Arxiu mensual: gener de 2016

Juguem al “Pasapalabra”

Els alumnes de primer hem repassat els conceptes del tema 3 jugant al “Pasapalabra”.

Primer, vam haver de preparar les preguntes i les respostes i, després, vam jugar per parelles.

Com que no es tractava de veure qui guanyava, cada parella omplia el mateix “rosco”.

Aquí teniu un exemple. Jugaven en Dani i en Bruno. Els dos ho van fer molt bé!:

[youtube]https://youtu.be/OtS0azPJnnE[/youtube]

Què és la Pau?

Hi havia una vegadauna nena que no entenia què la pau. Els seus pares l’intentaven explicar. Deien que la pau al món era molt important, ja que si no hi havia pau només podia haver-hi una cosa: guerra. Famílies ferides  i mortes. Cases i edificis devastats per les bombes. Parents preocupats per si la família està viva o ja ha mort. La nena no va aconseguir entendre, peró no li donava molta importància, perquè ella mai havia viscut o vist imatges d’una guerra. I, és clar, el que ella s’imaginava no tenia res a veure amb la realitat. Tothom li deia que aprofités que tenia una família que l’estimava i bona educació. Però ella deia que exageraven massa, que mai passaria res. Llavors van començar els problemes. Van entrar en guerra amb un país interessat en els seus recursos. La nena no s’ho podia creure: el que mai havia cregut possible s’havia fet realitat. I ara el que més desitjava en el món era aquella cosa tan estranya que li havien dit que es deia PAU.


Aquesta història ha sigut escrita per l’Abril Caballo

Entrevista a Pere Calders

Aquesta setmana hem començat a llegir una recopilació de contes de Pere Calders.

Primer, hem consultat algunes dades sobre la seva biografia per a entendre millor la seva obra. La primera activitat ha consistit en inventar-nos unes preguntes com si entrevistéssim l’autor i contestar-les amb les dades de què disposàvem.

Aquí teniu un dels nostres treballs:

Pere Calders
Pere Calders
Pere Calders
Pere Calders

 

Hola, bona tarda a tothom. Avui tenim l’honor d’entrevistar a Pere Calders, escriptor que fa poc va publicar el llibre Invasió subtil i altres contes, guardonat amb la Lletra d’Or d’ enguany.

-Bona tarda, senyor Calders.

-Molt bones.

-Bé, crec que podria començar fent una petita introducció sobre vostè.

-Sí, és clar. Vaig néixer el 29 de setembre de 1912 a Barcelona. De ben petit vaig aprendre a llegir i agafar el gust per la literatura. Als disset anys vaig començar a estudiar a l’Escola de Belles Arts. L’any 1936 vaig publicar el meus primes llibre i novel·la i un any després em vaig allistar al servei militar. Vaig viure 22 anys de la meva vida a Mèxic, però finalment vaig decidir tornar a Catalunya el 1962.

-Qui li va inculcar aquesta passió per la literatura?

-Com ja he dit, de ben petit vaig aprendre a llegir amb l’ajuda de la meva mare i el meu pare també era un aficionat dels llibres. També a l’escola, el meu professor Josep Peronella m’incità a escriure.

-Creu que la seva estada al servei militar va aportar-li alguna cosa a nivell professional?

-De fet, sí. Fer de soldat em va inspirar per a escriure el llibre “Unitats de xoc” l’any 1938.

-Per què va resultar exiliat a Mèxic i no a qualsevol altre país del món?

-Perquè resulta que precisament Mèxic era el país més disposat a acollir soldats espanyols.

-En què estan inspirats els seus llibres “L’ombra de l’atzavara” i “ Aquí descansa Nevares”?

-Bé, com que aquests llibres estan escrits just després del meu retorn a Catalunya l’any 1962, estan inspirats o basats en el que vaig viure allà, les persones que vaig conèixer…

-Qui considera que són les seves influències a l’hora d’escriure?

-Alguns escriptors de La Mirada, que han aportat a la literatura catalana un aire fresc. També, ja de ben jove, em vaig interessar per la prosa de l’escriptor italià Massimo Bontempelli. Altres vegades m’he deixat influenciar per Poe i Kafka, qui no vaig llegir fins molt més tard.

-Com descriuria les seves obres?

-Jo sempre les descric com a fantàstiques, insòlites. Fins i tot són inexplicables, tot i que expliquen fets i situacions versemblants.

– Si hi ha una constant invariable en la seva narrativa és la presència de l’humor. Quina és la seva mena d’humor?

-Bé, en les meves obres sempre intento fer-ne ús de l’humor, és obvi. Crec que és una cosa molt necessària. El que no faig mai, però, és basar-me en la grolleria ni fer ús de referències sexuals ni escatofíliques. Tampoc és un humor de patacada, que es burla dels defectes d’algú.

-En què es basa a l’hora de crear els personatges de les seves obres?

-Normalment no planejo gaire el caràcter de cada un dels personatges. El que sí que intento és jugar amb la confiança del lector, que d’entrada li atorga al narrador. El narrador és, en un gran percentatge, el protagonista de cada obra.

-Ja per finalitzar, com es va sentir quan el van guardonar amb el premi de la Lletra d’Or?

-Em vaig sentir molt afortunat, la veritat. Sempre és un orgull que la teva feina sigui ben reconeguda, sigui quin sigui el teu ofici. També vull aprofitar per dir, a aquells qui escriuen o vulguin escriure en un futur, que segueixin treballant i de ben segur que arribaran ben lluny.

-Moltíssimes gràcies per dedicar-nos el seu temps.

– A vostès.


(Activitat de la Raquel, la Mar i la Laura, de 4A)