Per: Miquel Pagès.
“Ideas worth spreading” TED California
Extenent valuoses idees, aquest és el lema que mou anualment una trobada – meeting– que es fa a Monterey, California on personalitats diverses exposen el seu pensament a l’entorn de les més diverses qüestions, amb la voluntat de reflexionar i innovar.
Us recomanem en aquest cas que mireu la intervenció de Ken Robinson que fa una magnífica conferència, tant per la forma com pel contingut reflexionant sobre l’educació.
Amb un domini magistral del discurs i una expressió que sap captar l’atenció en tot moment Robinson repassa l’actualitat de les idees força que mouen l’educació, segons ell encara ancorades en el segle XIX.
Al llarg de la seva exposició fa una abrandada defensa de la creativitat i la imaginació.
No deixa indiferent. Si teniu 15 minuts paga la pena.
http://video.google.es/videoplay?docid=-9133846744370459335
“Per una escola de talent”
Us recomanem de llegir aquest article publicat al diari AVUI (12/4/2009) per l’Enric Roca (coordinador general d’Edu21 i professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB) que tracta sobre les dificultats de trobar els alumnes amb talent que de ben segur hi ha en l’escola catalana en la mateixa proporció – diu ell – que en totes les de la resta del món.
L’autor es pregunta, com pot ser que costi tant en l’escola catalana de discernir el talent. Hi apunta algunes respostes que són d’interès.
Sovint el tema del talent així com el de l’excel·lència queden relegats a un segon terme en el debat entre mestres atesa la priorització de molts altres aspectes, sobretot quan s’ha de córrer per ajudar als qui tenen més dificultats. De tant en tant però algú diu, i tots ens hi hem trobat en les nostres reunions, i els que van bé? i els que encara podrien anar millor? i els excel·lents? És allò que els arbres no ens deixen veure el bosc.
No cal dir que no es tracta només d’una preocupació interessant per l’excel·lència respecte a l’assoliment dels continguts sinó com el professor Enric Roca remarca també del talent de les habilitats que sovint a l’escola se’ns escapen. I hi són.
Fem-les sorgir doncs, que es visualitzin.
http://paper.avui.cat/article/dialeg/160718/una/escola/talent.html
Per: Marc Planas.
Adreçada a pares, mares i infants, l’excel·lent revista mensual TOC-TOC –que es distribueix gratuïtament en escoles, biblioteques, centres cívics, teatres, museus, hospitals… de Barcelona- ens ofereix una agenda completa i detallada de les activitats culturals i lúdiques que al llarg del mes hi podem fer amb els nostres fills i filles (teatre, tallers, música, contes, titelles, xerrades, festes, tradicions…), acompanyada de diversos i interessants articles que, d’una banda, reflexionen al voltant de les relacions que tenim amb els nostres fills, i de l’altra, recorden, recomanen i aprofundeixen sobre les iniciatives, les celebracions i les festes més importants del mes.
Per altra banda, cal destacar la pàgina web de què disposen: www.toctoc.cat , on l’oferta d’agenda familiar, cultural i lúdica s’amplia a tot Catalunya. Ressalto especialment l’apartat “juguem” que ens ofereix tot un seguit de propostes –tradicions, literatura, cuina, música, jocs, multimèdia i manualitats- en forma d’activitats infantils per fer a casa amb la finalitat d’afavorir els vincles familiars.
Bé, de ben segur que si hi accediu quedareu sorpresos positivament d’aquesta iniciativa sorgida d’un col·lectiu de mares i pares interessats, preocupats pel creixement i l’educació integral dels seus fills.
Per: Miquel Pagès.
“L’escola contra el món” de Gregorio Luri (Edicions La Campana) ens aporta una conclusió rotunda: l’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.
El llibre de Gregorio Luri fa una anàlisi exhaustiva del que ha estat l’escola moderna en transició cap a la postmodernitat i ho fa sense gaires manies. Parla clar i s’entén bé el que defensa. Repassa el paper dels mestres, dels pares, dels sindicats i de l’administració. Ofereix molta comparativa internacional pels coneixements que té de les escoles d’Europa i a més a més farceix el seu assaig d’un sòlida base filosòfica i de pensament.
No amaga el seu ideari des de la mateixa presentació on ja adverteix que “el pessimisme és infecciós. I per aquesta mateixa raó, l’ètica de la pedagogia és en primer lloc, l’optimisme i la confiança. L’optimisme, a més de ser possible és absolutament necessari. Ara bé, -afegeix- que sigui possible no vol dir que sigui fàcil”. I encara “Així com en economia les notícies pessimistes incrementen el pessimisme, en educació parlar de malestar incrementa el malestar”.
S’extén amb profunditat en el que anomena la moral fashion versus la moral del sentit comú de forma que la gent que es guia per la primera té frustracions i els altres en canvi problemes de consciència. De manera rigorosa i a la vegada amb dosis d’humor intel·ligent va desgranant el seu pensament centrat en el paper del mestre com a base de l’educació. “L’escola – diu- necessita mestres que sigui corredors de fons” per això defensa el paper de l’autoritat del mestre i la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans.
Sens dubte un llibre amb l’ampolla mig plena…