La suite El Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat ” Trencanous i el rei dels ratolins” , que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg.  El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que un padrí misteriós,   Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous.  La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei.  Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses. El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.

La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de 8 fragments:

” Obertura miniatura “

” Marxa “

La “Marxa“ té dos motius melòdics molt contrastats que fan un diàleg al llarg de la marxa. Un és interpretat per les trompetes i serveix per indicar el moviment d’apropament dels soldats capitanejats pel trencanous. L’altre són unes progressions de notes picades i fluixetes, es poden utilitzar per representar les passes de les rates i ratolins que es van apropant al lloc de la batalla. A la part central de la marxa apareixen unes melodies més àgils i consistents, que ens serveixen per representar com les rates persegueixen als soldats i a l’inrevés.

” Dansa de la fada de sucre “

En la “Dansa de la fada del sucre” Txaikovski va fer ús de la celesta, ell va ser el primer que utilitzà en una orquestra simfònica aquest instrument, inventat per Mustel només sis anys abans de l’estrena del ballet.

” Trepak “

El “Trepak” és una enèrgica dansa russa, té una caràcter viu i molt alegre. Els instruments depercussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s’hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s’acaba amb un acord sec molt característic d’algunes danses russes.

” Dansa àrab o del cafè “

Es nota el ritme de corxeres i negres que fan les panderetes i l’ aire musical àrab en tot el fragment.

” Dansa xinesa o del te “

Com a fons musical de la “Dansa xinesa“ es presenta l’obstinat del fagot i els contrabaixos. Elsviolins responen les flautes en forma de pizzicato i el carilló i el clarinet i col·laboren discretament.

” Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya “

Les flautes desenvolupen una doble melodia sobre el pizzicato de les cordes. A la segona part del fragment hi predominen els instruments de vent de metall (trompeta, trombó) sobre un obstinat de la tuba, l’instrument més greu d’aquesta família.

” Vals de les flors “

A la introducció d’aquest “Vals de les flors“ s’hi pot escoltar l’arpa i tot seguit trompes, que interpreten el tema principal amb resposta de clarinet, mentre la corda s’encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals.

També pots veure un relat animat sobre  EL TRENCANOUS

 

Per conèixer millor l’ autor rus   PIOTR ILITX TXAIKOVSKIV  :

 

Nom: Piotr Ilitx

Naixement: 7 de maig de 1840 a Kamsko-Votkinsk, Rússia.

Biografia: Fill d’un enginyer de mines, era un nen solitari a qui agradava escoltar òpera. Mai va estar content amb el que feia, va patir depressions tota la seva vida.

Estudis: Estudia piano amb una institutriu francesa, i al Conservatori de música de Sant Petersburg on estudia piano, flauta, composició, harmonia i contrapunt.

Època: Romanticisme

Música: Comença a escriure música nacionalista, basant-se en cançons populars, però alhora hi aplicava les tècniques d’harmonització occidentals que havia après al conservatori. Això el diferenciarà i farà la seva música particular.

Obres: El llac dels cignes, El Trencanous, Eugeni Oneguin, La bella dorment, Romeu i Julieta , Simfonia La Patètica

I també podeu mirar aquesta pàgina: