Monthly Archives: gener 2009

Dia de la PAU

pau.jpeg

 Avui celebrem el dia de la no violència i la pau enmig d’un món ple de conflictes i guerres. 

Aquests dies hem estat reflexionant amb els alumnes sobre els conflictes i la manera de resoldre’ls. En el nostre dia a dia, tots plegat, a l’escola, a casa, amb la família i amics també hem de fer front a un munt de situacions on hem d’aprendre a parlar i entendre’ns si les volem resoldre.

Fa uns quants anys (1973) que en Lluís Llach cantava una cançó, la Cançó sense nom que ara ens ha servit per treballar la guerra a l’aula d’EE i reflexionar una miqueta. La podeu escoltar  i veure el material que hem utilitzat per treballar-la.

gandhi_160.gif “Ull per ull, i el món acabarà cec”. Mahatma Ghandi (2-10-1869 /30-1-1948)

MAV i NEE

mav.jpg

El paper de les noves tecnologies i dels MAV (mitjans audiovisuals) en els darrers anys ha estat molt significatiu i ha representat una transformació de la societat a molt nivells. També ha ajudat, en molts casos, a una més gran integració de les persones amb alguna discapacitat (pel-lícules subtitulades, plafons comunicatius, ordinadors adaptats, impressores Braille, conmutadors, sintetitzadors de veu…).

La integració d’aquests mitjans a l’escola també ha obert una porta a noves  possibilitats de treball, formes diferents i més engrescadores. Els Mitjans Audiovisuals són un recurs molt interessant i motivador per treballar amb els alumnes, sobretot pels que presenten més dificultats. Les TIC  (tecnologies de la informació i la comunicació) i els MAV són elements que permeten ampliar el context comunicatiu, les habilitats i accedir al currículum d’una forma diferent.

Quan introduim recursos audiovisuals (aquí al bloc en trobareu alguns exemples), el treball es converteix en molt més motivador, intercurricular i acosta als alumnes a uns mitjans que ja formen part de la seva vida quotidiana i que han de conèixer i saber utilitzar. També hem de tenir en compte que en el decret 143/2007 del 26 de juny, el nou currículum fa esment especialment a la competència comunicativa, lingüística i audiovisual així com al tractament de la informació i la competència digital com a eixos transversals que caldrà introduir en el treball diari a l’escola.

Després d’uns quants anys utilitzant aquest recurs, aquí podeu veure, una mica més estructurat, les finalitats bàsiques d’aquesta proposta i el perquè pot ser una bona eina de treball.

[slideshare id=949730&doc=mavnee-1232824922476801-1&w=425]

També podeu trobar informació i propostes sobre els audiovisuals i els alumnes amb NEE en la documentació que es va presentar  en un SAIP el maig del 2005. És un document interessant i que val la pena de fer-hi una ullada. Podeu clicar aquí

Recordant en Víctor d’Aveyron

 Un dia de gener de l’any 1800,  van trobar als boscos de l’Aveyron a França, a un nen d’uns 12 anys que havia estat vivint en estat salvatge. L’educació d’aquest jove, a qui van anomenar Victor, fou tot un repte pels metges i psiquiatres de l’època. Eren uns anys en els que es creia poc, per no dir gens, en l’educació dels nens amb retard mental i no arribaven ni a la categoria de persones.

pequenosalvaje2.gifDesprés de la intervenció d’alguns especialistes reconeguts com Pinel, el jove metge Jean Itard començà a treballar amb el nen confiant plenament en que en Víctor no era tant retardat ni incurable com deien els seus col-legues de feina.  Itard creia fermament en l’educació, en els aprenentatges i en el paper determinant de la societat en el desenvolupament de les capacitats humanes. Aquest pensament s’oposava a les teories de l’època basades en l’herència i el determinisme natural i en la creença que els anormals, per tant, no eren educables.  Itard trencava el pensament imperant en aquells anys al considerar que la intel-ligència no és quelcom definitiu sinó que pot ser modificada, igual com la conducta.

El treball amb en Víctor va durar 6 anys intensos i fou registrat en dues Memories que va redactar Itard. El repte principal d’ensenyar-lo a parlar no fou assolit del tot i la idea inicial de convertir en Víctor en un adolescent normal tampoc. Per això Itard es va sentir realment frustrat i va creure que el seu treball, malgrat molts avenços importants, havia estat un fracàs.

 La realitat però fou ben diferent. El treball portat a terme amb en Víctor va posar les bases de l’Educació Especial i en Jean Itard n’és considerat el precursor. S’entrava a l’època moderna començant a creure que l’educació, la societat, l’entorn…són peces claus per modificar les conductes i les capacitats dels nens. S’entrava al s.XIX començant a pensar que tots els nens són educables, tots tenen capacitats, també aquells amb més dificultats i que pateixen alguna discapacitat. El camí que va començar Itard fou seguit per Seguin i Montessori i molts altres fins al nostres dies. Avui ja ningú dubta del paper importantíssim de l’educació, de l’entorn, de les relacions afectives, de l’estimulació multisensorial, del joc… pel desenvolupament humà. Els mestres en general i els mestres d’Educació Especial en particular seguim ,200 anys més tard, per aquest camí.

Les Memòries d’Itard les va utilitzar François Truffaut per fer la pel-lícula L’enfant sauvage (El nen salvatge). El mateix director feia el paper principal del metge-pedagog Jean Gaspad Itard. La pel-lícula és de l’any 1960, dura 85 minuts i fou filmada en blanc i negre.

salvaje8.gif

Aniversari d’en Tintin: 80 anys!

Els alumnes de l’aula d’EE et diem…

tintin_aniversari.jpg 

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="210" height="75" fvars="file=aaa4440" wmode="transparent" /]

 El dia 10 de gener del 1929, aquest dissabte va fer 80 anys, es van publicar les primeres vinyetes d’en Tintin al diari belga “Le petit Vingtième”. El seu autor, en Georges Remí conegut amb el pseudònim d’Hergé, no s’imaginava pas en aquell moment el gran èxit que tindria el seu personatge.

Aquest gener del 2009, 80 anys més tard, les aventures de Tintin segueixen emocionant a lectors de tot el món. A l’aula d’EE no hem deixat passar aquesta oportunitat per conèixer millor aquest personatge i aprofundir una mica en el món del còmic. Hem estat força dies treballant sobre aquest tema i hem conegut moltes coses dels llibres d’en Tintin, dels seus amics i del seu autor. També hem fet una botigueta per vendre i comprar llibres i DVD i així aprendre a comptar bé, fer pagaments i tornar canvi.

Al final podem dir que hem après una pila de coses que no sabíem i ja som una mica experts en Tintin. Podeu veure el nostre dossier de treball i algunes imatges de la nostra feina feta. També ens hem inventat un joc molt divertit que es diu “El laberint d’en Tintin” on hem de posar a prova tot el que hem après.

     tintin_mural.jpg         img_0358.jpg             img_0361.jpg   

         joc.jpg             tintin_entrada.jpg

 

[slideshare id=908498&doc=tintin-1231707948497617-1&w=425]

“Per què em costa tant aprendre?”

portada.jpg 

Per què hi ha  alumnes que tot i tenir un nivell d’intel·ligència normal o fins i tot superior a la mitjana presenten dificultats importants per aprendre a escriure, llegir o són incapaços de seguir pautes de comportament correctes?. Quantes vegades no ens queixem a l’escola d’aquells alumnes que sembla que estan als núvols, que viuen al seu món, o  dels que no s’esforcen prou, o no saben estar-se ni cinc minuts treballant tranquils?

Per conèixer una mica millor el que pot afectar a aquests nens i nenes, recomanem la lectura del llibre de la Dra Anna Sans Fitó, neuropediatra de l’hospital Sant Joan de Déu i coordinadora de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge. Es un llibre molt interessant, entenedor, escrit de forma planera, senzilla i que ens ajuda a aprofundir i entendre una mica més alguns dels principals trastorns que poden dificultar els aprenentatges.

El llibre descriu  i dóna pautes d’actuació en trastorns com ara la dislèxia, el dèficit d’atenció/ hiperactivitat (TDAH), el trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), la síndrome d’Asperger, els trastorns de desenvolupament del llenguatge (TDL) i la discalculia. Es una guia imprescindible per tots els que treballem amb alumnes amb NEE, i del tot recomanable pels qui ens dediquem al món de l’educació, tant mestres com pares.