Els tres objectes en què jo havia pensat són la meva motxilla, la meva tauleta gràfica i el llum del meu escritori.
D’entre aquests tres, he escollit el llum, entre d’altres coses, perquè em semblava, escultòricament, el més interessant.
Vaig pensar en aquest objecte perquè sempre que he d’estudiar l’he d’encendre per veure-hi. Per adquirir coneixements, necessito llum.
El segle XVIII, amb l’aparició dels il·lustradors i els seus ideals d’enteniment, raó i coneixement, van deixar enrere les supersticions; així, aquest segle va passar a ser conegut com “el segle de les llums”.

Miriam Rivera

L’enmagatzematge de les nostres dades, a l’interior d’una càmera.

El meu projecte tractarà sobre les captacions de les imatges que cada dia ens formen i augmenten el nostre aprenentatge dintre de l’escola. També havia pensat en organitzar un conjunt format per una càmera enganxada a sobre una paleta i en digonal pasar un pinzell, i tota aquesta estructura dels tres objectes interpretats com a un de sol.

En relació a la càmera, aquests pensaments, idees i dades acadèmiques que tenim arxivades al nostre interior, les guardem en la memòria de la nostra càmera fotogràfica, com un objecte més del nostre cos, senzillament un òrgan imprescindible.

Montserrat Garcia