En una muntanya
hi ha un drac geperut
garrell i panxut.
Sempre l’acompanya
la serp de tres boques
plenes de verí.
Ja de bon matí
darrere les roques
traient flamarada
pels ulls i les dents,
estan amatents
a tota petjada.
Foraster que passa
per aquell indret
sent el cor estret
davant la bestiassa.
La gent diu i alaba,
que mai no han fet mal,
ni dent ni queixal
cap dels dos no clava
a grans ni a criatures.
Sols volen llamins,
caramels dels fins,
llamins i confitures.
Obren la bocassa
perquè el pastisser
hi aboqui el que té
per ells mai no és massa.
Si el conte no enganya
el drac geperut,
llaminer i golut,
junt amb sa companya
ai! s’han escanyat
menjant xocolata…
que s’han empassat
l’olla i la safata!
Joan Bel i Mabel Pierola