Mostra tots els articles de pgerez

Expressions genuïnes i “Story cubes”

Amb els alumnes de segon hem treballat les expressions genuïnes de la llengua (locucions, frases fetes, refranys, comparacions lexicalitzades…)  Primer vam fer un joc com el de les pel·lícules al pati; després una expressió escrita amb els story cubes en què s’havien d’utilitzar aquestes expressions genuïnes. Aquí teniu un exemple:

A aquest grup li van sortir aquests story cubes:

story1

Van decidir utilitzar aquestes expressions:

  1. Bon peu
  2. Tenir el cap a tres quarts de quinze
  3. Com una cotorra
  4. Costar un ull de la cara
  5. Com una patena
  6. Plantar cara
  7. El cap ben alt
  8. A la babalà

I el text havia de tenir més de 150 paraules (en van emprar més del doble!)

L’ÚLTIM DIA DE L’ESCOLA

Ja ha arribat el dia, tots i totes tenim unes ganes immenses d’acabar i començar l’estiu amb bon peu. Ja eren les 8 en punt, teníem tots el cap a tres quarts de quinze, ja seguts als nosaltres pupitres, el nostre professor de socials, l’Esteva va començar a xerrar com una cotorra. Ens deia que desfruitéssim molt d’aquest estiu i que el curs vinent seria un curs més i també un pas més cap al nostre fi de la ESO.

Com que nosaltres som tan bons alumnes, vam decidir regalar-li un petit regal, a la Júlia, la nostra tutora. Ens va costar un ull de la cara però va valer la pena veure-li la cara tant alegre que tenia. L’Alba li va dibuixar una caricatura i nosaltres li vam firmar el dibuix. Li va encantar. En Pau ens va dir que marxaríem d’aquí poc a fer una gimcana a la platja, però abans de tot va dir-nos que havíem de deixar la classe com una patena. Un cop va marxar, vam estar parlant sobre com havia anat el curs. Que havíem passat molts problemes, però en havíem plantat clara a la majoria. Alguns cops havíem plorat però que en realitat som una gran família plena d’il·lusions i somnis. I que pel futur haurem d’anar amb el cap ven alt.

Els mestres ens van dir que ens estarien vigilant ja que alguns alumnes feien les coses a la babalà. Els nens i nenes de primer van començar a fer castells de sorra, encara són nens petits…

Nosaltres vam decidir fer exercici i jugar. Vam jugar a beisbol, a les pales, uns altres a fer el pi…

Els nois fer fer-se els durs, van fer abdominals i flexions. Ja era l’hora de marxar. Tots ens vam acomiadar. Ens vam desitjar un bon estiu i vam anar-nos.

Va ser un dia increïble.

Ens ho vam passar molt bé.

Ariadna Lázaro, Júlia Coll, Gisela Alés, Karen Chaves, Gisela Jimeno

ESO 2B

 

Ens fem els nostres videotutorials

A classe de llengua hem repassat l’anàlisi sintàctica dels sintagmes preposicionals d’una altra manera.

Els professors ens han donat unes instruccions sobre el mínim que havia d’aparèixer en un vídeotutorial i nosaltres hem hagut de pensar com el faríem. Després, ens hem posat mans a la feina. Al final, els hem vist tots a classe.

Hem après fent-los i veient-los i, a més, podem disposar d’ells quan haguem de preparar l’examen!

Aquí teniu un tast:

[youtube]https://youtu.be/MPAvQk99FDQ[/youtube]

Els Pi-relats

El passat dilluns 14 ha estat el “DIA PI”.

Això es deu a què en la nomenclatura de les dates en anglès (en què posen primer el número del mes i, després, el del dia), aquest dia seria el 3-14-16, com el número Pi aproximat.

Per a celebrar-ho, tots els cursos hem fet “PI-relats”; que ve a ser com un joc. Es tracta de construir un relat breu en què cada paraula contingui el nombre de lletres que correspon a cada dígit del nombre PI (3,1415926535…). Per exemple:

(Imatges extretes del web del CESIRE)

Aquests han estat algus del Pi-relats que hem fet a classe:

“Pau i Joan, a Socis,, llegeixen el relleu peruà amb totes aquelles companyes llestes, especials, amb el seu director Marc” (Cristina, Aina, Mariona 1r d’ESO)

“Sóc a casa i estic fornejant un rústic salat pel sopar. Manyanet observava escoles, emocionat, per el seu magnífic èxit” (Jamel, Xavi R. Gerard, Eka, de 3r ESO)

“Sol, a casa, i trist escrivint un llibre llarg, amb dotze capítols. Observant aquella plaçoleta amb un Sol mirant-me clar” (Àlex i Ricard 1r d’ESO)

“Vés a casa i torna lentament al teatre antic del poble allunyat començarà animada Margarita que és de Francesc Mont” (Carla C. i Carmen, de 3r d’ESO)

“Vaig a casa a jugar Undertale en versió final amb ganes intenses propenses genials. Comprarem una PS dos trencada nova” (Meritxell, Lara, Alba, 2n d’ESO)

“Ell i ella i molta multituds es mengen molta més pasta. Facebook observava preocupat que en Pol retratés Jose” (Jose, Sergi L. Sergi M. Joel, de 3r d’ESO)

“Ell a casa observant el gosset Tonny com borda espantat juntament plorant convençut amb la por malèfica dins” (David, Aleix, Lluís, de 3r d’ESO)

“Era a casa i volia descobrir on havien posat les coses amagades meticulosament mentre estudiava.” (Laia, Andrea i Paula, 3r d’ESO)

He tingut tots i totes molt bones pensades!

 

Juguem al “Pasapalabra”

Els alumnes de primer hem repassat els conceptes del tema 3 jugant al “Pasapalabra”.

Primer, vam haver de preparar les preguntes i les respostes i, després, vam jugar per parelles.

Com que no es tractava de veure qui guanyava, cada parella omplia el mateix “rosco”.

Aquí teniu un exemple. Jugaven en Dani i en Bruno. Els dos ho van fer molt bé!:

[youtube]https://youtu.be/OtS0azPJnnE[/youtube]

Entrevista a Pere Calders

Aquesta setmana hem començat a llegir una recopilació de contes de Pere Calders.

Primer, hem consultat algunes dades sobre la seva biografia per a entendre millor la seva obra. La primera activitat ha consistit en inventar-nos unes preguntes com si entrevistéssim l’autor i contestar-les amb les dades de què disposàvem.

Aquí teniu un dels nostres treballs:

Pere Calders
Pere Calders
Pere Calders
Pere Calders

 

Hola, bona tarda a tothom. Avui tenim l’honor d’entrevistar a Pere Calders, escriptor que fa poc va publicar el llibre Invasió subtil i altres contes, guardonat amb la Lletra d’Or d’ enguany.

-Bona tarda, senyor Calders.

-Molt bones.

-Bé, crec que podria començar fent una petita introducció sobre vostè.

-Sí, és clar. Vaig néixer el 29 de setembre de 1912 a Barcelona. De ben petit vaig aprendre a llegir i agafar el gust per la literatura. Als disset anys vaig començar a estudiar a l’Escola de Belles Arts. L’any 1936 vaig publicar el meus primes llibre i novel·la i un any després em vaig allistar al servei militar. Vaig viure 22 anys de la meva vida a Mèxic, però finalment vaig decidir tornar a Catalunya el 1962.

-Qui li va inculcar aquesta passió per la literatura?

-Com ja he dit, de ben petit vaig aprendre a llegir amb l’ajuda de la meva mare i el meu pare també era un aficionat dels llibres. També a l’escola, el meu professor Josep Peronella m’incità a escriure.

-Creu que la seva estada al servei militar va aportar-li alguna cosa a nivell professional?

-De fet, sí. Fer de soldat em va inspirar per a escriure el llibre “Unitats de xoc” l’any 1938.

-Per què va resultar exiliat a Mèxic i no a qualsevol altre país del món?

-Perquè resulta que precisament Mèxic era el país més disposat a acollir soldats espanyols.

-En què estan inspirats els seus llibres “L’ombra de l’atzavara” i “ Aquí descansa Nevares”?

-Bé, com que aquests llibres estan escrits just després del meu retorn a Catalunya l’any 1962, estan inspirats o basats en el que vaig viure allà, les persones que vaig conèixer…

-Qui considera que són les seves influències a l’hora d’escriure?

-Alguns escriptors de La Mirada, que han aportat a la literatura catalana un aire fresc. També, ja de ben jove, em vaig interessar per la prosa de l’escriptor italià Massimo Bontempelli. Altres vegades m’he deixat influenciar per Poe i Kafka, qui no vaig llegir fins molt més tard.

-Com descriuria les seves obres?

-Jo sempre les descric com a fantàstiques, insòlites. Fins i tot són inexplicables, tot i que expliquen fets i situacions versemblants.

– Si hi ha una constant invariable en la seva narrativa és la presència de l’humor. Quina és la seva mena d’humor?

-Bé, en les meves obres sempre intento fer-ne ús de l’humor, és obvi. Crec que és una cosa molt necessària. El que no faig mai, però, és basar-me en la grolleria ni fer ús de referències sexuals ni escatofíliques. Tampoc és un humor de patacada, que es burla dels defectes d’algú.

-En què es basa a l’hora de crear els personatges de les seves obres?

-Normalment no planejo gaire el caràcter de cada un dels personatges. El que sí que intento és jugar amb la confiança del lector, que d’entrada li atorga al narrador. El narrador és, en un gran percentatge, el protagonista de cada obra.

-Ja per finalitzar, com es va sentir quan el van guardonar amb el premi de la Lletra d’Or?

-Em vaig sentir molt afortunat, la veritat. Sempre és un orgull que la teva feina sigui ben reconeguda, sigui quin sigui el teu ofici. També vull aprofitar per dir, a aquells qui escriuen o vulguin escriure en un futur, que segueixin treballant i de ben segur que arribaran ben lluny.

-Moltíssimes gràcies per dedicar-nos el seu temps.

– A vostès.


(Activitat de la Raquel, la Mar i la Laura, de 4A)