LA CORRETJA

 

Nº de jugadors: més de 4 i parells

Nivell: CM i CS.

Material: un mocador (tot i que originàriament s’hi juga amb una corretja o cinturó)

Nom del joc a diferents pobles de la comarca: —

Explicació:

Els jugadors s’han de posar en dues rotllanes, l’una dins de l’altra i per parelles (un davant de l’altre). Els jugadors de la rotllana externa tenen les mans darrere, preparades per si reben el mocador. Fora de les rotllanes, dos jugadors: un porta un mocador a la mà i ha d’intentar tocar o “pegar” amb el mocador al company i l’altre, que corre al voltant de les rotllanes per escapar-se, ha de col·locar-se al davant d’una parella per salvar-se, fent que el de darrera de tot sigui ara el perseguit. A més, qui persegueix, pot donar el mocador a un dels companys de la rotllana externa fent que aquest sigui el perseguidor a partir de la següent volta.

 

 

PROTEGIR L’OVELLA

 

Nº de jugadors: més de 3

Nivell: Primària.

Material: Una corda i tants mocadors com jugadors.

Nom del joc a diferents pobles de la comarca: —

Explicació:

Els jugadors es posen en rotllana i dos jugadors surten al centre d’aquesta, un d’ells farà d’ovella, s’ajupirà al terra i acotxant el cap, agafarà un extrem de la corda; l’altre farà de pagès protector i agafarà l’altre extrem de la corda, que no pot soltar. A la senyal del pastor, els jugadors de la rotllana, amb el mocador, han d’intentar picar a l’ovella sense que el pastor els atrapi. Si algú es tocat pel pastor, passa a ser ovella i l’ovella passa a ser pastor.

 

 

FERRADURA

Nº de jugadors: Individual o per grups.

Nivell: Primària.

Material: vara de ferro o pal i tres ferradures o anelles de corda per jugador

Nom del joc a diferents pobles de la comarca: —

Explicació:

Al terra s’hi clava una vara o pal d’uns 20 centímetres d’altura aproximadament, i al voltant s’hi dibuixa un cercle de diàmetre variable, segons l’edat. A una distància de 5 a 10 metres s’hi posa la línia de llançament.

Els jugadors del grup, segons l’ordre que hagin establert, llancen les tres ferradures o anelles de corda intentant que entrin a la vara o que s’aproximin a ella el màxim. Després de cada tirada es recullen les ferradures o anelles i es conten els punts (pactats amb antelació) per cada ferradura o anella introduïda a la vara (p.ex. 10 punts) i per cada una que s’ha quedat dins el cercle dibuixat (p.ex. 5 punts).

 

LO CAU DE LA RATETA

 

Nº de jugadors: Individual o per grups.

Nivell: Primària

Material: tauló de fusta o cartró d’uns 15 cm d’altura i d’uns 50 a 100 cm de llarg amb forats de diferents mides i amb un número al damunt que indica els punts, tres o cinc pilotes petites de goma o caniques per jugador.

Nom del joc a diferents pobles de la comarca: la catxapera

Explicació:

A uns dos o tres metres de la fusta o cartró s’hi fa la línia de llançament. Des d’allí, amb l’ordre prèviament establert, cada jugador llança les pilotes o caniques per intentar fer-les entrar pels “caus de la rateta”. Com cada cau té una puntuació, un cop tirades totes les pilotes o caniques, s’ha de sumar la puntuació total obtinguda i recollir-les. Intentar aconseguir la puntuació més alta.

OBSERVACIÓ: Segons el nivell que hi jugarà utilitzarem un “cau de la rateta” amb diferents puntuacions, adequant-les als nombres que coneixen i que poden sumar (p.ex.: a CI utilitzar nombres d’una i dues xifres i a CM i CS nombres de fins a 4 xifres.

 

 

ANELLES

 

Nº de jugadors: Individual o per grups.

Nivell: Primària.

Material: Plataforma de ferro o fusta d’uns 20x20cm de superfície amb una vara d’uns 40 o 50cm d’alt clavada enmig i tres anelles de plàstic o corda per jugador.

Nom del joc a diferents pobles de la comarca: —

Explicació:

A una distància de 5 a 10 metres s’hi posa la línia de llançament. Els jugadors del grup, segons l’ordre que hagin establert, llancen les anelles intentant que entrin a la vara o que quedin sobre la plataforma. Després de cada tirada es recullen les anelles i es conten els punts (pactats amb antelació) per cada anella introduïda a la vara (p.ex. 2 punts) i per cada una que s’ha quedat sobre la plataforma (p.ex. 1 punt).

 

 

LA CAPELLA

Nº de jugadors: Individual o per grups.

Nivell: CM i CS

Material: Tabla de fusta amb nou forats i la seva puntuació, de quatre a deu xapes de ferro o goma per jugador.

Nom del joc a diferents pobles de la comarca: —

Explicació:

A dos o tres metres de la tabla hi haurà la línia de llançament. Amb l’ordre establert prèviament, el jugador comença a tirar les xapes per intentar que quedin dins els forats de la tabla. S’hi pot jugar a punts, individualment fins aconseguir un nombre mínim de tres-cents punts, o per grups fins aconseguir-ne sis-cents. També s’hi pot jugar a aconseguir el màxim nombre de punts amb la tirada de totes les xapes (de 4 a 10).

 

NOM DEL JOC: patacons, patacs (a Bot), pataconots i patacones, són els realitzats amb dues cartes, és a dir, més grans (altres comarques)

Material: cartes de jugar

Jugadors:els que vulguin.

Descripció del joc:

Per construir els patacons, cada jugador agafa una carta i la parteix longitudinalment. Cada tros es doblega en tres parts iguals i es repleguen fent-ne un quadrat petit. Després, es fan entrar els extrems d’un tros dintre de l’altre que s’ha plegat prèviament. Cal que es vegi el pal de la carta al plegar un tros i el següent es plegui deixant veure el dors, així en construir el patacó aquest tindrà cara i creu.

Els patacons, a més de ser emprats com a moneda en els diferents jocs, serveixen per col.leccionar-los i ser intercanviats.

 

NOM DEL JOC: flèndi amb patacons

Material: patacons i un tello

Jugadors: entre 2 i 6 jugadors

Descripció del joc:

Es dibuixa un cercle a terra i cada jugador posa un patacó. Després, cada jugador, per torns, llança la seva tella (tros de rajola polida en forma de cercle amb els cantons rascats) als patacons que hi ha al cercle. Els que treu se’ls queda per a ell.

 

NOM DEL JOC: porteta

Material: patacons i suport vertical (paret)

Jugadors: entre 2 i 6 jugadors.

Descripció del joc:

Es deixa un patacó a terra al davant de la paret, els jugadors per torns agafaran un patacó i el posaran a sobre de la paret amb el dit, després el deixaran caure. Si el patacó cau a sobre del patacó inicial, el jugador es queda amb tots els patacons llançats.

 

NOM DEL JOC: Ratlleta

Material: patacons i una marca

Jugadors: entre 2 i 6 jugadors

Descripció del joc:

Fem una marca a terra, i els jugadors, per torns, llançaran els patacons d’una distància determinada. El jugador que llanci el patacó més proper a la marca, es queda amb tots els patacons llançants.

 

NOM DEL JOC: Pareteta I

Material: patacons

Jugadors: a partir de 2.

Descripció del joc:

Es posa un patacó a terra, que s’anomenarà peça, des de certa distància el jugadors van llançant els seus patacons a la peça. Qui aconsegueix tocar-la i fer la girar es queda tots els patacons llançats a aquesta. La peça sempre se la queda el seu propietari. Per jugar a aquest joc és important establir l’ordre per tirar.

 

NOM DEL JOC: Pareteta II

Material: patacons

Jugadors:els que vulguin.

Descripció del joc:

Cada jugador deixa un patacó prop d’una paret i, per tons, els diferents jugadors van deixant caure un altre patacó a sobre dels que són a terra.

Per deixar caure el patacó es fa de la manera següent: Es recolza el patacó a la paret, es subjecta

amb un dit i, quan es creu convenient, es deixa caure.

El patacó pot col.locar-se a qualsevol lloc de la paret i a l’altura que es cregui convenient.

Qui aconsegueixi col.locar el patacó llançant a sobre d’un d’els que hi ha a terra, se’l queda per a ell.

 

Orientacions didàctiques: Aquest és un joc senzill i, per tant, hi poden jugar els més petits però, a la vegada, com que necessita una certa estratègia per aconseguir més patacons, és molt apreciat pels més grandets. És millor no forçar les estratègies en els jugadors, millor que a mesura que juguen les vagin descobrint ells mateixos.

El joc admet dues formes per guanyar els patacons de terra:

-Només s’aconsegueix el patacó si el que es llença resta a sobre del primer.

-Es poden aconseguir tots els patacons que toqui el que es deixa anar de la paret.

Si es vol que el joc tingui més ritme en el seu desenvolupament, només cal convenir que qui tira el patacó i no n’aconsegueix cap dels que són a terra no pot arreplegar-lo, sinó que ha deixar-lo allí fins que algú el guanyi. Això vol dir que a mesura que els jugadors van tirant patacons, si no encerten, el terra pot semblar una catifa de patacons.

Suggeriments als participants: Prova diferents formes de deixar anar el patacó: completament pla, agafant-lo per un cantó…

Observa que segons on estigui situat el patacó que vols tocar, has de situar el teu amunt o més avall.

 

NOM DEL JOC: Barrisca

Material: uns quants patacons per a cada participant

Jugadors: els que es vulgui

Descripció del joc:

Cada jugador deixa un patacó a la vora d’una paret. A una certa distància s’assenyala una ratlla a terra. Els jugadors, per torns, llancen des de la ratlla un patacó a la paret. Si en el rebot cau a sobre dels que s’han deixat a terra, el jugador el recull i se’l queda. Evidentment, també recull el que ha llançat.

Qui falla en el seu llançament, ha de deixar el patacó que ha llançat. Si el joc s’allarga molt es pot establir que qui en cobreixi un se’ls queda tots.

 

Orientacions didàctiques: Per iniciar-se en el joc, la ratlla s’ha de col.locar entre 1,5 i 2 metres, perquè si no pot ser que els patacons no arribin ni a rebotar a la paret.

S’ha de cuidar que els patacons rebotin a la paret.

Es pot disminuir la dificultat del joc establint que és suficient tocar el patacó de terra i no cal que hi resti a sobre.

Suggeriments als participants: Per llançar bé el patacó situa més avançat el peu contrari a la mà que fas servir per llençar.

Flexiona el cos tant com puguis, mantenint una posició còmoda.

Es millor llançar el patacó amb un cop de canell que amb un balanceig de tot el braç.

Si no l’encerteu massa, es millor que els primers patacons se situin ben agrupats.

Si voleu, podeu jugar per parelles, de tal forma que sumeu els guanys i establiu estratègies entre tots dos.

 

 

NOM DEL JOC: BITLLES

MATERIAL: 6 Bitlles i 3 bitllots

 

El joc de bitlles consta de sis bitlles de fusta i tres bitllots. Les bitlles tenen forma d’ampolla i per jugar cal plantar-les a terra en dues rengleres: tres bitlles al davant i tres al darrera. Entre bitlla i bitlla ha d’haver-hi una distància igual al diàmetre del cul de la bitlla.

 

A les bitlles s’hi pot jugar per equips o individualment:

Si s’hi juga individualment, cada jugador disposa de tres bitlots per llançar-los un darrere l’altre contra les bitlles. En una partida cada jugador repetirà aquesta acció tres vegades, llançant els tres bitllots cada cop que li toqui el torn.

 

Tots els jugadors llançaran els bitllots des de la mateixa distància, que serà entre 10 i 12 metres. No obstant això, cal adequar la distància a l’edat dels jugadors i al seu grau de maduració motriu, per la qual cosa no és estrany de fer partides a 4 o 6 metres.

 

Els jugadors han d’intentar tombar totes les bitlles menys una que queda plantada ( a la comarca de la Terra Alta aquesta tirada s’anomena “feta”). Si ho aconsegueixen s’anoten 10 punts. Si, per contra, la punteria no els acompanya, s’anoten tants punts com bitlles han tirat després de llançar els tres bitllots, excepte en el cas que les hgin tombades totes – jugada que s’anomena llenya– que no se n’anoten cap.

 

Els punts de les tres tirades se sumen al final per saber qui ha guanyat la partida.

 

Si es juga per equips, cadascun compost de jugadors, i es procedeix de la mateixa manera; per esbrinar els guanyadors se suma la puntuació dels membres de l’equip.

 

Orientacions didàctiques

 

• Si llances amb la mà dreta, col·loca el peu esquerre al davant i el dret més endarrerit. Si ho fas amb l’esquerra, avança el peu dret.

• Per llançar, flexiona un poc el tronc endavant, deixa el braç avall i estirat i, tot fent un balanceig, llança el bitllot després d’haver apuntat bé.

 

NOM DEL JOC: treure puntes

Material: 6 birles de fusta i 3 birlots

Jugadors: els que es vulguin

 

En aquest joc es plante les birles de la mateixa manera que es col·loquen en el joc de les birles tradicionals.

Des d’una certa distància, cada jugador tira també els tres birlots de forma consecutiva. L’objectiu del joc és tombar les quatre birles situades a banda i banda (dos i dos) de les que són plantades al centre (dos). Això vol dir que han de quedar plantades només les dos birles que hi ha a la columna del mig.

En aquest joc no hi ha cap sistema de puntuació, sinó que a l’inici de la partida tothom aposta alguna cosa (un cromo, un patacó, una xapa o qualsevol altra cosa que no consti diners). Desprès d’haver tirat tots els jugadors els seus tres birlots, qui ha aconseguit treure les puntes es queda el que s’ha apostat.

Si en lloc de jugar individualment es juga per equips, es reparteixien els objectes apostats enter els membres de l’equip vencedor.

Si desprès de tirar tothom ningú ho ha aconseguit es torna a reiniciar el joc.

NOM DEL JOCS:parells i senars.

Material: 6 birles i 6 birlots.

Jugadors: els que es vulguin.

L’objectiu del joc és deixar plantades un nombre senar o parell de birles desprès de les tres tirades.

Abans d’iniciar la tirada, es fa l’aposta i s’especifica si s’ha d’anar per parells o bé per senars. Si en la tirada del primer birlot el primer jugador ja encerta la jugada, no cap que segueixin tirant els altres participants. Es reinicia el joc apostant de nou i especificant la jugada altra vegada: senars o parells.

Els jugadors poden acordar tirar només amb un birlot o amb dos, segons el grau de destresa.

Si es vol afegir més dificultat al joc es poden combinar les jugades. Això vol dir, per exemple, parell i treure ambles, és a dir, les dues birles del mig;senar i treure les puntes de la dreta, etc.

 

 

 

NOM DEL JOC: la serp

Material: un corda de 10 m.

Jugadors: els que es vulguin.

Descripció del joc:

Aquest joc de corda és útil per a la iniciació al salt. Consisteix en que dos nens o nenes paren i agafen la corda per cada un dels extrems. Deixen plana la corda al terra i la saccegen imitant el moviment de la serp. Els altres nens han de saltar de banda a banda sense trepitjar la serp per “els pot mossegar”, si la trepitgen intercanvien els papers amb els que estan parant.

NOM DEL JOC: el rellotge I.

Material: una corda de 3 o 4 m.

Jugadors: entre2 i 5 nens.

Descripció del joc:

Joc d’iniciació al salt. Un para, deixa la corda estirada al terra i gira sobre ell mateix imitant les agulles del rellotge amb la corda. Els altres participants es reparteixen al voltant del que para i han d’evitar que els toqui la corda quan aquesta arriba a la seva “hora”. Si mentre està girant la corda un participant la trepitja o la toca passa al centre a parar.

És un joc molt ràpid i l’únic inconvenient que hi ha és que el que para es mareja una mica de girar tant ràpid, si de cas es van canviant amb els altres participants.

NOM DEL JOC: olla barrejada.

Material: una corda de 10 m.

Jugadors: els que es vulguin.

Descripció del joc:

Dos jugadors agafen la corda , un per cada extrem. Aquests jugadors seran els qui paren.

Mentre la corda gira tots els jugadors canten:

Olla barrejada qui no entra para

olla barrejada qui no surt també.

(Aquesta és una estrofa tipus, però cada poble té estrofes diferents)

Quan la cantarella diu d’entrar, tots els jugadors han de posar-se a saltar a la corda i sense enganxar-s’hi. Després de fer un salt, es diu: olla barrejada qui no surt també, i tot els jugadors ha de sortir sense fer aturar el moviment de la corda.

Si algú ensopega amb la corda, passa a parar.

NOM DEL JOC: el rellotge II

Material: una corda de 10m.

Jugadors: els que es vulguin.

Descripció del joc:

Per jugar al joc del rellotge cal establir prèviament el torn en què saltaran els diferents jugadors. El salt es fa per rondes i a cada una d’elles es fa tants salts com l’hora que toca. Això vol dir que s’inicia el joc i es diu: la una i tots els jugadors, un darrere l’altre, van passant i saltant un cop.

Després es diu:les dues i tots saltaran dos cops; així fins les dotze en què saltaran dotze vegades i finalitza el joc.

NOM DEL JOC. El juli.

Material: una corda de 10m

Jugadors: els que es vulguin.

Descripció del joc:

El joc consisteix a saltar a corda molt de pressa. Als primers salts la corda gira lentament i se salta compassadament, per acostumar-se al trot que just li seguirà. Cada vegada la corda gira més i més ràpidament, produint un espetec a terra que és el que s’anomena juli.

Aquest moviment de braç tan ràpid no es pot aguantar massa estona de manera que, si el saltador no ha ensopegat, els qui paren afluixaran el ritme i recuperaran la cadència anterior, per tal de descansar i donar pas a un altre jugador.

NOM DEL JOC: el cotxerito leré

Material: un corda de 10m

Jugadors: els que es vulguin

Descripció del joc:

Aquest joc de saltar corda consisteix en anar saltant seguint el ritme d’aquesta cançó:

El cocherito leré,me dijo anoche leré,

que si queria leré,montar en cotxe leré

y yo le dije lerécon gran saleró leré

que si queria leré,montar en cotxe leré.

El nombre de Maria que cinco letras tiene:

la M leré, la A leré, la R leré

la I leréy la A leré.

M A – RI – A.

El sistema del salta funciona en que quan a la cançó és diu leré el que salta s’ha d’ajupir i els que “remen” ha de remar en alt. També quan és diu tot el nom de MA-RI-A és rema el més ràpid possible.

Aquest joc de corda funciona com tots els demès, un cop s’ensopega es passa a parar.

NOM DEL JOC: Mamá, papá!

Material: una corda de 10m

Jugadors: els que es vulguin.

Descripció del joc:

Paren dos nens o nenes i mentre remen entra algun nen o nena a saltar al ritme d’aquesta cançó:

Mamá, papá,

con quantos añitos me voy a casar:

con 1, con 2, con 3, …

La cançó continua fins a que l’infant que salta ensopega i fa parar la corda.