Seguim…

Aquests darrers dies han estat de feina intensa, més que res per espremem el cervell en quan a l’enfocament de les activitats que ara estic redactant. Ja que donar-li una visió a les propostes pels alumnes basada en l’Educació pel desenvolupament és completament nou per mi i m’ha calgut submergir-mi de ple. Però el que s’ha m’ha fet més complicat és com extrapolar aquests valors i metodologies en alumnes de sis a vuit anys.

Concretament ara he estat preparant unes activitats on els alumnes, arrel de l’explicació del conte que fa de fil conductor de tot el dossier, parlaven dels seus plats preferits i dels ingredients que els composaven. I es proposa que investiguin sobre aquests ingredients en funció d’on prové, on es compra, si s’aprofita tot… I tot això per poder extreure conclusions amb l’alumnat sobre aliments justs i responsables, de temporada, els embalatges, els productors, etc.
El que m’ha costat més es pensar com els alumnes d’aquests edats podrien captar tots aquests conceptes, molt d’ells força abstractes, a partir, d’activitats a l’aula. i no sé pas si me n’he sortit massa….
Demà ho debatrem tot amb l’equip eduactiu d’IO.

 

 

Per ajudar-me a avaluar.

Com que se m’està fent difícil autoavaluar els materials que jo he creat en funció dels principis de l’ Educació per una Ciutadania Global de forma general, he pensat que em seria més senzill cercar el punts més importants a corregir a partir d’una taula.  I així un cop detecti tot allò que he de modificar poder donar-hi l’enfocament adequat.

 

Aspectes a avaluar

del material:

 Respostes basat en

 l’ECG

¿Quines  temàtiques,

principis pedagògics i

metodologies

he utilitzat?

 

Distribució de l’ aula,

de l’ espai.

 

 

Enfocament socioafectiu, nivell de protagonisme educador/a-alumne

 

Abordatge crític, problematitzador

 

He establert vincles amb la realitat local-global

 

Fomento la corresponsabilitat del alumnat

 
He projectat orientació a l’ acció  

Criteris

Per poder emmarcar adequadament el material que estic elaborant en la visió d’ Educació per una Ciutadania Global,com comentava en l’article anterior, l’equip educatiu d’ IO em va proposar que utilitzés un instrument d’orientació a través de preguntes crítiques:

EL MATERIAL QUE PROPONES…
1. ¿Dónde está enmarcado? (aula, centro o entorno…) En el caso de que la propongas para trabajar con el
alumnado: ¿a qué nivel educativo te diriges?

2. ¿piensas que hay elementos de estructura o contexto que puedan ser determinantes para llevar a cabo
la propuesta?

3. ¿Hay otros actores de la comunidad educativa que participen directa o indirectamente en esta
propuesta?

4. ¿Qué atributos (conocimientos, habilidades y actitudes) esperas generar/fortalecer a través de la
propuesta?
Te sugerimos que revises la propuesta de atributos como marco orientador. (Recuerda que es mejor ser
realista y acotar aquellos aspectos en los que esperas favorecer un cambio en el alumnado)

5. ¿En el tema que has seleccionado, incorporas directa o indirectamente los contenidos/perspectivas
propios de la ECG? ¿Cómo encaja este tema con otros contenidos curriculares que se trabajan en el
aula? 

crietris

 

6. ¿Qué metodologías vas a proponer y por qué consideras que esa metodología tiene relación con la ECG?
(recuerda que no tienes porqué desarrollar o utilizar todos los principios metodológicos coincidentes con
la ECG… Puedes ayudarte con los cuadros que relacionan atributos con metodologías, y puedes
consultar los elementos que componen los distintos enfoques metodológicos- para acotar tu análisis y
se realista con tus metas…)

7. Por último, ¿cómo podemos lograr que sea un aprendizaje significativo?

 

Ara estic revisant el material que ja tinc confeccionat en funció d’aquests criteris. És evident que la meva formació professional i el poc coneixements nivell pràctic del treball d’ECG ha  influït decisivament en certs aspectes que ara caldrà modificar.

Què estic fent? fase 3

En aquest entrada adjunto una petita mostra de la feina que estic fent per fer-la més comprensible. Per una costat hi ha la guia didàctica i de l’altre el quadern de l’alumne.

GUIA DIDÀCTICA           LES LLAVORS MÀGIQUES       FASE 1

Orientacions didàctiques

Iniciarem la tasca preguntant als alumnes sobre que és una llavor, quines llavors coneixen, perquè serveixen les llavors, d’on neixen les plantes, si pensen que a tot arreu hi ha les mateixes plantes, etc.

Després llegirem o explicarem als alumnes la història de Maria i Nicanor. Com que és un text força extens la  lectura seria adient que la realitzés el/la mestre/a potser més d’una vegada.

Insertar 1ª part text

La part del text  narrada en format diàleg es pot projectar al mateix temps que s’explica a l’alumnat.

Insertar 2ª part text-diàleg

Un cop hem llegit el conte podem preguntar-los  què els sembla la història, que els sorprèn, que els ha agradat més… i posteriorment realitzar preguntes de comprensió lectora com: quins són els personatges del conte?,  com és la planta que ha sortit de les llavors de Nicanor? De quins llocs són la Maria i el Nicanor?

Insertar mapa (mostrar o projectar el mapa adjunt perquè  visualitzin els països de procedència)

mapaIO

 

 

 

 

 

 

 

Activitats

Podem construir un mural cooperativament on presentem la classe (escola-país on vivim- llavors i aliments que consumim) i els contrastem amb els personatges del conte ( dibuixos dels personatges i del Tallogan-països on viuen). La idea es realitzar un mural que l’anirem ampliant amb la informació que ens va donant el conte a mesura que l’anem llegint.

Insertar exemple

Activitats complementàries

En funció del temps de què disposem es poden realitzar las següents activitats:

• Lectura dramatitzada adjudicant los papers de narrador o narradora i personatges a diferents lectors o lectores.

• Representació dramatitzada de la historia.

 

QUADERN DE TREBALL-Cicle inicial         LES LLAVORS MÀGIQUES           Fase 1

  1. Conte amb dibuixos i diàleg il·lustrat.
  2. Dibuixos de la Maria, el Nicanor i el Tallogàn. Identificació dels personatges.
  3. Mapa dels països de procedència. Col·locar cada personatge al seu país.
  4. Seqüència plantar llavors-plantes-aliments. Assenyalar l’ordre de la seqüència.

 mongetes

 

 

Tanquem la fase 2

Després de diverses reunions per debatre tots els punts a analitzar dels materials dels quals partim i tenint molt en compte les consideracions que he anant aportant  hem acordat que:

  • Cal crear un material que mantingui de l’antic la història narrativa, els continguts i les pautes metodològiques essencials.
  • Cal cercar activitats didàctiques adaptades al nou format i sobretot al potencial d’aprenentatge de la franja d’edat 6-8.
  • És farà un sol material per tota la franja de cicle inicial amb un nivell intermig  de manera que per aquells alumnes més petits si cal rebin el suport adicional del mestre i els més gran puguin profunditzar en les activitats a través de propostes d’ampliació que s’inclouran.

I sobretot que malgrat hi hagin forces variacions en aquest nou material és summament important dos aspectes:

  • No crear un material  tipus els que ja treballen a l’àrea de medi natural a les escoles( quadern de l’alumne centrat en plasmar a través de diverses fitxes els continguts que es treballen).
  • Si no fer un dossier que tingui coma principis bàsics d’aprenentatge i de metodologia de treball la filosofia educativa de l’Educació per una ciutadania Global que promou IO. 

Respecte la temporització d’aquesta fase realment hem esgotat les 10 hores de treball projectades tot i que jo, en paral·lel, he iniciat la fase 3 perquè m’ajudava també a veure més clars els punts febles del material analitzat. és a dir, he començat a crear ja el nou material com una pauta més per poder avaluar l’antic.

una altra idea…

Avui tot remirant els materials i cercant models a l’ escola que em poguessin servir per orientar-me he vist que gairebé tots els dossiers didàctics divideixen el cicle inicial (la franja 6-8 anys) en dos models força diferenciats.

És molt comprensible ja que els alumnes de primer de primària i el de segon fa una evolució dels seus aprenentatges i de les seves capacitats molt notables. De manera que un dossier didàctic de primer i de segon pot presentar metodologies de treball força diferents adequant al moment evolutiu que presenten sobretot en la lectoescriptura. Per tant penso que potser una altra opció seria refer el material en dos dossiers un per cada curs. 

 

Un exemple d’activitat de les que parteix el meu projecte.

En aquest enllaç podreu veure una de les activitats que es feren  en l’edició anterior del Connectant móns justament per la franja d’edat 6-8 anys. Era l’activitat final i es tractava de crear un receptari basant-nos en el consum responsable i després posar-los en comú en els diferents blocs, cadascú amb un nom de país, agrupats per franges d’edats.


receptes

Algunes idees per la fase 2.

Seguint en aquest fase d’anàlisi he pensat que abans de prendre decisions sobre el material es podria provar dues idees  per reafirmar les meves inquietuds envers l’avaluació i reformulació de les activitats.

D’una banda  he quedat per contrastar els meus dubtes amb les mestres del meu centre que treballen en aquests moments amb aquest franja d’edat per exposar-los els meus dubtes a veure com ho plantejarien elles. És a dir si també creuen  que donades les capacitats cognitives i d’aprenentatge dels alumnes de 6-8 anys cal realitzar un a presentació enfocada en un treball molt més simple, visual, oral i amb unes activitats de plasmació molt conjuntes de tipus mural.

Com que jo ara fa forces anys que treballo en els cicle posteriors a vegades em consta situar-me exactament en quin és el nivell més adequat per edats inferiors. I no vull pressuposar mètodes o fets que després portarien a un fracàs del projecte.

D’altra banda també estic recollint quaderns de treball i guies didàctiques del cicle inicial i de l’àrea de medi natural per veure també com enfoquen les propostes i poder comparar-ho.

Tot això ho valorarem amb l’equip educatiu d’IO i em sembla que potser ja podríem enllestir la fase 2 redactant l’avaluació del material on-line i traçant les línies  de treball per començar amb la fase 3.

Fase 2:anàlisi de materials.

En aquesta segona fase estic analitzant els materials dels quals partim per fer el dossier didàctic. Les activitats proposades per la franja d’edat 6-8 anys es basen en un conte de trets fantàstics sobre un nen colombià  i una nena de Sevilla que es coneixen a partir d’unes llavors màgiques.

Seguint aquesta història es realitzen una sèrie d’activitats que giren entorn el propi consum, les diferencies alimentàries i les seves injustícies…

Al repensar aquest dossier d’activitats en format paper es tic veient que em resultarà molt més laboriós del que em pensava. El fet que ara els alumnes hagin de visualitzar en un quadern el conte i les propostes de treballs m’adono que implicarà forces canvis. Per exemple, el conte haurà de ser una narració explicada per la mestra (ja que ens aquestes edats tot just han iniciat la lectura) i acompanyada de il·lustracions. de manera que els alumnes puguin seguir el fils narratiu amb les imatges a la vegada que escolten l’explicació.

Una altra alternativa seria simplificar molt el text per transformar-lo en una senzilla lectura d’imatge que inclogués 2 o 3 línies de text cadascuna. Aquest primer dilema el comentaré a la propera reunió amb la tutora per valorar quina decisió prenem al respecte.

Pel que fa a les activitats passa el mateix, algunes he pensat formular-les perquè siguin un treball cooperatiu d’aula a través d’un mural que els alumnes aniran construint per visualitzar els personatges, els països, els diferents aliments… d’altres crec que s’haurien de plasmar en fitxes on l’aspecte visual en sigui el fil conductor i clarament orientades a la capacitats cognitives d’aquestes edats.

És a dir, una de les propostes del format on-line que era una enquesta sobre hàbits alimentaris considera que es podria fer amb senzilles preguntes acompanyades de la imatge i que les respostes es puguin encerclar.

 Totes aquestes consideracions em serveixen per avaluar i corregir els objectius d’aquesta segona fase.  Per una costat preveure una temporització més amplia i de l’altre avaluar aquests materials amb els seus punts febles i possibilitats de millora.

 

Fase 1 acabada, inicio la segona fase.

M’adono que la previsió d’hores per la primera fase cal reajustar-la ja que hem enllestit la feina amb menys temps de les 5 hores temporitzades amb la meitat n’he tingut prou.
Així doncs, ja tenim l’objectiu principal del projecte:La adaptació en format paper del material on-line creat pel Connectant mons per cicle inicial anomenat “Les llavors màgiques”, basant-nos en una aplicació metodològica de treball cooperatiu concretat en cinc objectius específics que desenvoluparà el material didàctic:

  1. Treballar el concepte de drets bàsics, en especial el dret a l’ alimentació.
  2. Conscienciar els nens i nenes de les desigualtats que existeixen al món a nivell alimentari, i analitzar per què es produeixen.
  3. Reflexionar sobre els nostres hàbits respecte a l’ alimentació.
  4. Fomentar l’ anàlisi, la reflexió i l’ acció davant una situació injusta.

També hem definit l’estructura: constarà d’un dossier didàctic pel professorat que servirà de guia per a dur a terme totes les activitats i d’un dossier de treball per l’alumnat i mantindrem la temporització en  cinc fases de treball les quals parteixen sempre de la historia-conte de la Maria i el Nicanor . I el seu contingut serà l’adaptació dels materials proposats on-line en el CM passat, de manera que, ara moltes activitats seran de treball grupal-cooperatiu a la pròpia aula.

Respecte les característiques hem remarcat molt a les reunions que no s’ha de perdre el punt de vista/enfocament principal pel qual es fa aquest material: la identificació de les necessitats bàsiques d’alimentació i aliments imprescindibles, la presa de consciència sobre la injustícia alimentària i sobretot la manifestació d’actituds de cooperació i de solidaritat davant els problemes i les necessitats dels altres.

També hem acordat que s’estudiarà si es viable la creació d’un bloc de manera que els treballs dels alumnes de cada escola pugui ser-hi penjat i així crear una connexió entre diferents centres que treballen el material.

Així doncs sembla que puc iniciar ja la segona fase per un costat contrastant materials i cercant algunes propostes en d’altres dossiers sobre injustícia alimentària per aquelles activitats que calgui re-enfocar-les totalment al passar en format paper.

semillas