Abans de que surti l’article amb les fotos de la trobada d’handbol de la Seu, permeteu-me que utilitzi aquest espai per fer unes quantes reflexions vers l’esport escolar de la nostra escola.
Començaré, que a lo millor ho faig malament, donant les gracies a:
• Els pares que han estat donant el suport necessari per que els vostres fills/es , els nostres alumnes, dediquin part del seu temps de lleure a realitzar un esport, sigui el que sigui.
• Als alumnes per dedicar les hores necessàries per arribar a fer de l’esport una activitat lúdica i, si és possible, competitiva, guanyant títols i trofeus.
• Als entrenadors per la paciència que tenen en suportat durant tota la temporada, faci fred, faci calor els entrenament setmanals sacrificant hores d’estar a casa al costat dels seus.
• I per acabar a la Junta de l’Ampa actual i a les anteriors, ja que els resultats d’un any no son fruit d’una temporada, sinó com diu algun més savi que jo, es fruit d’una trajectòria, d’una historia que ve marcada per l’esforç i la dedicació. I com que jo també he estat metre, entrenador i pare, se i valoro lo important de la feina que s’està fent.
En resum, si algú no està d’acord en l’ordre en que he posat aquest quatre punts, que n faci un all-i-oli i els posi en l’ordre que cregui més convenient, però al final són aquests quatre ingredients els que fan que l’esport escolar de la nostra escola funcioni.
FELICITATS A TOTS PER LA PART QUE US TOCA.
I als que no puguin llegir aquest article per no tenir internet, convido als que tenen la possibilitat de fer-ho, passar-los-hi la meva felicitació.
Miquel Abella
Moltes gracies per la part que em toca i agrair-te les quatre reflexions fetes que la veritat es que les trobo molt encertades.
L’all-i-oli promet !!
Tens raó Miquel, segurament serà una barreja de tot el que dius el que fa que la participació i els resultats de TOTS els esports a la nostre escola siguin tan bons. Si em deixes afegir agraïments, manquen al teu llistat “el profe Manel” i la Senyoreta Pili que des de fa molts anys col•laboren animant als nens a apuntar-se a les activitats esportives de l’escola
Personalment, aquests resultats em fan oblidar diferents moments en que l’handbol va estar “en perill d’extinció” per par de gent que ara vol fer bandera del mateix.
Però no voldria deixar d’apreciar que si els resultats no haguessin estat aquests (no oblidem que de la victòria a la derrota ens separen dos o tres gols), l’esforç d’aquest “all-i-oli” hauria estat el mateix i digne de reconèixer per part de tots igualment…..
De totes maneres aquest és el començament d’una nova etapa, ara resta esperar que la “meravellosa salsa” continuï estan lligada i no es talli……
Pilar
Moltes Gràcies, Sr.Miquel, pel teu reconeixement.
Com a jugador,sé que costa molt esforç tenir al dia els deures i trobar el temps necessari per fer l’esport que ens agrada. L’entrenament és un moment del dia que esperem amb ganes.També és cert que els pares fan un gran esforç per portar-nos als partits, entrenaments i ens apoïen molt.
guillem.
gracies Miquel, per els teus comentaris, els resultats i les fites asolides aquest any per la seccio de handbol son historiques, totes les parts implicades ( pares, nenes, entrenadors, APA ) han fet el seu paper, pero crec que les nenes es mereixen un reconeixement especial el dia de la festa de final de curs.