Fa pocs dies van presentar a l’espai internet de TV3 el blog d’un noi de 16 anys. El que ho fa especial és que en Quim té la síndrome de Down, però amb l’ajuda del seu pare des del 20 de novembre té un videoblog, és a dir, un diari digital on deixa les seves impressions escrites i també enregistrades en vídeo.Aprofita les possibilitats que li dóna internet per sensibilitzar la societat sobre les capacitats i els problemes de les persones com ell.
Pel seu pare l’experiència del videoblog pot servir per “ajudar a mostrar la realitat de les persones amb discapacitat des del punt de vista del mateix afectat i, a la vegada, actuar com un estímul per a altres persones amb síndrome de Down perquè posin en marxa projectes semblants i coneguin les possibilitats que obren les noves tecnologies”.
Quim Vilamajó estudia tercer d’ESO a l’Institut Manuel de Pedrolo i assisteix dos dies per setmana a l’Escola Especial Alba. Els dimecres a la tarda va a Down Lleida, i els dissabtes, a l’esplai.
Aquests dies de Nadal enmig d’un munt d’anuncis de joguines, perfums, caves, turrons i gent feliç, m’ha semblat digne de felicitar a la gent dels TMB per la seva especial campanya de Nadal.
Recordar els infants malalts i sensibilitzar-nos a tots per aquesta causa, crec que ens fa molt més persones.
Un vídeo molt bonic que ens ha servit a l’aula per reflexionar sobre els nens i nenes que davant d’una greu i llarga malaltia també esdevenen nens “especials.
Fa pocs dies que el Departament d’Ensenyament ha publicat uns documents on es donen eines per detectar i actuar amb els alumnes dislèxics.
La dislèxia és un transtorn de lectoescriptura que pot afectar l’aprenentatge escolar dels alumnes que ho pateixen. Val la pena poder detectar aviat aquest problema, començar-hi a treballar de manera més precisa i coordinar les pautes d’actuació amb tot el professorat per tal d’ajudar als nens i nenes que tenen aquest problema. Esperem que aquests documents que s’acaben de fer públics també ajudin a prendre més consciència del transtorn.
Aquest passat estiu, dins el programa “Fer de Pares” de Catalunya Ràdio es va emetre un reportatge molt interessant sobre els transtorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). La Katy Garcia-Nonell, neuropsicòloga del CNIM (Centre de Neuropsicologia Infantil del Maresme) va explicar què és el TDAH, els diferents tipus, què el pot causar i com es diagnostica. Van parlar també de com podem ajudar els nens i les nenes que tenen aquest trastorn, tant des de casa com a l’escola. Sentim el testimoni d’un nen i una noia i recomanem llibres i pàgines d’internet interessants per saber-ne més. Escoltem la música del cantant Dani Martin, diagnosticat de TDAH quan era un nen.
Per si és del vostre interès aquí podeu escoltar el programa.
Aquests dies hem treballat l’arribada de la primavera. Una de les coses que hem fet ha estat una lectura del Jardí de la senyora Maria (ed. Alber) i l’hem dibuixat. El text deia això:
” La senyora Maria té un jardí molt bonic amb un pi i una font al mig. Al voltant de la font hi ha testos de color marró amb geranis vermells i blancs. A cada banda del jardí hi ha parterres plens de pensaments grocs, liles i ataronjats. Penjada del pi hi ha una caseta perquè els ocells hi puguin passar la nit. A banda i banda de la porta d’entrada del jardí hi ha unes jardineres rodones carregades de margarides de color groc. A cadascuna de les cantonades hi ha una figureta de marbre: un cocodril, un llangardaix, una granota i un ànec. Segons diu la senyora Maria són els encarregats de vigilar el jardí!”.
És una historia senzilla, bonica i emotiva que ens explica les dificultats que poden tenir els nens i nenes que pateixen alguna discapacitat. Es molt adient per treballar-lo a l’aula i ajudar als alumnes a comprendre millor que tots som diferents.
Bona nit, bona nit, de roses cobert, de randes guarnit; reposa al llitet.
matinet si déu vol, demà et despertaràs.
matinet si déu vol, demà et despertaràs.
Bona nit, bona nit, bells àngels, tots blancs, demà et mostraran; l´arbre de nadal.
dorm infant un son llis, somia al paradís.
dorm infant un son llis, somia al paradís.
Fa uns dies que potser haureu vist per TV3 l’anunci de la Marató d’aquest any. Segur que si l’heu pogut veure no us ha deixat indiferents, és molt bonic i conmovedor. Però ho és més encara quan coneixes la història que hi ha darrera les imatges, la vertadera història d’en Rick Hoyt i el seu pare.
La família Hoyt ens dóna un missatge de lluita, estimació i sobretot de superació dels límits que pateixen les persones amb discapacitats. Esperem que un any més, la Marató sigui un èxit i ajudi a conèixer millor el col-lectiu d’afectats per lesions medulars i cerebrals.
L’Equip Hoyt són un pare (Dick Hoyt) i un fill (Rick Hoyt, nascut en 1962) a Massachusetts que competeixen junts en maratons, triatlons i altres desafiaments físics. En Rick té una discapacitat adquirida al moment de néixer per falta d’oxigen al seu cervell ja que el seu cordó umbilical es va enredar al voltant del seu coll, cosa que li va originar una paràlisi cerebral. En Dick el du en una cadira especial acoplada davant de la seva bicicleta, el remolca en una barca especial quan neden i l’empeny en una cadira de rodes adaptada quan corren.
Gràcies als seus pares, que van ignorar el diagnòstic dels metges que van indicar que en Rick es mantindria en un estat vegetal persistent i als enginyers de la Universitat Tufts, que van reconèixer que el seu sentit de l’humor indicava intel•ligència, a l’edat de 12 anys en Rick va ser capaç d’aprendre a usar un ordinador especial per comunicar-se, fent servir moviments del cap. Les primeres paraules que va escriure van ser “Vinga Bruins!”, i llavors la família va entendre que en Rick era un fanàtic dels esports.
Van fer la seva primera carrera en 1977, una carrera benèfica de 5 milles per un jugador de lacrosse lesionat, antic company d’escola d’en Rick.
En Dick és un Tinent Coronel jubilat de la Força Armada dels Estats Units a la Guàrdia Nacional Aèria. En Rick va aconseguir un Grau acadèmic de la Universitat de Boston en Educació especial i ara treballa al Col•legi de Boston. Tots dos continuen competint en carreres i són oradors motivacionals.
Fins al juny de 2005, l’Equip Hoyt ha participat en 911 esdeveniments esportius, inloent 206 Triatlons (6 de les quals van ser competicions Ironman), 20 Duatlons i 64 Maratons, incloent 24 Maratons de Boston consecutives. Tots dos també van anar en bicicleta i corrent a través de tots els Estats Units en 1992, en un recorregut de 3.735 milles que els va dur 45 dies.
Quan li van preguntar a Rick Hoyt que li agradaria donar al seu pare, va respondre que “El que més desitjo és que el meu pare s’assegui en la cadira i jo el pugui empènyer”.
Ahir al vespre en el programa de divulgació “Quequicom” del C33 van passar dos reportatges molt interessants sobre el transtorn per Dèficit d’Atenció amb (o sense) Hiperactivitat, conegut com a TDAH.
Els nens i nenes que presenten aquesta problemàtica els tenim a les escoles i cal donar-los una atenció adequada i coordinada entre tots els mestres i professionals que els atenen per tal de millorar els seus aprenentatges, autonomia i comportament. Es molt important entendre el trastorn que pateixen i quines alteracions presenten per tal de no tractar-los com a nens malcriats, maleducats i moguts i culpabilitzar-los a ells i les seves famílies.
Aquests dos reportatges ens poden ajudar a comprendre millor el TDAH; només si entenem què els passa podrem treballar-hi d’una manera més efectiva.
A finals de setembre els veïns de Santa Coloma de Farners van tenir una bona sorpresa. A mig matí, un globus aeròstàtic que anava perdent alçada va començar a llençar alguns dels objectes que portava a bord per mirar de guanyar alçada. No se’n va sortir i al final es va estavellar contra un edifici sense provocar danys importants i sense que ningú sortís ferit.
Alguns del alumnes de l’escola que en aquell moment feien educació física al pati, van veure com el glòbus passava a prop i a poca alçada. Més tard ens vam assabentar del que havia passat.
A l’aula d’EE hem treballat aquesta notícia que hem viscut molt de prop i l’hem gravat com si fossim a la ràdio i us l’haguéssim d’explicar.
Fa uns mesos us recomenàvem el còmic de Miguel Gallardo “Maria i jo” on expressava a través dels dibuixos el dia a dia amb la seva filla Maria que pateix autisme.
La fundació Orange juntament amb el mateix Miguel Gallardo ha editat aquest bonic video dedicat a la Maria on ens mostra la seva especial manera de viure i ens apropa una mica més al món de les persones autistes.
Fa uns dies que potser haureu vist per TV3 l’anunci de 