Tots els que treballem en Educació Especial sabem que no podem pretendre avançar amb els nostres alumnes amb presses i terminis establerts. Molts d’ells fan petits i importants avenços seguint el seu propi ritme, que no té res a veure amb el que nosaltres o l’administració vol imposar-los. 

Darrerament, comencen a sortir veus que propugnen un estil de vida més lent i sobretot, una educació més flexible que permeti seguir i respectar el ritme d’aprenentage de cadascú. Sembla que comencem a adonar-nos-en  que amb el frenètic ritme de vida actual, que afecta a molts aspectes de la nostra vida, anem pel mal camí.

 D’aquí ha sorgit el que es coneix amb el nom de moviment slow, d’on en deriven l’Slow Citys, l’Slow Food i les Slow Schools. A casa nostra comença ja a parlar-se d’Escoles Slow, són aquelles que respecten molt més el ritme individual de cadascú i promouen un aprenentatge tranquil i sense presses.

Tot el que envolta el món de l’educació lenta ho trobareu molt ben explicat en aquest llibre d’en Joan Domènech i en el seu bloc http://educaciolenta.blogspot.com/ .

Ara que venen les vacances, val la pena dedicar-hi una estona  i començar a posar en pràctica una vida més tranquil-la i sense presses.