BONS CONSELLS LECTORS 

 Per què és important que siguin bons lectors?

• Perquè els hàbits lectors milloren el rendiment escolar.
• Perquè els bons lectors comprenen i assimilen amb rapidesa els aprenentatges nous.
• Perquè els llibres els serveixen per a entretenir-se, reflexionar, desvetllar la fantasia, augmentar els coneixements, desvetllar sentiments…

 Llegir és suficient per ser un bon lector?

• No, a més de llegir és imprescindible que ho facin amb fluïdesa i que sàpiguen explicar el que han llegit.
• Han de ser capaços de ser crítics; això significa que han d’analit­zar, contextualitzar, relacionar i valorar els textos que llegeixen.
• Han de tenir l’hàbit de la lectura i estar-hi motivats.

Si cada dia practiquen la lectura i parlen sobre el que han llegit, aconseguiran ser bons lectors.

Com els podem ajudar a trobar-li el gust, a la lectura?

•  Intentant que us vegin llegir a casa. Vosaltres sou el seu exemple.
•  Llegint-los contes en veu alta quan són petits.
• Practicant la lectura amb ells de deu a vint minuts cada dia.
• Tenint llibres a casa del seu interès.
• Disposant d’un lloc agradable per llegir.
• Ajudant-los a planificar un temps per a la lectura.
• Fent-los conèixer altres formats, com per exemple, els llibres digitals.
•  Interessant-vos per les seves lectures de classe i, si podeu, llegiu-les.
• Fent activitats al voltant dels llibres com dibuixar, anar a la biblioteca, al teatre o al cinema.
• Regalant-los llibres pels aniversaris i celebracions tenint en compte els seus interessos.

A l’hora d’escollir un llibre per als vostres fills i filles heu de tenir en compte els seus gustos, i també les característiques pròpies de cada edat.

ELS LLIBRES HAURIEN DE…

FINS ALS 5 ANYS

• Tenir protagonistes amb els quals es puguin identificar: nens de la seva edat, animals, etc.
• Ser llibres curts. A partir dels 3 anys: amb vocabulari o frases senzilles i amb la lletra grossa.
• Estar fets de diversos materials, que es puguin mullar, amb tapes dures, de cartró, de roba, amb il·lustracions grosses o elements mòbils…

 

DELS 6 ALS 8 ANYS

• Relatar històries quotidianes i conegudes, i també llegen­des i faules, amb varietat de personatges (quotidians, màgics, poderosos…) per tal d’estimular la seva imaginació.
• Ser llibres amb capítols curts, amb lletra grossa i amb imatges (dibuixos, fotografies…) que ajudin a entendre la història.

DELS 9 ALS 12 ANYS

• Relatar històries d’acció (misteri, ciència ficció, còmics) on els protagonistes tinguin personalitats més complexes (presenten canvis de conducta, d’edat, d’opinions…) i també poden informar de temes actuals que siguin del seu interès.
• Tenir relats més llargs on, per exemple, es narri més d’una història en el mateix llibre utilitzant un llenguatge quotidià i il·lustracions que acompanyin la història.

DELS 13 ANYS EN ENDAVANT

• Ser llibres d’actualitat amb protagonistes i temes amb els quals es puguin identificar (amor, amistat, misteri, música, esport…).
• Relatar històries extenses, fins i tot que ocupin més d’un llibre (trilogies…).

Tenir il·lustracions quan siguin neces­sàries per a la comprensió del relat o la informació.

 

EL DOL I LA MORT

He recollit unes reflexions sobre aquest tema que se’ns fa tan feixuc d’acceptar i explicar.

Vivim d’esquena a la mort, quan és un fet natural i segur per a tothom, dóna la sensació que volem ser enganyats, com si sempre haguéssim de viure, tenir èxit, consumir sense fi, obtenir el plaer immediatament, ser eternament joves i no patir mai… Aquesta forma de viure s’allunya de la realitat de la vida quotidiana. Malgrat que estem abocats a veure contínuament morts fictícies i reals a través dels mitjans de comunicació parlar-ne és considerat de mal gust, morbós. I en canvi quan ens hi trobem ens crea inseguretat, desconeixement, por, tot un conglomerat d’emocions…

Què fem a l’escola?
La mort és un fet natural en tots els éssers vius. A vegades la por a no saber què dir, què fer, fa que no abordem el tema amb naturalitat, que defugim la resposta. Oblidem moltes vegades que el cos, les mirades, les actituds parlen fins i tot més que les paraules. Si no permetem que els sentiments amarin les nostres relacions estem impedint una bona comunicació i per tant el creixement saludable dels menuts. Els moments de pèrdua i dol són els més durs que viu un infant per això si volem que creixin sans hem de saber aprofitar aquests moments. Els mestres som responsables de l’educació emocional dels nostres alumnes i cal actuar davant de qualsevol situació, per dura que aquesta sigui. Hem de dir sempre la veritat als infants i joves, no amagar res ja que a la curta o la llarga de sap i crea recels, desconfiança i ansietat. Buscarem un espai tranquil, respostes sinceres, honestes, adaptades a cada edat i a cada persona i sempre en funció de les seves preguntes i necessitats, sense subterfugis, amb paraules directes, senzilles, defugint els eufemismes: ha marxat, ens ha deixat, s’ha adormit… No ens ha de fer por saber que també eduquem quan reconeixem que no tenim respostes tancades i seguretats absolutes, que no ho sabem tot, i quan això passa cal manifestar-ho: jo crec, jo penso, jo sento… Tenir en compte que el nen viu de manera més intensa qualsevol emoció i per tant serà capaç de passar del plor al riure intens, d’estar abatut a semblar que no ha passat res de manera fàcil i sobtada. Als adults ens pot sorprendre, ens poden desconcertar algunes reaccions, cal entendre que als infants i joves els costa mantenir una actitud constant. Vivim en societat i no hem d’aillar els nens i nenes dels rituals propis de cada grup social, cal deixar-los participar, si volen, explicar el que farem i com, de què es trobaran i si més no que siguin ells qui decideixin si volen o no participar. Manifestar els sentiments dels adults ajuda als menuts a aprendre a expressar els seus, ha de tenir espai i temps pels dubtes, les pors, les angoixes… Restarem amatents a les reaccions que puguin tenir per ajudar-los a fer un dol saludable. Acompanyar a un menut en moments de dolor i pèrdua és responsabilitat de les persones grans que estan amb ell, tant família com mestres i per tant, no hem de defugir aquest deure. Expressar els sentiments pot fer-se de diverses maneres: plàsticament mitjançant un dibuix, un escrit… o bé motriument: joc, expressió física de ràbia, de dolor, les titelles poden ser també una bona eina d’expressió… Tot plegat ajuda a treure en fora sentiments interiors i permet canviar, interpretar la indignació, i resituar trocets interiors trencats, construir un nou fer amb els records i sense ressentiments. També l’acollida, el contacte físic li pot ajudar a expressar millor el dolor, d’altres la companyia i el silenci, la presència són suficients. Som els adults família i escola qui educa per a la vida i lògicament per a la mort. Petites pèrdues, visions d’imatges de televisió, pel·lícules, documentals són eines que tenim al nostre abast que poden ajudar-nos a introduir el tema a parlar-ne amb naturalitat i fer-ho extensiu a les persones. Molts joves arriben a fer-se grans defugint sempre el tema de la mort. Hem d’educar per fer joves responsables i independents i per tant han de prendre consciència i integrar la idea de la mort dins de la seva vida. Serà normal que després de la mort d’algú estimat l’infant tingui ràbia, dubtes, pors, fins i tot petites regressions, caldrà vetllar perquè aquestes manifestacions no s’allarguin molt en el temps, ja que llavors caldria demanar ajut. El posicionament de la persona adulta que acompanyi a l’infant serà fonamental permetent-li manifestar la barreja de sentiments que hi ha dintre d’ell i també com testimoni a través de les seves pròpies manifestacions.

LA MORT PER PADRINA (Una mà de contes)[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/001_69288.rm" width="352" height="288"/]

Contes i narracions sobre la mort i el dol per a infants i adolescents     

             Recull a càrrec de Concepció Poch – Març 2006 

Els llibres marcats en negreta els tenim a la biblioteca

• BERROCAL, M., Ens ho passem molt bé, l’àvia i jo. Barcelona, Baula, 1997.        
• BEUSCHER, A. – HAAS, C., Més enllà del gran riu. Barcelona, Joventut, 2004.        
• BUSCAGLIA, L., La tardor de Freddy, la fulla. Una història de la vida. Barcelona, Urano-Emecé, 1988.        
• CAPDEVILA, R. – GAUDRAT, M. A., L’enterrament. Barcelona, La Galera, 1987.        
• CELA, J., Coi de Quico ! Barcelona, La Galera, 2003.        
• CELA, J., L’ herència. Barcelona, Cruïlla, 2005.        
• COMPANY, M., El Santi i la Nona. Adéu àvia.  Barcelona, Timun Mas, 1994.        
• CORTINA, M., On és el iaio? València, Tàndem edicions, 2001.        
• DE PAOLAT, T., L’àvia de dalt i l’àvia de baix. Barcelona, Cruïlla, 1994.        
• DÉU PRATS, J., Així era l’avi. Barcelona, Parenting, 2003.       
• DUMAS, P. L’altre costat de la vida. Barcelona, Aliorna, 1987.        
• ELZBIETA, La mort d’en Tim. Barcelona, Cruïlla, 2002.        
• KÜBLER-ROSS, E., Recuerda el secreto. Barcelona, Luciérnaga, 1992.        
•  LABBÉ, B.; PUECH, M., La vida i la mort. Barcelona, Cruïlla, 2001.       
• LARREULA, E., Alba. Barcelona, La Galera, 1997.       
• MARTÍNEZ, M.; SOLÉ, C., Jo les volia. Barcelona, Destino, 1984.        
• ONYEFULU, I., D de despedida. Barcelona, Intermón Oxfam, 2001.       
• PRIM, E., L’àvia Pepa se’n va. Barcelona, Abadia de Montserrat, 1998.         
• RAMÓN, E. – OSUNA, R., No és fàcil, petit esquirol! Barcelona, Kalandraka, 2003.        
• SAINT MARS, D. – BLOCH, S., S’ ha mort l’avi. Barcelona, La Galera, 1998.        
• SEPÚLVEDA, L., Història d’una Gavina.         
• SOMERS, P., El nen dels estels. Barcelona, ING Edicions, 2005.         
• VARLEY, S., Gracias, tejón. Madrid, Altea, 1985.        
• VERREPT, P.,Et trobo a faltar. Barcelona, Joventut, 2000.        
• WIKD, M., Nana vieja. Caracas, Ekaré, 2003.        
• WILHELM,H. Jo sempre t’estimaré. Barcelona, Joventut, 1989.

Per explicar la mort i el dol a infants i adolescents        

• BAUM, H., ¿Está la abuelita en el cielo? Cómo tratar la muerte y la tristeza. Barcelona, Oniro, 2003.        
• DE LA HERRÁN, A. i altres, ¿Todos los caracoles se mueren siempre? Cómo tratar la muerte en educación infantil. Madrid, Ediciones de la Torre, 2000.        
• DÍAZ, I., I ara, on és? Com ajudar els nens i els adolescents a entendre la mort. Barcelona, Viena, 2004.        
• HUISMAN – PERRIN, E., La mort explicada a la meva filla. Barcelona, Empúries, 2003.       
• KROEN, W., Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Un manual para adultos.  Barcelon, Oniro, 2002.        
• LABBÉ, B.; PUECH, M., La vida i la mort. Barcelona, Cruïlla, 2001.        
• POCH,C., De la vida i de la mort. Reflexions i propostes per a educadors i pares. Barcelona, Claret, 1996.        
• POCH, C. – HERRERO, O., La muerte y el duelo en el contexto educativo. Reflexiones, testimonios y actividades. Barcelona, Paidós, 2003.        
• TURNER, M., Cómo hablar con niños y jóvenes sobre la muerte y el duelo.Barcelona, Paidós, 2004.     
• VASSART, M.-COMELLA, A. Llibre de la vida, Llibre de l’altra vida. Barcelona, Montena, 1996.   
• WOLFELT, A.,  Consejos para niños ante el significado de la muerte.Barcelona,  Diagonal, 2001.       
• WOLFELT, A.,  Consejos para jóvenes ante el significado de la muerte.       Barcelona, Diagonal, 2001.

“DECÀLEG” DE REFERÈNCIA

En la línia de sinceritat recomanada per molts experts cal tenir en compte una sèrie d’indicacions per parlar de la mort amb els infants:

1- No mentir és essencial; si no tenim una resposta concreta no hem de tenir por de reconèixer-ho.

2- No hem de parlar més enllà del nivell de comprensió de l’infant.

3- Hem de parlar de la mort abans que l’infant es vegi emocionalment vinculat a una situació de dol. Hi ha moltes situacions que ho permeten: la visita a una església de poble on hi ha un cementiri, una flor que es marceix. El canari que va morir fa uns dies, …

4- No hem de vincular la mort a una contrarietat o dificultat, ni a una malaltia lleu i passatgera. Hem d’explicar als infants què produeix la mort.

5- Hem d’emprar la paraula mort i eliminar eufemismes (ja descansa, se n’ha anat de viatge, està dormint, …)

6- Hem de donar l’oportunitat a l’infant de parlar de la persona morta i respectar el seu dolor emocional.

7- S’ha de reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar peu a falses expectatives de retorn.

8- Hem d’avisar la tutora, psicòloga o professora, si l’infant és a l’escola, en cas que li haguem de comunicar la mort d’algú que ell estima. Això afavorirà que els seus companys li puguin oferir consol en lloc “d’intentar distreure’l”.

9- Mai no hem d’amagar el nostre propi dolor, ni tancar-nos per plorar d’amagat. És bo mostrar que els adults també són vulnerables i que volem compartir la seva tristesa.

10- Hem de considerar la possibilitat de crear grups de suport per a infants: com els adults i els joves, els infants també necessiten encoratjament i amistat.

COM PODEM TROBAR UN LLIBRE A LA NOSTRA BIBLIOTECA?

A la biblioteca de l’escola s’utilitza un programa anomenat ePèrgam on estan enregistrats tots els llibres, vídeos, cds, revistes… que tenim.

Quan busquem un llibre el podem trobar segons el que sapiguem del llibre: el títol, l’autor, l’editorial, la signatura…o també el podem trobar buscant la matèria de què tracta.

Recorda! ho podem consultar des de casa.

Passos a seguir:

1- Entrar al programa ePèrgam http://www.xtec.cat/epergam/	2- Cercar la nostra escola.
3- Hem entrat a l’apartat de consultes.	4- Ara podem fer la cerca segons l’autor, el títol, l’editorial o la matèria.
5- Busquem per autor. Recorda: primer has d’escriure el cognom separat del nom per una coma.	6- Al prémer “Cerca” ens surt una llista amb tots els llibres que tenim a l’escola de Joles Sennell.
7- Quan cliquem al títol que busquem, ens surt aquesta pantalla amb totes les dades del llibre.	8- Si mirem més avall sabrem quants exemplars hi ha, si el llibre està disponible o en préstec i saber on està.
9- Ara el buscarem pel títol. Recorda: no hem de posar mai l’article.	10- Premem “Cerca” i a sota surt el títol del llibre.
	Cliquem damunt del títol i ens portarà a la mateixa pantalla quan havíem buscat per l’autor.
11- Ara buscarem per matèria. Per exemple: Nadal	12- A sota ens surten tots els llibres relacionats amb aquesta matèria. També podríem buscar per qualsevol paraula relacionada amb aquesta festa.
13- Quan clicarem damunt dels títols ens portarà a la pantalla 7.	ARA JA SABEU COM BUSCAR UN LLIBRE A LA NOSTRA BIBLIOTECA, DES DE L’ESCOLA O DES DE CASA. HEU DE FER EL MATEIX SI EL VOLEM BUSCAR A UNA ALTRA ESCOLA. EN LLOC D’ESCRIURE EL NOM DE LA NOSTRA, ESCRIUREM EL D’UNA ALTRA QUE TINGUEM A PROP, COM PER EXEMPLE:CEIP Sant Miquel (Ascó) o CEIP Enric Grau Fontseré (Flix).  I… ENCARA QUE SIGUI MOLT AVIAT PER PENSAR-HI, QUAN ANEU A L’INSTITUT O QUAN ANEU A LA UNIVERSITAT, TAMBÉ HAUREU DE FER MÉS O MENYS EL MATEIX. BÉ, TOT ARRIBARÀ!!  ADÉÉÉÉU EXPLORADORS DE BIBLIOTEQUES, ARA JA SABEU MOLTES COSES SOBRE LA BIBLIOTECA I EL SEU FUNCIONAMENT.           FELICITATS!!!!                               El Xot