Monthly Archives: novembre 2009

Comentari de Salvador Juanpere a “Una finestra, et pot obrir una nova etapa”: 22 novembre 2009

Danny: Et dono la raó en l’objecte que finalment has triat. A mi també em sembla el millor dels tres. Com la teva companya Isabel, has triat un objecte de l’arquitectura. Una finestra pot metaforitzar molt clarament la mirada que volem fer cap al món. Obrir la finestra és símbol de connectar-se amb l’exterior, de rebre estímuls enriquidors. I una finestra també pot ser metàfora de la creació, moltes vegades s’ha fet el símil entre la pintura i una finestra. (Penso en el pintor Cézanne).  De fet, la finestra, com la pintura, emmarca una part precisa del paisatge exterior, de la realitat… és també una representació d’allò “que hi ha a fora”, a fora de nosaltres, de la realitat exterior que nosaltres podem observar, pensar i crear. I pot representar molt bé aquesta obertura a una nova etapa, a una nova evolució… Veig que en la teva finestra s’hi insinua molt tènuement un paisatge..(?) És un paisatge només imaginat, o dibuixat i esborrat, o només insinuat? Semblen dues muntanyes nevades ? De fet, si en fessis una obra artística d’aquesta finestra podries jugar molt bé a insinuar un paisatge de somni… Un paisatge com un record…?

 

SALVADOR

Comentari de Salvador Juanpere a l’Elisabeth: 22 novembre 2009

Elisabeth: Aquest dibuix teu i el que tu expliques d’una bombeta m’ha fet pensar en una idea d’un pedagog que va dir que l’educació (ell parlava de l’educació en l’art…) no consisteixi a encendre a dins de cada estudiant una bombeta, sinó a netejar-la. Cadascú ja porta a dins una bombeta encesa d’origen. La feina del professor d’art (potser de tots els professors) consisteix en fer que la llum brilli.  Aquesta energia de que tu parles com aprenentatge i coneixements, és el deixar-se “netejar”, és a dir, deixar-se “alimentar” culturalment perquè la nostra llum ens il·lumini durant tota la vida. El teu treball té una certa relació amb el de la Miriam, que també va escollir una eina de llum. Tant el teu com el seu, potser em donaran una nova idea de com acabar l’escultura que tinc pensada de fer…

 

SALVADOR

Comentari de Salvador Juanpere a “Una planta”: 22 novembre 2009

Goretti: És molt interessant l’anàlisi que fas de l’objecte que has escollit. I la metàfora que hi trobes en els diferents processos i parts de la planta em sembla molt ben reflexionada. Tot i que et pugui semblar rar, hi ha força artistes que han utilitzat plantes vives o arbres vius per a fer escultures; penso en Giuseppe Penone, Joseph Beuys, Giovanni Anselmo, David Nash… cadascú amb motivacions diferents.

Tu has fet una classificació de les diferents parts de la planta per a fer analogia amb el creixement de la persona. I et veus identificada amb aquesta planta que veus cada dia i que veus créixer, de la mateixa forma que tu et sents créixer com a persona i sents augmentar els teus coneixements i la teva curiositat per les coses del món. Les plantes tenen un influx molt directe de les condicions del seu entorn i alhora modifiquen aquest entorn amb la seva aportació d’oxigen, igual que les persones que interactuem amb el medi. Que som influïts i influïm alhora en el medi. De fet, jo crec que en el teu cas, identificar-se amb una planta mostra una gran sensibilitat pel medi natural i la Terra, tal com dius al final. També les persones tenim clavades les arrels, és una complicitat amb Gaia, la deesa grega. És una bona elecció.

 

SALVADOR

Una finestra, et pot obrir una nova etapa

danny-linares

Jo he triat  tres objectes: la meva bicicleta, un candau i una finestra.

M’he decantat per la finestra, perquè és l’objecte dels tres, que més sentit té.

Per exemple, la finestra et pot obrir una nova etapa; si l’obres, pot donar lloc a una evolució com a persona. Una vegada l’obres, et pot fer enriquir els teus coneixements, amb una mirada més amplia de com és el món, i mirar també com pensen els altres; i al contrari, si està tancada estàs tancat en tu mateix i no mires ni t’adones de tota la resta, ni pots fer arribar nova informació ni nous coneixements.

Elisabeth

elisabeth1

Tots carreguem a dins nostre una bombeta que cal mantindre encesa. Només li podem donar energia, per il·luminar, amb l’aprenentage social, cultural, de coneixements i de la satisfacció cultural que això comporta. Ara, durant un curs acadèmic il·lumina amb força, dia rerre dia.

Una Planta

goretti1

He escollit aquest objecte perquè crec que estic en una etapa d’interpretació de diferents tipus de coneixements. Igual que la meva planta, que actualment encara li estan sortint les fulles.

Havia pensat també en una cartera i un arxivador, però a nivell personal considero la meva planta com el millor objecte que representa la meva etapa estudiantil amb un raonament propi.

A continuació redactaré les interpretacions que tinc de cada element que composa aquesta planta:

Planta o arbre: Evidència del coneixement d’una persona.

Llavor: L’embrió que donarà lloc al sorgiment del coneixement.

Arrels: Primers brots de les ganes de saber d’una persona, a partir de l’observació de la gent més propera.

Tronc o tija: És la base dels principals coneixements, que creix a mesura que la curiositat pel saber es va expandint. Igual que el tronc (o tija) creix a mesura que les arrels s’expandeixen per la terra.

Branques: Ramificacions del coneixement base, que són els diferents aprenentatges. Així com les branques són la ramificació del tronc.

Fulles: Idees pròpies dels diferents aprenentatges.  Com les fulles que surten de les branques.

Fruit o flor: Substracció  de tots els coneixements que hem anat recullint. Com els fruits dels arbres o plantes.

Llum del sol: Estimulant de les ganes d’aprendre de la persona. Així com el sol  estimula el creixement del tronc.

Pluja: Element que connecta totes les parts de la planta des de les arrels fins a les fulles i fa possible el procès de la planta.

Terra: Conjunt de gent més propera o més llunyana a la persona que li otorga coneixement (ambient social). La família representa la terra més propera a les arrels ,que roman fixa a les arrels,  i els amics i coneguts represemten la terra més superficial que es pot renovar i ampliar.

20/11/09 

Maria Goretti Aparicio Oller

Comentari de Salvador Juanpere a “Candau (unes coses tancades també es poden obrir)”: 19 novembre 2009

Beatriz: És maco de veure com els objectes que triem ens poden trair! (Triar-trair) Tu has triat un candau que és un objecte que fem servir per a tancar, per a lligar, per ocultar, per a immobilitzar…Però tu, en canvi, a través d’ell obres el teu comentari cap a nosaltres i ens comuniques un aspecte molt íntim de la teva personalitat (crec). Dius que et consideres (o consideraves) una persona tancada, retreta i ens dius com l’Escola t’ha ajudat a obrir-te, a trobar camins. Fixa’t quina paradoxa! En aquest cas el candau fa de petit objecte, de petit instrument per obrir el teu mon. I en ell es troben el teu mon de dins i el de fora. L’objecte-candau es converteix en un objecte que allibera, que obre. Podries haver dibuixar també el candau obert, al costat.

També parles de la llibreta, que és un objecte que altres han citat i a mi m’agrada pel que té de fulls en blanc, per escriure, per omplir…. És com si estès esperant tot allò que s’expressarà quan el candau s’obri i que potser escriuràs amb la (teva) ploma. Un objecte, també molt íntim (que no prestes..)

Aquest objecte mecànic, (o objectes) vist per la teva sensibilitat, ha pres vida, ha deixat de ser un simple candau, (o una simple ploma). Aquí hi ha la màgia de l’art, o de la poesia…

SALVADOR

Comentari del Salvador Juanpere a “El podi”: 19 novembre 2009

Luís: El podi.. Em sembla que has dibuixat un objecte carregat de significats. És el lloc de reconeixement del triomf. És un objecte molt lligat a l’esport i la competició i on només pugen aquells pocs que han anat per davant de tots els altres. Aquí dalt hi acostumem a veure el reconeixement de l’esforç, segurament de molts anys d’entrenaments, d’esforç i sacrificis. És un instant de glòria, el públic els aplaudirà…Està ben escollit en els termes d’ascensió cap al número 1. Però fixa’t, tal com el veiem, sense ningú a dalt, buit, pot tenir també un sentit i un simbolisme molt diferent. Ens sembla abandonat. Pot semblar que està a punt de ser ocupat o que ja els guanyadors han marxat. No ho sabem. Sense res més, sense el seu context (fora de context) és una simple idea. Sembla que ens convidi a reflexionar sobre el valor del triomf, o sobre la fugacitat de l’èxit, o sobre el sentit de la competència. Uns conceptes que son molt presents al nostre mon. El podi que dibuixes és una simple idea, i com que no sabem de quin material és (o seria), cas de que en féssim una obra d’art, ens deixa una mica inquiets. Imagina’t que aquest pòdium el construïm amb un material tant fràgil com paper, o de goma-espuma, o només és un dibuix en una paret, de manera que o no hi podem pujar o si hi pugem no servirà, o el trencarem…

M’agrada perquè te moltes possibilitats artístiques. És un objecte que podria metaforitzar l’objectiu del triomf, de la superació, però a l’hora, podria ser critica d’un sistema de vida que basa la felicitat, o l’èxit en la competència ferotge, en arribar primer, abans que arribar bé, tranquil i amb saviesa…(O arribar acompanyat d’altres..com diu algun poeta)

S’acosta bastant (per diverses raons) a l’objecte que jo havia pensat treballar amb vosaltres…

Molt bé.

SALVADOR

CANDAU (les coses tancades també es poden obrir)

beatriz-nieto2

Jo he escollit el candau. Perqué ho he escollit?, perque crec que jo sóc com ell, una persona tancada, que poc a poc i gràcies a l’escola, els estudis i els aprenentatges del dia a dia, que són com una clau per mí, em van obrin camins per ser una persona formada de cap a peus.

Altres idees que vaig tenir van ser una llibreta i una ploma estilográfica. Vaig pensar  en aquests objectes  perqué la llibreta s’utilitza a l’escola i amb el pas del temps es va omplin, i en una ploma estilográfica perque sempre la portes per escriure, i no es com un boligraf ni un retolador ja que és un objecte molt més personal i no el prestes a ningú.