Beatriz: És maco de veure com els objectes que triem ens poden trair! (Triar-trair) Tu has triat un candau que és un objecte que fem servir per a tancar, per a lligar, per ocultar, per a immobilitzar…Però tu, en canvi, a través d’ell obres el teu comentari cap a nosaltres i ens comuniques un aspecte molt íntim de la teva personalitat (crec). Dius que et consideres (o consideraves) una persona tancada, retreta i ens dius com l’Escola t’ha ajudat a obrir-te, a trobar camins. Fixa’t quina paradoxa! En aquest cas el candau fa de petit objecte, de petit instrument per obrir el teu mon. I en ell es troben el teu mon de dins i el de fora. L’objecte-candau es converteix en un objecte que allibera, que obre. Podries haver dibuixar també el candau obert, al costat.

També parles de la llibreta, que és un objecte que altres han citat i a mi m’agrada pel que té de fulls en blanc, per escriure, per omplir…. És com si estès esperant tot allò que s’expressarà quan el candau s’obri i que potser escriuràs amb la (teva) ploma. Un objecte, també molt íntim (que no prestes..)

Aquest objecte mecànic, (o objectes) vist per la teva sensibilitat, ha pres vida, ha deixat de ser un simple candau, (o una simple ploma). Aquí hi ha la màgia de l’art, o de la poesia…

SALVADOR

Luís: El podi.. Em sembla que has dibuixat un objecte carregat de significats. És el lloc de reconeixement del triomf. És un objecte molt lligat a l’esport i la competició i on només pugen aquells pocs que han anat per davant de tots els altres. Aquí dalt hi acostumem a veure el reconeixement de l’esforç, segurament de molts anys d’entrenaments, d’esforç i sacrificis. És un instant de glòria, el públic els aplaudirà…Està ben escollit en els termes d’ascensió cap al número 1. Però fixa’t, tal com el veiem, sense ningú a dalt, buit, pot tenir també un sentit i un simbolisme molt diferent. Ens sembla abandonat. Pot semblar que està a punt de ser ocupat o que ja els guanyadors han marxat. No ho sabem. Sense res més, sense el seu context (fora de context) és una simple idea. Sembla que ens convidi a reflexionar sobre el valor del triomf, o sobre la fugacitat de l’èxit, o sobre el sentit de la competència. Uns conceptes que son molt presents al nostre mon. El podi que dibuixes és una simple idea, i com que no sabem de quin material és (o seria), cas de que en féssim una obra d’art, ens deixa una mica inquiets. Imagina’t que aquest pòdium el construïm amb un material tant fràgil com paper, o de goma-espuma, o només és un dibuix en una paret, de manera que o no hi podem pujar o si hi pugem no servirà, o el trencarem…

M’agrada perquè te moltes possibilitats artístiques. És un objecte que podria metaforitzar l’objectiu del triomf, de la superació, però a l’hora, podria ser critica d’un sistema de vida que basa la felicitat, o l’èxit en la competència ferotge, en arribar primer, abans que arribar bé, tranquil i amb saviesa…(O arribar acompanyat d’altres..com diu algun poeta)

S’acosta bastant (per diverses raons) a l’objecte que jo havia pensat treballar amb vosaltres…

Molt bé.

SALVADOR