Los profesores de gimnasia critican la pérdida de horas de la asignatura
Educación dice que los centros tienen margen para ampliar el horario
S. T. – Barcelona – 14/11/2007
¿Es necesaria más educación física en la escuela, la antigua gimnasia, para los de mayor edad? En Cataluña, la asignatura ha perdido este curso parte del tiempo que tenía asignado hasta ahora en Primaria y los docentes y expertos critican este retroceso: poco más de una hora a la semana en toda la etapa. La reducción procede de una norma estatal, pero los docentes reprochan al Departamento de Educación que no haya usado sus competencias para no ver reducido el tiempo de esta materia.
El decreto de Primaria aprobado en junio pasado fija 105 horas de educación física para los dos primeros cursos de Primaria, 70 para tercero y cuarto y el mismo tiempo para quinto y sexto.
Combatir la obesidad
El profesor de Educación Física y ex atleta Jesús Ariño asegura que la reducción del horario mínimo “es una cuestión seria y preocupante. Entiendo que estén naciendo nuevas asignaturas como Educación para la Ciudadanía o las clases de refuerzo de las lenguas, pero hay que alertar contra la reducción del horario de esta asignatura. Más educación física ayuda a mejorar la salud y a combatir el riesgo de obesidad infantil”, afirma Ariño.
Enric Sebastiani, profesor de Didáctica de la Educación Física en la Universidad Ramon Llull, dice: “Es un error. Es cierto que los centros tienen potestad para dar más horas dentro de su autonomía escolar, pero, en la práctica, eso supone que algunos pueden hacer una hora a la semana cuando antes eran dos horas como mínimo. Sebastiani recuerda que el decreto de la Generalitat sobre la distribución del horario en Primaria fue publicado el 26 de junio poco antes de las vacaciones de verano “y fueron muchos los que no se enteraron”.
Algunos especialistas en medicina deportiva también ven recomendable no reducir el tiempo para la educación física. “Reducir horas es una incongruencia. Muchos niños acumulan kilocalorías por la forma que tienen de alimentarse y por sus hábitos de ocio basados en juegos de ordenador en los que están quietos”, afirma Xavier Peirau, médico especializado en medicina del deporte.
No sólo en Cataluña se pierden horas obligatorias de esta asignatura. Datos de la Federación Internacional de Educación Física, señalan que la media mundial sitúa el tiempo dedicado a esta materia en 94 minutos a la semana. Hace hace siete años eran 116 minutos, explica Sebastiani.
Francesc Reig, presidente del Colegio de Licenciados en Educación Física y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte de Cataluña, que agrupa en su mayoria a docentes de Secundaria, critica que se saca del currículo una parte del tiempo de la asignatura y se privatiza el resto porque hay familias que envían a los hijos a actividadades extraescolares.
Desde la Generalitat, Francesc Colomé, secretario de Educación, considera que “es imposible” meter en el currículo todas las asignaturas, pero destaca que los centros tienen dos vías para actuar: por un lado, las 665 horas de libre disposición de que disponen en toda la Primaria en uso de su autonomía escolar, y por otro, la sexta hora de clase para actividades no lectivas que pueden reforzar el movimiento físico de los alumnos, danza o psicomotricidad.
Les qualitats físiques bàsiques són aquelles capacitats del nostre cos que ens van a permetre realitzar qualsevol tipus d’esforç físic. Hi ha moltes classificacions de les QFB, però la més simple i la més entenedora per als alumnes de primària és la que les classifica en quatre: Força, Resistència, Velocitat i Flexibilitat.
Als alumnes de sisè els podem explicar que entre elles es donen qualitats mixtes, i d’aquesta manera podem establir una classificació més precisa i més apropada a la realitat.
Força: força màxima (halterofília), força resistència (escalada), força ràpida (llançament de javelina).
Resistència: resistència aeròbica (cursa de marató), resistència anaeròbica (cursa de 800 metres).
Velocitat: velocitat de reacció (sortides sorpresa), velocitat gestual (llançament de javelina), velocitat de desplaçament (cursa de 100 metres).
Flexibilitat (gimnàstica rítmica).
Normalment en qualsevol tipus d’activitat física intervenen més d’una qualitat física. Per exemple: en l’escalada intervindrà la força màxima, la força resistència, la resistència aeròbica i la flexibilitat.
A l’escola la capacitat física que més es treballa sol ser la resistència aeròbica, ja que intervé en pràcticament totes les activitats físiques. És per això, que convé que els alumnes sàpiguen controlar si estan treballant resistència aeròbica o anaeròbica. El millor mètode, sobretot per als més grans, és el PRENDRE LES PULSACIONS PÈR MINUT. Ens posariem la mà al cor i comptariem els bàtecs del cor en 15 segons. Després, el resultat el multiplicariem per 4.
pulsacions en 15 segons x 4 = pulsacions en un minut
Convé recordar que és una dada aproximada i, per tant, hauriem de deixar un marge de ± 4 pulsacions per minut.
COM LES TREBALLEM A L’ESCOLA?
1. RESISTÈNCIA
Ja hem dit que la resistència és una capacitat que es treballa amb pràcticament qualsevol activitat física. Per tant, a l’hora de treballar-la a l’escola hem de pensar que, amb qualsevol activitat física que plantegem, ja l’estem treballant. Pensem, per exemple, amb els balls de saló, amb l’orientació esportiva, amb el handbol… Podem concloure que no és necessari un treball específic per aquesta qualitat.
2. FORÇA
En el cas de la força em d’anar més amb compte. Descartem el treball de força màxima per immaduresa dels nostres alumnes. El treball de força ràpida el podem incloure específicament al tercer cicle d’educació primària i sense abusar, com a conseqüència també de la immaduresa hormonal dels nostres alumnes. La força resistència tampoc és millorable en aquestes edats. Per tant, que hem de fer? El nostre objectiu ha de ser dotar els alumnes d’una musculatura general ben consolidada, allò que s’anomena força bàsica, i que ens permetrà treballar els diferents tipus de força en un futur amb garanties d’evitar lesions. També, hem de dotar els alumnes dels hàbits bàsics de prevenció de lesions.
Tenint en compte tot això, el treball de força l’haurem d’incloure dins de les unitats de programació de manera multilateral, sense dedicar-li un temps específic.
3. VELOCITAT
Descartarem d’entrada la velocitat gestual, perquè l’hem de treballar de forma específica i no ens és útil per a la vida diària. En canvi, tant la velocitat de reacció i la velocitat de desplaçament sí que la podem incloure sense cap problema a les nostres sessions.
La velocitat de reacció també es treballa de forma específica, però al contrari que la gestual té un molt alt grau de motivació per als alumnes. Podem incloure periòdicament en les nostres sessions jocs de sortides sorpresa.
La velocitat de desplaçament també és molt motivant per als alumnes, però hem de tindre en compte dues coses:
– Respectar les pautes de recuperació. S’aconsella 1 minut de recuperació per cada 10 metres recorreguts.
– Personalment pense que en aquestes edats el marge de millora és molt curt amb l’entrenament, pel que aquesta millora ha de passar per la tècnica de cursa. L’objectiu serà, per tant, còrrer millor i amb menys despesa energètica. Jo incloc alguns exercicis de tècnica de cursa en la part inicial de la sessió com skipping, talons a glutis, impulsions…
4. FLEXIBILITAT
És una qualitat recessiva, pel que el seu treball ha de ser constant. Normalment és poc motivant per als alumnes. Jo la treballe de manera específica al final de la sessió, amb exercicis estàtics de “stretching” per evitar l’efecte del reflex miotàtic.
COM AVALUEM LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES?
La forma més habitual és passar una bateria de proves físiques. Hi ha moltes i molt diverses. Cada mestre s’ha d’adaptar a les caracterísitiques del centres i, en funció d’elles establir quines seran les proves físiques. Jo les comece a passar a partir del primer curs del cicle mitjà de primària. Les proves que faig servir són:
|
6′ CURSA CONTINUA (circuit de 150 metres) |
|
FLEXIBILITAT |
|
SALT HORITZONTAL (aturat) |
|
LLANÇAMENT DE PILOTA MEDICINAL (CM 1 quilo, CS 3 quilos) |
|
50 LLISOS (sortida aturat) |
|
ABDOMINALS 30” |
Les “mínimes” per passar cada prova són:
|
XIQUETS |
||||||
|
|
6′ Cursa |
Flexibilitat |
Salt |
Pilota |
50 metres |
Abdominals |
|
3er |
1000 |
20 |
1,30 |
3,40 |
9,6 |
15 |
|
4rt |
1000 |
20 |
1,30 |
3,50 |
9,4 |
15 |
|
5è |
1100 |
20 |
1,40 |
3.40 |
9,2 |
20 |
|
6è |
1100 |
20 |
1,50 |
3,50 |
9,0 |
20 |
|
XIQUETES |
||||||
|
|
6′ Cursa |
Flexibilitat |
Salt |
Pilota |
50 metres |
Abdominals |
|
3er |
900 |
20 |
1,10 |
3,20 |
10,1 |
15 |
|
4rt |
900 |
20 |
1,10 |
3,30 |
9,9 |
15 |
|
5è |
1000 |
20 |
1,20 |
2.90 |
9,7 |
20 |
|
6è |
1000 |
20 |
1,30 |
3,00 |
9,5 |
20 |
Europa vol més educació física a les escoles
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2628259
El pes que la Comissió de Cultura de la Unió Europea considera que ha de tenir l’esport en l’educació infantil contrasta amb la reducció de la càrrega horària de l’educació física a primària acordada pel govern català
tribuna
Professors de ciències de l’activitat física i de l’esport de Blanquerna – Universitat Ramon Llull
JOSEP SÁNCHEZ, ENRIC MARIA SEBASTIANI I JOSEP CABEDO..
+ El Parlament Europeu i la FIEP demanen més hores d’educació física a les escoles.
La Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu ha aprovat fa poc, per aclaparadora unanimitat, un informe que parla de la funció que ha de tenir l’esport en l’educació.
Aquest informe, presentat per Pál Schmitt (Hongria), tracta bàsicament de la presència i importància de l’esport escolar i de l’educació física.
Així, demana als estats membres «que facin obligatòria l’educació física a l’ensenyança primària i secundària i que acceptin el principi que l’horari escolar hauria de garantir almenys tres classes d’educació física a la setmana, si bé s’hauria d’animar les escoles a superar, en la mesura del que fos possible, aquest objectiu mínim» [Informe sobre la funció de l’esport a l’educació, 2007/2086 (INI), Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu].
Aquesta visió contrasta amb la posició que va prendre el govern català amb la publicació del decret 142/2007 (DOGC núm. 4915 – 29/06/2007) en preveure la reducció de la càrrega horària de l’educació física a primària o que, dit d’altra manera, disminueix substancialment el mínim obligatori i que, en tot cas, siguin les escoles mateixes les que acabin decidint quina assignació lectiva atorguen a l’àrea.
En aquest sentit, la delegació a Catalunya de la Federació Internacional d’Educació Física (FIEP) acaba d’emetre un comunicat oficial a la seva pàgina web (http://fiep.cat) on es mostrava, un cop més, crítica amb el decret català, i on defensa l’educació física com un «dret de tots els nens i adolescents i un patrimoni de coneixement del qual l’educació de les persones no pot prescindir».
En conseqüència, tant el Parlament Europeu com la FIEP demanen l’increment del nombre d’hores d’educació física a les escoles i fan una crida als responsables polítics a revisar les seves polítiques educatives i curriculars ja que poden afectar el desenvolupament saludable de les persones i dels pobles (entenent salut des de la dimensió física, psicològica, intel·lectual i social). Tanmateix, la delegació a Catalunya de la FIEP aprofita el seu comunicat per sensibilitzar i convidar les famílies i els equips directius i docents de les escoles a mantenir i/o augmentar la presència de l’educació física en el currículum escolar atès el seu potencial educatiu i per la seva contribució a l’educació integral de la ciutadania. Segurament, els docents que treballen a les escoles també hauran de continuar i/o augmentar un graó més l’esforç, la intensitat i l’actitud amb què afronten el seu treball diari donant sentit a l’assignatura que estan impartint i donant a conèixer els beneficis que es pretenen obtenir.
El paper dels docents sovint resulta decisiu en la consideració que es té de l’àrea.
Probablement cal un esforç de tothom (responsables polítics i educatius, experts, docents, AMPA, mitjans de comunicació, metges…) per acabar d’entendre que en l’esport i en l’educació física tenim un potencial educatiu al qual no podem renunciar, pel bé de tots.
