Fa uns dies que potser haureu vist per TV3 l’anunci de la Marató d’aquest any. Segur que si l’heu pogut veure no us ha deixat indiferents, és    molt bonic i conmovedor. Però ho és més encara quan coneixes la història que hi ha darrera les imatges, la vertadera història d’en Rick Hoyt i el seu pare.

La família Hoyt ens dóna un missatge de lluita, estimació i sobretot de superació dels límits que pateixen les persones amb discapacitats. Esperem que un any més, la Marató sigui un èxit i ajudi a conèixer millor el col-lectiu d’afectats per lesions medulars i cerebrals.

L’Equip Hoyt són un pare (Dick Hoyt) i un fill (Rick Hoyt, nascut en 1962) a Massachusetts que competeixen junts en maratons, triatlons i altres desafiaments físics. En Rick té una discapacitat adquirida al moment de néixer per falta d’oxigen al seu cervell ja que el seu cordó umbilical es va enredar al voltant del seu coll, cosa que li va originar una paràlisi cerebral. En Dick el du en una cadira especial acoplada davant de la seva bicicleta, el remolca en una barca especial quan neden i l’empeny en una cadira de rodes adaptada quan corren.
Gràcies als seus pares, que van ignorar el diagnòstic dels metges que van indicar que en Rick es mantindria en un estat vegetal persistent i als enginyers de la Universitat Tufts, que van reconèixer que el seu sentit de l’humor indicava intel•ligència, a l’edat de 12 anys en Rick va ser capaç d’aprendre a usar un ordinador especial per comunicar-se, fent servir moviments del cap. Les primeres paraules que va escriure van ser “Vinga Bruins!”, i llavors la família va entendre que en Rick era un fanàtic dels esports.
Van fer la seva primera carrera en 1977, una carrera benèfica de 5 milles per un jugador de lacrosse lesionat, antic company d’escola d’en Rick.
En Dick és un Tinent Coronel jubilat de la Força Armada dels Estats Units a la Guàrdia Nacional Aèria. En Rick va aconseguir un Grau acadèmic de la Universitat de Boston en Educació especial i ara treballa al Col•legi de Boston. Tots dos continuen competint en carreres i són oradors motivacionals.
Fins al juny de 2005, l’Equip Hoyt ha participat en 911 esdeveniments esportius, inloent 206 Triatlons (6 de les quals van ser competicions Ironman), 20 Duatlons i 64 Maratons, incloent 24 Maratons de Boston consecutives. Tots dos també van anar en bicicleta i corrent a través de tots els Estats Units en 1992, en un recorregut de 3.735 milles que els va dur 45 dies.
Quan li van preguntar a Rick Hoyt que li agradaria donar al seu pare, va respondre que “El que més desitjo és que el meu pare s’assegui en la cadira i jo el pugui empènyer”.

Ahir al vespre en el programa de divulgació “Quequicom” del C33 van passar dos reportatges molt interessants sobre el transtorn per Dèficit d’Atenció amb (o sense) Hiperactivitat, conegut com a TDAH.

Els nens i nenes que presenten aquesta problemàtica els tenim a les escoles i cal donar-los una atenció adequada i coordinada entre tots els mestres i professionals que els atenen per tal de millorar els seus aprenentatges, autonomia i comportament. Es molt important entendre el trastorn que pateixen i quines alteracions presenten per tal de no tractar-los com a nens malcriats, maleducats i moguts i culpabilitzar-los a ells i les seves famílies.

Aquests dos reportatges ens poden ajudar a comprendre millor el TDAH; només si entenem què els passa podrem treballar-hi d’una manera més efectiva.

Fa uns mesos us recomenàvem el còmic de Miguel Gallardo “Maria i jo” on expressava a través dels dibuixos el dia a dia amb la seva filla Maria que pateix autisme.

La fundació Orange juntament amb el mateix Miguel Gallardo ha editat aquest bonic video dedicat a la Maria on ens mostra la seva especial manera de viure i ens apropa una mica més al  món de les persones autistes.

Ja hem començat un nou curs, una mica abans d’hora i a correcuita per tenir-ho tot a punt, però ara ja podem dir que anem agafant l’arrencada i ens anem situant tots plegats a la feina de cada dia.

Aquest any els alumnes del grup flexilbe 1 de Cicle Mitjà i Superior podrem treballar en un espai molt més gran que l’antiga aula d’EE, estarem més amples i així podrem treballar fent coses diferents i al nostre ritme. El millor de tot és que aquesta nova aula té una fantàstica PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA on podem escriure amb els dits i amb retoladors, compartir jocs, guardar tot allò que hem escrit, pintar amb tota classe de colors, i un munt de coses més.

Aquests dies ja l’hem començat a provar i no deixem de sorprendre’ns de les moltes coses que podrem fer amb aquesta nova eina. Segur que al llarg del curs n’aprendre’m molt més. Ja us ho anirem explicant.

Ja hem acabat un altre curs. Tots plegats ens mereixem un descans per tornar-hi al setembre amb ganes i noves idees per treballar.

Us deixem unes imatges d’algunes de les activitats que hem fet amb els alumnes del grup flexible 1 a l’aula d’EE.

Que passeu unes BONES VACANCES.

La Fundació Vicenç Ferrer està treballant des de fa molts anys per la gent més pobre de la zona d’Anantapur, a l’India.

Des de fa un temps, també han inclós dins del seu projecte, les persones amb discapacitat. Des d’aquí el nostre reconeixement a tota la gent de la Fundació per la gran tasca que estan portant a terme.