Als països llatins les notes musicals s’anomenen Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si. L’orígen d’aquests noms el podeu llegir a la pàgina sobre Guido d’Arezzo en aquest mateix bloc, però: sabíeu que a la resta de països, les notes s’anomenen A, B, C, D, E, F i G?

La lletra A correspon a la nota La.
La lletra B correspon a la nota Si.
La lletra C correspon a la nota Do.
La lletra D correspon a la nota Re.
La lletra E correspon a la nota Mi.
La lletra F correspon a la nota Fa.
La lletra G correspon a la nota Sol.

En Alemany, a més, utilitzen la lletra H que correspon a la nota Si, de manera que la lletra B la fan servir per al Si bemoll.

Voleu saber què hi fa aquí una foto de Bach?

Aquesta relació entre lletres i notes dóna molt de joc: si vols saber com sona la paraula FADA, només han de tocar les notes Fa, La, Re, La. Un músic que tenia un cognom sonor va ser BACH: les seves lletres sonen a Si bemoll, La, Do, Si natural.

ENLLAÇ MUSICAL: Aquí podeu escoltar una obra musical dedicada a BACH i que utilitza per començar les quatre notes (Si bemoll, La, Do, Si natural) en homenatge sonor: PRELUDI I FUGA sobre el nom de BACH, de Franz Liszt

Us proposem que ens envieu paraules que sonen, és a dir, paraules formades amb les lletres sonores (A, B, C, D, E, F, G, H). Per exemple… CACA! (Do, La, Do, La)