La societat xarxa no esdevé neutra per als centres educatius i hem de saber aprofitar la seva força”.
*GORDO, G. (2010). “Centros educativos, ¿islas o nodos?”. Ed. Graó. Barcelona.

Per acabar, diuen que Confunci va dir… em sembla una cita pedagògica molt actual.

Una vegada analitzat per tots costats el CM he parlat amb l’equip pedagògic de quina tasca podria realitzat com a projecte-Practicum II per iniciar-ne ara el pla d’ actuació psicopedagògica. Després de sospesar diverses alternatives hem valorat com a més interessant, positiva i motivadora la de dissenyar i crear uns materials d’activitats del CM permanents. És a dir, partint de les activitats de l’edició  d’aquest curs fer uns materials que segueixin els seus objectius i continguts però amb un enfocament nou. Aquest nou material estaria en format dossier-paper essent part d’una maleta pedagògica sobre el tema del Consum alimentari. Així aquelles escoles i centres educatius diversos que es plantegin treballar sobre aquest tema disposin d’un recurs pedagògic amb un enfocament d’educar per una ciutadania global  i estructurat per franges d’edat.

També hem debatut si més endavant seria possible  incorporar aquests materials en alguna de les pàgines d ‘IO però sobre això n’hem de seguir parlant…

A mi la idea i el plantejament d’aquest projecte d’actuació de pràctiques, m’agrada i em motiva moltíssim. Així doncs començo a redactar la planificació del pla d’actuació que formarà part de la Pac3 per poder en el Practicum II posar-ho en solfa.

Ara quan ja ha acabat el projecte i fetes les reflexions generals del que Connectant Móns ha aportat a les escoles, ens posem a fer el buidatge avalatiu. És a dir, per un costat posar xifres a a questa avaluació a partir de la pàgina de manteniment que ens permet contabilitzar totes les variables possibles.
Així doncs tenim:
• la xifra total d’ inscrits: 524 escoles.
• països participants: Espanya, Portugal, Italia, República Dominicana, EEUU, Colombia, Guatemala, Zimbabwe, Malta, Mèxic, Perú i Tanzania.
• les escoles que han treballat per cada franja d’edat i la seva participació en cada fase. Per exemple per la franja d’edat 8-10 anys a la fase 1 han participat 22 escoles i a més ens permet veure també les aportacions de cadascuna.
• els blogs creats i les publicacions fetes en aquests.
• i l’autavaluació d’alumnat i de professors a partir d’uns qüestionaris online.

Per un costat les dades estadístiques ens permeten veure el seguiment que han fet els centres molt exhaustivament. I d’elles deduïm que algunes escoles inscrites quan arriba el moment d’iniciar el projecte es fan enrere per manca de temps la gran majoria. D’altres es salten alguna de les fases o activitats també degut a no poder complir els plaços temporals. Altres centres segueixen les fases però només a nivell d’aula així no envien les activitats ni participen en els forums ni blocs.
De l’altre costat el buidatge dels qüestionaris de l’alumnat i del professorat ens permet veure què cal millorar, reforçar o canviar. Així per exemple ens queda clar que algunes de les propostes de millora són:
• donar més plaç temporal per poder realitzar les activitats,
• que disposen de poques hores a la setmana pel CM
• que necessitarien poden coordinar-se entre el professorat de diversos centres per ananr més enllà de l’activitat telemàtica
• agradaria que participessin més països sobretot del Sud
• incorporar posibilidades de comunicació en temps més real de contestar i parlar en el momento:xat, messenger
D’altra banda es valora com a molt positiu:
• que els alumnes hagin pogut coneixer altres realitats relacionades amb el consum alimentari,
• les metodlogies actives, participatives i col•laboratives utilitzades per realitzar les activitats.
• també destaquen que el projecte ha estat ben elaborat, estructurat, flexible i versàtil de manera que cada centre l’ha pogut desenvolupar segons les seves possibilitats

Treballant en el Practicum he descobert tres projectes que treballen a partir de la col·laboració en xarxa de docents i professionals educatius per compartir experiències, coneixements, innovacions, etc.  En aquestes plataformes ens donen eines, recursos, materials, tant pel nostre propi entorn escolar com per crear conjuntament i compartir. Cadascuna té algunes particularitats específiques de les quals us en faig cinc cèntims per si us poden interessar.  😀

• Espurn@ és un  projecte digital  dedicat a donar suport  als docents en el seu treball per a l’adequació a la diversitat de l’alumnat. És una proposta integral, dinàmica i flexible que intenta donar resposta a una part de les necessitats educatives dels alumnes i dels profesors en el context de l’escola 2.0 i de la societat del coneixement, a través del treball telecol·laboratiu, els entorns virtuals d’aprenentatge, la innovació metodològica i la creació de xarxes docents. Espurn@ és també una porta d’entrada a noves teconologies i eines propies de la societat de coneixement adaptades al context escolar: webquests, caceres del tresor, wikis, fòrums, comunitats virtuals, microblobbloging, etc.

• Espiral és una associació sense ànim de lucre formada per professorat, tècnics, investigadors, estudiants i entitats interessats en la promoció i l’aplicació de les TIC a l’educació. El seu objectiu és apropar les tecnologies a l’escola, com una eina de transformadora dels centres.Organitza jornades, cursos de formació, dóna els premis Edublogs i publica la revista digital Bits, entre d’altres coses.

• Mestresclass: es tracta d’una plataforma oberta on docents que saben explicar molt bé un tema o tenen bones pràctiques per a compartir en la nostra llengua poden fer-ho. Amb el suport de la UOC i el diari ARA, a Catalunya també tenim la nostra pròpia font d’aprenentatge gratuïta i oberta a tothom a la xarxa.Els seus continguts audiovisuals es divideixen en tres apartats:
  • Aula en núvol. Té vídeos autoeditats per professors, amb l’acompanyament de la UOC.
  • Masterclass. Conté els millors moments de xerrades de grans conferenciants.
  • Bones pràctiques. Disposa de clips audiovisuals que presenten iniciatives promogudes per mestres i professors de diferents nivells.

Aquesta vegada he fet una presentació amb el Prezi per exposar més reflexions sobre el treball en xarxa telemàtic de les meves pràctiques: