Per iniciar la fase següent del procés de creació de 10.000 hores, el Salvador Juanpere comença a fotografiar, dibuixar i desglossar en peces algunes escales de mà del seu entorn proper.
Monthly Archives: desembre 2009
Visita al Salvador
El dimecres, 9 de desembre, vam anar a visitar a en Salvador Juanpere a casa seva, a Mira-Sol.
Ens va convidar a passar al seu taller que era ple d’eines, anotacions i obres pròpies; ens va submergir en el seu ambient artísitic.
Primerament ens va mostrar els seus projectes més actuals, com per exemple un tros de marbre blanc i pur en què s’hi “passegen” una sèrie de cargols de bronze. Això només era una part d’una obra molt més complexa la distribució de la qual seguirà la seqüència de Fibonacci. Aquesta mateixa seqüència de nombres, la segueix la natura a l’hora de reproduir-se. Per fer aquests cargols l’artista agafava un de veritat i en feia un motlle amb silicona i desprès el portava al ferraire per que en fes un de broze.
Una altra de les seves creacions, que va explicar-nos, va ser un espai on va penjar panells de vidre a la paret amb paraules grabades; i al terra una sèrie de mots creats a partir de lletres de fang disperses pel terra.
També ens va parlar d’un llibre que l’havia inspirat: L’Artesà; en el qual s’explica que una persona, per aprendre un ofici, necessita 10.000 hores. Això ha servit de metàfora per al nostre projecte. Nosaltres no aprendrem un ofici, però intentem acostar-nos a l’art i entre tots podrem sumar les 10.000 hores. Vam decidir que l’escala seria l’objecte que milllor representa la idea de coneixement, il·lustració, pujada, creixement… La següent fase és reunir imatges d’una sèrie d’escales de mà i construir-ne rèpliques una cinquena part més petites.
Goretti i Míriam
Memòria 10.000 hores
Després de les reflexions sobre el procés d’aprenentatge i els objectes que metafòricament el poden representar, el Salvador Juanpere elabora la memòria del projecte: comença la segona fase de treball.
Escales
El Salvador Juanpere elabora un document dedicat a les escales. Hi recull obres d’artistes, textos, fotografies, grans escales i escales quotidianes.
Tot reflexionant, el Salvador …
Laura: Jo també m’he posat a reflexionar després de fer un repàs al text tant ben resumit que m’envieu. La meva intenció era posar-vos en situació d’ajudar-me a projectar i realitzar una obra, tal vegada ha estat una mica feixuc aquest inici, per vosaltres; devíeu tenir la sensació de buscar alguna cosa sense saber què… Però jo buscava una idea que conjugués les diverses circumstàncies que aquest encàrrec m’ha posat al davant: vosaltres, el vostre Institut, els vostres professors, un petit conte d’un escriptor que he llegit últimament i em va agradar molt, i una referència d’un sociòleg…
Fer-vos treballar a vosaltres perseguint una idea “al voltant del creixement personal, de la formació, de l’aprenentatge, de la recerca de la personalitat i del vostre moment de la vida…” també era una manera de donar seguretat a la meva idea, de posar-la a prova i de veure si aquesta podria ser compartida, podria funcionar… Una obra d’art també vol ser compartida, entesa, vol sortir d’una realitat més àmplia que no sigui únicament el món íntim del seu autor.
Tots els dibuixos vostres crec que representen molt bé aquesta recerca que heu fet d’una situació de la vostra vida actual, del vostre període de formació, de creixement. Crec que heu pogut experimentar com els objectes més propers a la nostra vida (i que quasi de tan propers i utilitaris no veiem…) poden ser “metàfora” i representació de la nostra voluntat expressiva, de les nostres idees i les nostres ambicions i utopies.
La veritat és que, uns més que altres, però tots els vostres dibuixos em semblen possibles per a representar-se i convertir-se en escultura. Però per la meva manera de fer i per la intenció que jo porto i la idea que me’n vaig fer per aquest treball he de dir que em decanto per tres: la planta de Goretti, el pòdium del LLuís i l’escala de la Isabel. Tots tres son capaços de representar molt bé aquesta idea de creixement, d’elevació, d’instrument o objecte que ens pot ajudar a pujar (físicament o mentalment). I els tres es poden resumir en la idea d’escala, d’un objecte físic que creix, que eleva, que metaforitza la idea de transcendir d’una realitat cap a una altra…
Un projecte que m’ha cridat molt l’atenció és la làmpada de la Miriam perquè jo també havia pensat que en aquesta obra hauria de tenir una part important la llum, la il•luminació. Les escales (o les plantes) ens ajuden a pujar metafòricament i la llum té el sentit de coneixement “d’il•lustració” –com deia ella– o de vida, així que entre la idea d’escala i (potser més endavant) la idea de llum, podria anar el projecte total.
Ara podreu parlar-ne amb el Miquel que és un professor excel•lent que posa molt d’entusiasme en el projecte i quan vingueu a casa meva el dimecres 9 quedarem entre tots com començar a treballar i concretar què fer. Ara quedaria la part del treball físic.
Aquest projecte el vull titular 10.000 hores que és un temps que es considera necessari per aprendre qualsevol ofici o habilitat. Segurament (ni entre tots…) hi haurem dedicat tantes hores (jo, per culpa de l’accident, tampoc) però sí que m’agrada fer servir aquest títol. A partir d’ara ha de venir la part més física del treball, començarem a concretar, a dibuixar i projectar per després construir… La part d’aprenentatge físic, de com construir aquests objectes (escales), amb quin material, de quina manera fer-ho entre tots, com enganxar-les, fer les maquetes, etc.
Ara comença la segona part del treball. Fins aviat!
SALVADOR JUANPERE
Tot reflexionant …
Avui hem parlat sobre els comentaris que ens ha enviat el Salvador:
La Isabel ha dibuixat una escala. Al Salvador li recorda textos d’obres. Li sembla una proposta interesant. Li recorda a l’artista David Nash.
El Fernando va dibuixar un metrònom. El Salvador opina que és original que li porta records marcats.
En Lluís, en canvi, ha preferit dibuixar un pòdium. Com no hi ha ningú al damunt, en Salvador pensa que els guanyadors s’han anat i que representa la fugacitat de l’èxit.
La Jemma ha dibuixat un cassette. Representa alguna les moltes hores d’aprenentatge.
En Daniel va dibuixar una finestra, cosa que en Salvador l’hi crida l’atenció, perquè l’hi recorda una obra de Cézanne.
La Goretti ha dibuixat una planta que al Salvador li recorda una deessa i mols artistes.
La Bea ha dibuixat un candau i el Salvador li representa a una persona tancada ja que el candau estava tancat i això li comporta una paradoxa.
La Montse va dibuixar una càmera. En Salvador opina que és interesant però li demana que faci algun altre dibuix.
La Elena ha dibuixat un micro però el Salvador pensa que no representa un objecte per amplifcar coneixements sinò per guardar-los.
La Miriam està preocupada perquè el Salvador l’hi a dit que l’hi ha agradat el seu dibuix però encara no l’hi a dit perquè. Ella va dibuixar una bombeta.
Després, els objectes dibuixats, els vam classificar en:
-Arquitectònics: l’escala, la piramide, i el pòdium.
-Mecànics: el candau, la càmera i el metrònom.
-Naturals: la planta.
-Elèctrics: el micro, la làmpara i la bombeta.
Aquests objectes ens donen idees com: créixer, pujar, obrir, desar, captar, passar, il·luminar i marcar.
Els objectes que més coincidien amb aquestes idees creiem que són la planta i les escales.
Laura Pérez