Per: Marc Planas.
Fa uns dies, un grup d’alumnes de primària del col·legi Virgen de la Encina de Hoyo de Manzanares (Madrid) va fer una sortida o excursió -es veu que habitual- a un indret peculiar: van anar a visitar el Museu de l’Acadèmia Militar del mateix poble. La “interessant” col·lecció del museu gira al voltant dels cursos d’especialització que imparteix l’Acadèmia Militar on hi destaquen la col·lecció de transmissors, comunicacions militars, útils per a bucejar i desactivació d’explosius. Es dóna el cas que a la caserna hi havia sospites que un grup de militars podia estar infectat per la Grip A (no fa gaire denominada Grip porcina) i, no cal dir-ho, amb aquestes dues premisses l’escàndol polític ja estava servit. Com podia ser que s’autoritzés la visita d’aquests escolars a la Acadèmia-Caserna militar havent-hi aquesta sospita? -es pregunta l’oposició-. Sense oblidar la lògica preocupació dels pares pel risc de contagi dels seus fills.
En veure la notícia, a un servidor -al marge de les disquisicions polítiques i les preocupacions familiars- li vingueren al cap, gairebé de manera automàtica, tot un seguit de reflexions que l’anaven deixant cada cop més astorat, més esglaiat, a mesura que hi anava aprofundint. Què caram hi feien uns escolars dins una caserna militar? Quina escola, quina ment privilegiada havia estat capaç de muntar i mantenir aquella excursió i amb quina finalitat? Tant interessant i imprescindible era aquesta col·lecció museística per a la formació dels alumnes? –recordem, de primària-. Quins valors hi anaven a aprendre en un indret on la democràcia i la raó brillen per la seva absència? No els preocupava als pares que els seus fills estiguessin envoltats d’armes amb el perill real que això comporta?
Bé, suposo que alguna raó hi deu haver per a realitzar i mantenir la visita a aquest museu al marge de l’agraïment per la contribució a l’economia del poble que fan els alumnes de l’Acadèmia. Penso que els pares d’aquests escolars s’haurien de plantejar principalment què volen pels seus fills, pel seu futur, quins valors els volen transmetre i valorar la conveniència de la sortida. Vés, potser me’n emporto una sorpresa!