Avui el Barça juga un partit molt important.
Tothom està pendent de què passarà aquest vespre contra l’Inter de Milan.
Això de la Champions no és fàcil i comptar els gols tampoc és senzill. Així que avui, abans del decisiu partit, hem aprofitat per fer la classe de matemàtiques calculant el resultat final segons els gols de cada equip.
Finalment hem entès com funcionen els punts i els gols a la Champions.
Sort aquest vespre i FORÇA BARÇA.
Aquest any se celebra l’any Maragall en record d’aquest gran poeta català. A moltes escoles aprofitem l’ocasió per parlar d’aquest autor i de la seva obra.
També a l’aula d’EE hem treballat una de les poesies de Joan Maragall, l’Ametller. A més l’hem enregistrada i l’hem fet arribar a la xtec per tal que la pengin a la seva pàgina juntament amb altres escoles.
Aquí podeu escoltar les nostres gravacions i les fitxes per treballar-ho.
353″ height=”132″>
Ara que acaba de passar Sant Jordi, amb una mica de retard, us deixo una recomanació per aprofundir una mica més en el complex món de les persones amb autisme. Miguel Gallardo, pare d’una nena que pateix aquest transtorn, va editar ja fa uns anys el còmic “Maria i jo” on explica les vacances que comparteix amb la seva filla Maria.
Fa poc també se n’ha fet un documental i ha estat presentat al festival de cinema de Màlaga amb un gran èxit.
En una muntanya
hi ha un drac geperut
garrell i panxut.
Sempre l’acompanya
la serp de tres boques
plenes de verí.
Ja de bon matí
darrere les roques
traient flamarada
pels ulls i les dents,
estan amatents
a tota petjada.
Foraster que passa
per aquell indret
sent el cor estret
davant la bestiassa.
La gent diu i alaba,
que mai no han fet mal,
ni dent ni queixal
cap dels dos no clava
a grans ni a criatures.
Sols volen llamins,
caramels dels fins,
llamins i confitures.
Obren la bocassa
perquè el pastisser
hi aboqui el que té
per ells mai no és massa.
Si el conte no enganya
el drac geperut,
llaminer i golut,
junt amb sa companya
ai! s’han escanyat
menjant xocolata…
que s’han empassat
l’olla i la safata!
Joan Bel i Mabel Pierola
Segurament, en Patufet és el nostre conte infantil més conegut. Té alguna cosa que el fa especial i deixa a tots els nens bocabadats. Moltes vegades ha servit com a eix per treballar-hi a l’escola i hi ha molts recursos a la xarxa sobre aquest conte.
Per un dels alumnes de l’aula, ha estat molt motivador conèixer en Patufet. Aqui teniu el conte que m’ha ajudat a explicar.
Una gèlida nit de gener, la Vicki va trobar un gatet abandonat a la bústia de retorn de llibres de la biblioteca de Spencer (Iowa- EEUU) on treballava. Van decidir anomenar-lo DEWEY READMORE BOOKS i el van deixar que es quedés a viurepart a la biblioteca de la ciutat. Aviat van descobrir que en Dewey no era un gat qualsevol, sinó que es tractava d’un ésser especial que transformava la vida de tothom que l’envoltava.
La vida d’en Dewey (10-Nov-1987 / 29-Nov-2006) ha estat escrita per la VickyMyron en un preciós llibre que aviat portaran al cinema i s’està convertint en el gat més conegut del món. Es una història conmovedora, tendra, i molt bonica. Ens apropa a un animal especial que estima sense condicions.
El llibre m’ha encantat, especialment un capitol en el qual en Dewey es fa amic d’una nena que pateix una discapacitat important. Moltes vegades els animals són la nostra millor teràpia. Des d’aquí un record especial per en Dewey, allà on sigui.
“Durant dècades la biblioteca organitzava cada setmana una hora de narrar contes per a nens de la localitat que cursaven educació especial elemental i secundària . Abans de l’arribada d’en Dewey, el comportament de la mainada era molt deficient. Era l’única sortida setmanal que feien i estaven molt esverats, xisclant, cridant i saltant amunt i avall. Però en Dewey va canviar això. Un cop el van conèixer, els nens es van adonar que si feien molt soroll el gat se n’aniria. Feien el que fos perquè es quedés. Al cap d’uns mesos, estaven tan calmats que era difícil imaginar que era el mateix grup de nens.(…) De tot aquest grup , la Crystal era una de les que tenia més impediments. Era una nena preciosa, que tenia prop d’onze anys, però que no podia parlar i tenia poc control de les extremitats. Anava en una cadiar de rodes que tenia una safata de fusta al davant. Quan venia a la biblioteca, el seu cap sempre estava caigut i la mirada era absenta. La mestra li treia l’abric o li obria la jaqueta i ella ni es movia. Era com si no fos allí. (…)
Un dia en Dewey va saltar sobre la safata de la cadira de rodes de la Crystal i ella va començar a cridar. Venia a la biblioteca des de feia anys però no sabia si podia vocalitzar. Aquest crit era el primer so que li vaig sentir fer. En Dewey va començar a visitar la Crystal cada setmana. Cada cop saltava sobre la seva safata i ella cridava d’emoció. Era un xiscle fort i penetrant, però ell no s’espantava. Podia sentir el seu entusiasme, o més aviat veia com la seva cara es transformava d’emoció. Fos el que fos que veiés el gat, la Crystal expressava alegria i els seus ulls que sempre havien estat buits ara llampegaven. Continue reading
Els Serveis Educatius de la Selva 1 han presentat el nostre projecte sobre el Món d’en Tintin, com a projecte del mes.
MOLTES GRÀCIES per donar a conèixer el nostre treball.
Un any més, a l’escola, hem celebrat el dia escolar de la no violència i la pau. Tota la setmana hem treballat per donar a conèixer als nostres alumnes la figura d’en Gandhi.
Des de l’aula d’E.E també hem aprofitat per parlar del líder indi, i a més a més hem vist un video molt instructiu per adonar-nos-en de què passa quan dos es barallen. Hem acabat amb la cançó de la Rosario “No dudaria” per acabar de reflexionar sobre els conflictes. Podeu veure el nostre dossier i els videos.
També us deixem un enllaç on podeu trobar material per la resolució pacífica dels conflictes.
