Arxiu de la categoria: CATA 4t

Treballem els Mapes Mentals

El “Mapa Mental” és una estratègia per a recordar determinats conceptes i com es relacionen de cara a utilitzar-los després en la resolució d’una activitat.

Consisteix a:

1- Recollir del tema o unitat els conceptes fonamentals.

2- Jerarquitzar-los; establir quin és més important i quin menys i ordenar-los.

3- Mostrar aquesta jerarquia de forma visual: posar al centre o a dalt allò més important i al voltant o de forma descendent la informació secundària. També podem utilitzar diferents tipografies (mida de lletra o tipus) per a representar aquest ordre, tal com es fa en els mapes geogràfics.

4- Introduir elements de disseny, dibuix, collage, tres dimensions, materials diversos… que facin que la informació causi un impacte visual, que sigui més fàcil de recordar a través de la nostra memòria visual.

Clica aquí per veure alguns exemples.

No és el mateix un mapa mental que un mapa conceptual. Aquí teniu explicades les diferències i aquí algunes eines per a realitzar-ne.

Observeu exemples que hem fet a classe. Encara estem a les beceroles, però els propers segur que seran genials!

IMG_20160926_174254 IMG_20160926_174320 IMG_20160926_174337 IMG_20160926_174353

Els Pi-relats

El passat dilluns 14 ha estat el “DIA PI”.

Això es deu a què en la nomenclatura de les dates en anglès (en què posen primer el número del mes i, després, el del dia), aquest dia seria el 3-14-16, com el número Pi aproximat.

Per a celebrar-ho, tots els cursos hem fet “PI-relats”; que ve a ser com un joc. Es tracta de construir un relat breu en què cada paraula contingui el nombre de lletres que correspon a cada dígit del nombre PI (3,1415926535…). Per exemple:

(Imatges extretes del web del CESIRE)

Aquests han estat algus del Pi-relats que hem fet a classe:

“Pau i Joan, a Socis,, llegeixen el relleu peruà amb totes aquelles companyes llestes, especials, amb el seu director Marc” (Cristina, Aina, Mariona 1r d’ESO)

“Sóc a casa i estic fornejant un rústic salat pel sopar. Manyanet observava escoles, emocionat, per el seu magnífic èxit” (Jamel, Xavi R. Gerard, Eka, de 3r ESO)

“Sol, a casa, i trist escrivint un llibre llarg, amb dotze capítols. Observant aquella plaçoleta amb un Sol mirant-me clar” (Àlex i Ricard 1r d’ESO)

“Vés a casa i torna lentament al teatre antic del poble allunyat començarà animada Margarita que és de Francesc Mont” (Carla C. i Carmen, de 3r d’ESO)

“Vaig a casa a jugar Undertale en versió final amb ganes intenses propenses genials. Comprarem una PS dos trencada nova” (Meritxell, Lara, Alba, 2n d’ESO)

“Ell i ella i molta multituds es mengen molta més pasta. Facebook observava preocupat que en Pol retratés Jose” (Jose, Sergi L. Sergi M. Joel, de 3r d’ESO)

“Ell a casa observant el gosset Tonny com borda espantat juntament plorant convençut amb la por malèfica dins” (David, Aleix, Lluís, de 3r d’ESO)

“Era a casa i volia descobrir on havien posat les coses amagades meticulosament mentre estudiava.” (Laia, Andrea i Paula, 3r d’ESO)

He tingut tots i totes molt bones pensades!

 

Entrevista a Pere Calders

Aquesta setmana hem començat a llegir una recopilació de contes de Pere Calders.

Primer, hem consultat algunes dades sobre la seva biografia per a entendre millor la seva obra. La primera activitat ha consistit en inventar-nos unes preguntes com si entrevistéssim l’autor i contestar-les amb les dades de què disposàvem.

Aquí teniu un dels nostres treballs:

Pere Calders
Pere Calders
Pere Calders
Pere Calders

 

Hola, bona tarda a tothom. Avui tenim l’honor d’entrevistar a Pere Calders, escriptor que fa poc va publicar el llibre Invasió subtil i altres contes, guardonat amb la Lletra d’Or d’ enguany.

-Bona tarda, senyor Calders.

-Molt bones.

-Bé, crec que podria començar fent una petita introducció sobre vostè.

-Sí, és clar. Vaig néixer el 29 de setembre de 1912 a Barcelona. De ben petit vaig aprendre a llegir i agafar el gust per la literatura. Als disset anys vaig començar a estudiar a l’Escola de Belles Arts. L’any 1936 vaig publicar el meus primes llibre i novel·la i un any després em vaig allistar al servei militar. Vaig viure 22 anys de la meva vida a Mèxic, però finalment vaig decidir tornar a Catalunya el 1962.

-Qui li va inculcar aquesta passió per la literatura?

-Com ja he dit, de ben petit vaig aprendre a llegir amb l’ajuda de la meva mare i el meu pare també era un aficionat dels llibres. També a l’escola, el meu professor Josep Peronella m’incità a escriure.

-Creu que la seva estada al servei militar va aportar-li alguna cosa a nivell professional?

-De fet, sí. Fer de soldat em va inspirar per a escriure el llibre “Unitats de xoc” l’any 1938.

-Per què va resultar exiliat a Mèxic i no a qualsevol altre país del món?

-Perquè resulta que precisament Mèxic era el país més disposat a acollir soldats espanyols.

-En què estan inspirats els seus llibres “L’ombra de l’atzavara” i “ Aquí descansa Nevares”?

-Bé, com que aquests llibres estan escrits just després del meu retorn a Catalunya l’any 1962, estan inspirats o basats en el que vaig viure allà, les persones que vaig conèixer…

-Qui considera que són les seves influències a l’hora d’escriure?

-Alguns escriptors de La Mirada, que han aportat a la literatura catalana un aire fresc. També, ja de ben jove, em vaig interessar per la prosa de l’escriptor italià Massimo Bontempelli. Altres vegades m’he deixat influenciar per Poe i Kafka, qui no vaig llegir fins molt més tard.

-Com descriuria les seves obres?

-Jo sempre les descric com a fantàstiques, insòlites. Fins i tot són inexplicables, tot i que expliquen fets i situacions versemblants.

– Si hi ha una constant invariable en la seva narrativa és la presència de l’humor. Quina és la seva mena d’humor?

-Bé, en les meves obres sempre intento fer-ne ús de l’humor, és obvi. Crec que és una cosa molt necessària. El que no faig mai, però, és basar-me en la grolleria ni fer ús de referències sexuals ni escatofíliques. Tampoc és un humor de patacada, que es burla dels defectes d’algú.

-En què es basa a l’hora de crear els personatges de les seves obres?

-Normalment no planejo gaire el caràcter de cada un dels personatges. El que sí que intento és jugar amb la confiança del lector, que d’entrada li atorga al narrador. El narrador és, en un gran percentatge, el protagonista de cada obra.

-Ja per finalitzar, com es va sentir quan el van guardonar amb el premi de la Lletra d’Or?

-Em vaig sentir molt afortunat, la veritat. Sempre és un orgull que la teva feina sigui ben reconeguda, sigui quin sigui el teu ofici. També vull aprofitar per dir, a aquells qui escriuen o vulguin escriure en un futur, que segueixin treballant i de ben segur que arribaran ben lluny.

-Moltíssimes gràcies per dedicar-nos el seu temps.

– A vostès.


(Activitat de la Raquel, la Mar i la Laura, de 4A)