Luís: El podi.. Em sembla que has dibuixat un objecte carregat de significats. És el lloc de reconeixement del triomf. És un objecte molt lligat a l’esport i la competició i on només pugen aquells pocs que han anat per davant de tots els altres. Aquí dalt hi acostumem a veure el reconeixement de l’esforç, segurament de molts anys d’entrenaments, d’esforç i sacrificis. És un instant de glòria, el públic els aplaudirà…Està ben escollit en els termes d’ascensió cap al número 1. Però fixa’t, tal com el veiem, sense ningú a dalt, buit, pot tenir també un sentit i un simbolisme molt diferent. Ens sembla abandonat. Pot semblar que està a punt de ser ocupat o que ja els guanyadors han marxat. No ho sabem. Sense res més, sense el seu context (fora de context) és una simple idea. Sembla que ens convidi a reflexionar sobre el valor del triomf, o sobre la fugacitat de l’èxit, o sobre el sentit de la competència. Uns conceptes que son molt presents al nostre mon. El podi que dibuixes és una simple idea, i com que no sabem de quin material és (o seria), cas de que en féssim una obra d’art, ens deixa una mica inquiets. Imagina’t que aquest pòdium el construïm amb un material tant fràgil com paper, o de goma-espuma, o només és un dibuix en una paret, de manera que o no hi podem pujar o si hi pugem no servirà, o el trencarem…

M’agrada perquè te moltes possibilitats artístiques. És un objecte que podria metaforitzar l’objectiu del triomf, de la superació, però a l’hora, podria ser critica d’un sistema de vida que basa la felicitat, o l’èxit en la competència ferotge, en arribar primer, abans que arribar bé, tranquil i amb saviesa…(O arribar acompanyat d’altres..com diu algun poeta)

S’acosta bastant (per diverses raons) a l’objecte que jo havia pensat treballar amb vosaltres…

Molt bé.

SALVADOR