Normalment aquest tipus d’escrits (congresos, cursos, xerrades, etc) els trobeu a l’apartat de la pestanyeta que teniu més amunt però en aquest cas m’agradaria remarcar aquest congrés per la importància que té. Aqui us dono la informació que en tinc:

II Congrés Europeu Esport i Discapacitat Intel•lectual, VIII Jornades d’Infancia i societat. Esport, infància i discapacitat

Del 27 al 30 de novembre a Lleida.

Els objectius del II Congrés Europeu Esport i Discapacitat Intel•lectual són:

Analitzar, compendiar i difondre les darreres aportacions del moviment Special Olympics entorn de l’esport i la discapacitat.

Analitzar la panoràmica europea de l’esport adaptat i conèixer les principals orientacions, propostes, formes de treball i promotors.

Debatre entre tots els agents participants la necessitat i les possibilitats de dissenyar nous projectes per donar resposta als reptes futurs de l’esport adaptat.

Crear un espai de relació i treball entre diferents territoris i diferents sectors, sempre amb la voluntat de col•laborar amb les entitats dedicades a l’esport i a les persones amb discapacitat intel•lectual

El programa el trobareu al següent enllaç: http://www.esportidiscapacitat.org/pdf/pgm_ct.pdf

Més informació a la pàgina oficial: http://www.esportidiscapacitat.org/

El Código fair play de la FIFA abraza todos los principios deportivos, morales y éticos que defiende la FIFA, y por los cuales continuará luchando en el futuro, independientemente de las influencias y presiones que pueda afrontar.

Las diez reglas de oro no sólo sirven de credo a la FIFA como órgano rector del fútbol mundial, sino que también refuerzan el sentido de fraternidad y cooperación entre los miembros de la familia universal del fútbol.

1. Juega limpio

La victoria pierde su valor si no se conquista de forma honesta y justa. Engañar es fácil, pero no aporta nada. Para jugar limpio se necesita coraje y carácter. Esto brinda una mayor satisfacción. El juego limpio tiene su recompensa, incluso si se pierde el partido. Quien juega lealmente gana el respeto de los demás, quien engaña, sólo el desprecio. Recuerda: es sólo un juego. Y los juegos no tienen sentido si no se juega limpio.

2. Juega a ganar, pero acepta la derrota con dignidad

Cualquier partido tiene por finalidad la victoria. Nunca comiences a jugar con la intención de perder. Quien no juega a ganar embauca al adversario, defrauda al espectador y se engaña a sí mismo. Nunca te rindas ante adversarios fuertes, pero tampoco cedas ante los débiles. Es un insulto para cualquier adversario jugar sin poner todo el empeño en el partido. Juega a ganar hasta que suene el pitido final. Nadie es invencible. A veces se gana, a veces se pierde. Aprende a perder con una sonrisa. No busques excusas. Las razones genuinas hablan por sí mismas. Felicita de buena fe a los ganadores. No culpes al árbitro o a cualquier otra persona. Proponte hacerlo mejor la próxima vez. La afición respeta más a los buenos perdedores que a los malos ganadores.

3. Acata las Reglas de Juego

Todos los juegos necesitan reglas que los guíen. Sin reglas, reinaría el caos. Las reglas del fútbol son sencillas y fáciles de aprender. Esfuérzate por entenderlas para que comprendas mejor el juego. Así serás un mejor jugador. También es importante entender el espíritu de las reglas. Las reglas fueron concebidas para que el juego sea divertido cuando se juega y cuando se disfruta. Si acatas las reglas, disfrutarás más del juego.

4. Respeta a los adversarios, a los compañeros, a los árbitros, a los oficiales y a los espectadores

Fair play significa respeto. El respeto forma parte del juego. Sin adversarios no hay partido. Los rivales tienen los mismos derechos que tú tienes, incluido el derecho a ser respetados Tus compañeros son tus colegas. Tú formas parte de un equipo en el que todos los miembros son iguales. Los árbitros están en el campo para mantener el orden y el juego limpio. Acepta siempre sus decisiones sin alegar y ayúdalos a que el partido pueda disfrutarse aún más. Los oficiales de ambos equipos también forman parte del juego y por tanto hay que respetarlos. Los espectadores crean el ambiente. Ellos desean ver un partido en el que se juegue limpio, pero también deben comportarse deportivamente.

5. Promueve los intereses del fútbol

El fútbol es el deporte universal por excelencia. No obstante, necesita de tu ayuda para seguir siendo el número uno. Pon en primer plano los intereses futbolísticos. Reflexiona si tus acciones pueden afectar la imagen de nuestro deporte. Difunde los aspectos positivos del fútbol, anima a los demás a participar limpiamente en todos los aspectos del juego, ayúdales a disfrutar tanto como tú lo haces. Conviértete en un embajador del juego.

6. Honra a quienes defienden la buena reputación del fútbol

La buena reputación del fútbol ha sobrevivido porque la mayoría de las personas que lo quieren es honesta y justa. A veces alguien hace algo excepcional digno de nuestro reconocimiento, a esta persona deberá honrársele y hacer público su buen ejemplo para alentar a otros a actuar de igual manera. Promueve la buena imagen del fútbol dando a conocer sus mejores acciones.

7. Rechaza la corrupción, las drogas, el racismo, la violencia, las apuestas y otros males que representan una amenaza para nuestro deporte

La enorme popularidad del fútbol lo convierte en presa fácil de los intereses ajenos al juego. Mantente alerta y rechaza las tentaciones de utilizar drogas o engañar a los demás. Las drogas no tienen cabida en el fútbol, ni en ningún otro deporte, ni en nuestra sociedad. Rechaza las drogas. Ayuda a eliminar el racismo y la intolerancia en el fútbol. Trata a todos los jugadores y a toda persona con equidad, sin hacer distinciones de color, raza u origen. No toleres de ninguna manera las apuestas en los partidos en que tú participes. Esto afecta negativamente tu habilidad y crea un conflicto de intereses. Demuestra que el fútbol y su afición no desean ser víctimas de la violencia. El fútbol es un deporte y el deporte es símbolo de la paz.

8. Ayuda a otros a no ceder ante instigaciones de corrupción

Si ves que se insta a compañeros o a otras personas a engañar de alguna manera, ofrece tu ayuda. No dudes en ningún momento en brindar apoyo y fuerza para resistir. Recuérdales el compromiso con sus compañeros y con la buena imagen del fútbol. Forma un bloque solidario, como una buena defensa sobre el terreno de juego.

9. Denuncia a quienes intentan desacreditar nuestro deporte

Si estás seguro de que alguien fomenta el engaño, no dudes en denunciarlo. Es preferible mostrar al mundo su verdadera cara y expulsarlo del juego antes de que haga más daño. A menudo es necesario más valor para denunciar lo erróneo que continuar con un plan deshonesto. Se admirará tu honestidad, pero no tu complicidad. No basta con negarse. Denuncia a los culpables antes de que logren convencer a alguien.

10. Utiliza el fútbol para mejorar el mundo

La fuerza del fútbol es grandiosa y puede utilizarse para mejorar el mundo y convertirlo en un lugar donde todos puedan vivir dignamente. Usa esta poderosa plataforma para promover la paz, la igualdad, la salud y la educación para todos. Mejora el juego y entrégalo al mundo. Así crearás un mundo mejor.

DECÀLEG DEL “JOC NET” A L’ESCOLA.

Els alumnes del curs que signen sota d’aquest decàleg, després d’haver llegit les seves deu normes, es comprometen a complir-les i fer-les complir. Si actuem respectant aquest decàleg, podrem aconseguir participar tots en les classes d’EF i en els esports passant-nos-ho bé i sense enfadar-nos amb companys, adversaris, àrbitres o mestres.

1. Les regles són les mateixes per a tots. Les respectaré i vetllaré per que els altres companys les respectin.

2. Respectaré als companys, els animaré en tot moment, felicitant-los quan facin una bona acció, ajudant-los quan ho necessitin i fent-los saber amb correcció quan una cosa que han fet no m’ha agradat. També acceptaré quan un company em corregeix i m’ajuda, i li agrairé el gest com quan em diguin que ho faig bé.

3. Sense adversari no hi ha joc, l’he de respectar perquè ell vol aconseguir el mateix que jo: guanyar. La rivalitat només existeix mentre dura el joc i s’acaba quan aquest s’atura. No riure ni menysprearé als rivals que han estat poc encertats en alguna acció del joc o es lesionen.

4. Ajudaré a l’adversari lesionat i no m’aprofitaré de la situació per aconseguir un avantatge. Si l’adversari no respecta el reglament, li ho faré saber, i si no rectifica, avisaré al jutge. Si un adversari reconeix el seu error i es disculpa, li acceptaré les disculpes. Si l’adversari és molt inferior, no l’hem de despreciar ni aprofitar-nos de la situació.

5. L’àrbitre o jutge s’encarregarà de fer complir les normes a tothom per igual, però, és humà, com jo, i es pot equivocar. Per això respectaré les seves decisions i no les reclamaré amb insistència ni m’enfadaré encara que vegi que s’ha equivocat clarament. Sempre que pugui l’ajudaré en la seva tasca, si li facilito la feina, s’equivocarà menys cops i tots podrem estar més a gust en el joc.

6. Si veig que l’àrbitre o jutge s’ha equivocat, al final del joc li demanaré explicacions, ell em justificarà i raonarà perquè ha pres la decisió, i si reconeix que s’ha equivocat i em demana disculpes, les acceptaré.

7. Tractaré bé tot el material i instal·lacions, encara que les coses no em surtin com a mi m’agradaria, dons aquests elements no en tenen cap culpa, i si els trenquem s’hauran de pagar.

8. El mestre (o entrenador) sempre podrà ajudar-me a millorar i a aprendre noves coses de jocs i esports si estic atent al que diuen, per això els escoltaré i els respectaré.

9. Si hi ha públic, em de respectar les seves opinions, encara que no coincideixin amb les nostres. Si fem de públic, podem animar a qui vulguem sense ofendre i mai riurem de l’equip derrotat.

10. Totes aquestes normes es poden resumir en una. Mai menysprearé ni tractaré sense respecte a cap persona del meu voltant mentre faci classe d’EF o practiqui algun esport, ja sigui company, rival, àrbitre, mestre (o entrenador) o públic. Es a dir, tractaré a tothom com m’agradaria que em tractessin a mi

Les qualitats físiques bàsiques són aquelles capacitats del nostre cos que ens van a permetre realitzar qualsevol tipus d’esforç físic. Hi ha moltes classificacions de les QFB, però la més simple i la més entenedora per als alumnes de primària és la que les classifica en quatre: Força, Resistència, Velocitat i Flexibilitat.

Als alumnes de sisè els podem explicar que entre elles es donen qualitats mixtes, i d’aquesta manera podem establir una classificació més precisa i més apropada a la realitat.

Força: força màxima (halterofília), força resistència (escalada), força ràpida (llançament de javelina).

Resistència: resistència aeròbica (cursa de marató), resistència anaeròbica (cursa de 800 metres).

Velocitat: velocitat de reacció (sortides sorpresa), velocitat gestual (llançament de javelina), velocitat de desplaçament (cursa de 100 metres).

Flexibilitat (gimnàstica rítmica).

Normalment en qualsevol tipus d’activitat física intervenen més d’una qualitat física. Per exemple: en l’escalada intervindrà la força màxima, la força resistència, la resistència aeròbica i la flexibilitat.

A l’escola la capacitat física que més es treballa sol ser la resistència aeròbica, ja que intervé en pràcticament totes les activitats físiques. És per això, que convé que els alumnes sàpiguen controlar si estan treballant resistència aeròbica o anaeròbica. El millor mètode, sobretot per als més grans, és el PRENDRE LES PULSACIONS PÈR MINUT. Ens posariem la mà al cor i comptariem els bàtecs del cor en 15 segons. Després, el resultat el multiplicariem per 4.

pulsacions en 15 segons x 4 = pulsacions en un minut

Convé recordar que és una dada aproximada i, per tant, hauriem de deixar un marge de ± 4 pulsacions per minut.

COM LES TREBALLEM A L’ESCOLA?

1. RESISTÈNCIA

Ja hem dit que la resistència és una capacitat que es treballa amb pràcticament qualsevol activitat física. Per tant, a l’hora de treballar-la a l’escola hem de pensar que, amb qualsevol activitat física que plantegem, ja l’estem treballant. Pensem, per exemple, amb els balls de saló, amb l’orientació esportiva, amb el handbol… Podem concloure que no és necessari un treball específic per aquesta qualitat.

2. FORÇA

En el cas de la força em d’anar més amb compte. Descartem el treball de força màxima per immaduresa dels nostres alumnes. El treball de força ràpida el podem incloure específicament al tercer cicle d’educació primària i sense abusar, com a conseqüència també de la immaduresa hormonal dels nostres alumnes. La força resistència tampoc és millorable en aquestes edats. Per tant, que hem de fer? El nostre objectiu ha de ser dotar els alumnes d’una musculatura general ben consolidada, allò que s’anomena força bàsica, i que ens permetrà treballar els diferents tipus de força en un futur amb garanties d’evitar lesions. També, hem de dotar els alumnes dels hàbits bàsics de prevenció de lesions.

Tenint en compte tot això, el treball de força l’haurem d’incloure dins de les unitats de programació de manera multilateral, sense dedicar-li un temps específic.

3. VELOCITAT

Descartarem d’entrada la velocitat gestual, perquè l’hem de treballar de forma específica i no ens és útil per a la vida diària. En canvi, tant la velocitat de reacció i la velocitat de desplaçament sí que la podem incloure sense cap problema a les nostres sessions.

La velocitat de reacció també es treballa de forma específica, però al contrari que la gestual té un molt alt grau de motivació per als alumnes. Podem incloure periòdicament en les nostres sessions jocs de sortides sorpresa.

La velocitat de desplaçament també és molt motivant per als alumnes, però hem de tindre en compte dues coses:

– Respectar les pautes de recuperació. S’aconsella 1 minut de recuperació per cada 10 metres recorreguts.

– Personalment pense que en aquestes edats el marge de millora és molt curt amb l’entrenament, pel que aquesta millora ha de passar per la tècnica de cursa. L’objectiu serà, per tant, còrrer millor i amb menys despesa energètica. Jo incloc alguns exercicis de tècnica de cursa en la part inicial de la sessió com skipping, talons a glutis, impulsions…

4. FLEXIBILITAT

És una qualitat recessiva, pel que el seu treball ha de ser constant. Normalment és poc motivant per als alumnes. Jo la treballe de manera específica al final de la sessió, amb exercicis estàtics de “stretching” per evitar l’efecte del reflex miotàtic.

COM AVALUEM LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES?

La forma més habitual és passar una bateria de proves físiques. Hi ha moltes i molt diverses. Cada mestre s’ha d’adaptar a les caracterísitiques del centres i, en funció d’elles establir quines seran les proves físiques. Jo les comece a passar a partir del primer curs del cicle mitjà de primària. Les proves que faig servir són:

6′ CURSA CONTINUA (circuit de 150 metres)

FLEXIBILITAT

SALT HORITZONTAL (aturat)

LLANÇAMENT DE PILOTA MEDICINAL (CM 1 quilo, CS 3 quilos)

50 LLISOS (sortida aturat)

ABDOMINALS 30”

Les “mínimes” per passar cada prova són:

XIQUETS
	6′ Cursa	Flexibilitat	Salt	Pilota	50 metres	Abdominals
3er	1000	20	1,30	3,40	9,6	15
4rt	1000	20	1,30	3,50	9,4	15
5è	1100	20	1,40	3.40	9,2	20
6è	1100	20	1,50	3,50	9,0	20

XIQUETES
	6′ Cursa	Flexibilitat	Salt	Pilota	50 metres	Abdominals
3er	900	20	1,10	3,20	10,1	15
4rt	900	20	1,10	3,30	9,9	15
5è	1000	20	1,20	2.90	9,7	20
6è	1000	20	1,30	3,00	9,5	20