Aquest llibre no és cap novetat editorial però sí que ha estat des de la seva primera edició (setembre 2004 en català) un èxit de vendes arreu del món. Recomenem aquesta lectura a tothom que treballi en l’Educació Especial, en el món de l’educació en general i a qualsevol que vulgui conèixer d’una manera entretinguda i diferent el món de les persones amb la Síndrome d’Asperger. A partir d’un brillant relat d’intriga protagonitzat per un adolescent autista amb altes capacitats cognitives, ens fa reflexionar sobre el món absurd de les persones “normals” quan es sotmet a l’anàlsi de la lògica d’un autista.

Per saber més coses sobre aquest trastorn podeu consultar la pàgina web de l’Associació Catalana de la Síndrome d’Asperger:

www.asperger.es/catalunya/

El narrador, Cristopher Boone, té quinze anys i té la síndrome d’Asperger, un dels trastorns de l’espectre autista (T.E.A.) que fa que sigui molt dificil la relació d’aquestes persones amb l’entorn i la seva socialització malgrat tenir un coeficient intel-lectural normal i a vegades fins i tot per sobre de la mitjana.

El protagonista sap moltíssim de matemàtiques i d’ordinadors i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, llegir en Sherlock Holmes, els sistemes, la veritat… Odia el groc, el marró o que el toquin. No entén les metàfores, i necessita crear-se regles per tenir el món que l’envolta controlat: per exemple quan veu passar 5 cotxes vermells al matí sap que aquell serà un “super bon dia”, però si són 5 de color groc serà un dia dolent i es passarà aïllat en si mateix, sense menjar res, evitant comunicar-se amb ningú. La seva visió del món és el què fa que al llegir, per exemple, un viatge amb tren i amb metro, es converteixi en una cosa apassionant. El llibre ha estat un èxit de ventes i crítica a Anglaterra.

“La gente con el SINDROME DE ASPERGER percibe el mundo de una manera diferente al resto de las personas. Nos encuentran extraños y desconcertantes a los demás. ¿Por qué no decimos lo que pensamos? ¿Por qué decimos tantas cosas que no pensamos? ¿Por qué hacemos tantos comentarios triviales que no significan nada? ¿Por qué nos aburrimos e impacientamos cuando alguien con el síndrome de Asperger nos cuenta cientos de hechos fascinantes sobre horarios, los números de las calles, las diferentes variedades de zanahorias o el movimiento de los planetas? ¿Por qué toleramos tal confusión de sensaciones de luz, sonido, olor, tacto y sabor y no nos ponemos nerviosos? ¿Por qué nos importan tanto las jerarquías sociales, por qué no tratamos a todo el mundo de la misma manera? ¿Por qué tenemos unas relaciones emocionales tan complicadas? ¿Por qué mandamos y recibimos tantos mensajes sociales y cómo nos aclaramos con ellos? Y sobre todo, ¿por qué somos tan ilógicos comparados con la gente con el síndrome de Asperger?”Tony Attwod, El síndrome de Asperger: Una guía para la familia