TREBALL D’ESTIU: resums i/o esquemes dels temes 5 i 6 del llibre de text de 1r. Proposta d’exercicis:
Pàgines 142-144: 5, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 31, 32, 35.
Pàgines 170-172: 5, 6, 7, 8, 9, 11, 16, 21, 22, 23, 26, 27, 31, 32.
En 1993, la agencia espacial americana NASA empezó un programa de investigación sobre Marte que incluía una serie de misiones de exploración. En 1995 se planearon dos misiones que fueron llevadas a cabo al final de 1998 y comienzos de 1999. Las naves se llamaban Mars Climate Orbiter (MCO) y Mars Polar Lander (MPL) y fueron lanzadas el 11 de diciembre de 1998 y el 3 de enero de 1999, respectivamente.
Nueve meses y medio después del lanzamiento, la nave MCO debía encender su motor principal para alcanzar una órbita elíptica alrededor de Marte. El motor arrancó el 23 de septiembre de 1999, pero la misión fracasó cuando la nave entró en la atmósfera marciana según una órbita más baja que la esperada. La órbita era demasiado baja porque el ordenador del planeta Tierra utilizaba las unidades de ingeniería británicas, mientras que el ordenador de la nave utilizaba unidades SI.
Este error de las unidades hizo que la MCO quedase a 56 km sobre la superficie marciana en vez de los deseados 250 km. A 250 km, la MCO habría entrado en la órbita elíptica deseada y no se habrían perdido 168 millones de dólares, que fue el coste de la misión.
Bé, us deixo alguns problemes resolts:
D’altra banda, us deixo el que heu de repassar, pels que heu de fer la prova de juny (s’ha de fer un dossier, mireu l’enllaç):
Per si us interessa:
” Benvolgut/Benvolguda,
Amb l’objectiu d’apropar la física, base de qualsevol disciplina científica o tecnològica, als estudiants preuniversitaris, la facultat de Física de la UB organitza del 16 al 20 de juny el Sisè Campus d’Estiu Physis 2014 per als estudiants de primer de batxillerat.
El Campus consta de cinc sessions matinals en què els participants assisteixen a conferències de divulgació i realitzen pràctiques en els laboratoris del nostre centre. Totes les activitats programades aborden temes de màxima actualitat, com ara meteorologia i climatologia, astrofísica, partícules elementals, nanociència, nous materials, superconductivitat, tecnologies de la informació, làser, microscopia electrònica, etc.
Trobareu tota la informació sobre el campus a l’adreça http://www.ub.edu/futursinousestudiants/physis.html
Atentament,
Futurs estudiants
Servei d’Atenció a l’Estudiant
Pàgina web: www.ub.edu/futursestudiants
Pàgina de Facebook: https://www.facebook.com/futursUB
Compte a Twitter: https://twitter.com/futursUB ”
Bé, aquí teniu el resum del temes 4, 5 i 6 de Física, junt amb els exercicis que heu de fer de cada tema del llibre:
RESUM_TEMA_3_4_5_FÍSICA_2n_ESO_2013_14
Estudieu força!!!
Un vídeo ben curiós 😉
Os dejo esta información por si os pudiera interesar, del “Institut de Ciències de l’Educació – UAB”:
Salutacions cordials,
Equip del Programa Argó
Tel. 93-581 31 86
Saludos 🙂
Hola.
Us deixo un resum del tema, que haureu de portar a classe el proper dia (i fins a nova ordre):
REACCIONES QUÍMICAS rev_2013 – copia
Exercicis per a practicar:
TEMA 1: pàgina 27 (Lleis ponderals)
TEMA 8: pàgines: 226-230 (Estequiometria)
TEMA 3: pàgines: 71-72 (Fórmules empíriques i moleculars)
En relació amb les fórmules empíriques i moleculars, podem trobar-nos en el cas que se’ns demani un (o més d’un) isòmer del compost del que hem deduït la seva fórmula, així que us deixo un esquema dels tipus d’isomeria possible:
TIPUS D’ISOMERIA 1 – Tipus d’isomeria
Us deixo més material per estudiar:
RESUM_TEMA_1_2_FÍSICA_2n_ESO_2013_14
Recordo que a l’examen hi entraran temes de Química de l’anterior control.
Hem de saber i hem de saber utilitzar la Llei de Lavoisier. També hem de saber relacionar les proporcions entre les diferents massa de reactius i de productes.
Per exemple, en la reacció: A + B → C
si tenim 20 g d’A i 5 g de B, obtindrem 25 g de C, per la Llei de Lavoisier (la suma de les masses dels reactius ha de ser igual a la suma de les masses dels productes de reacció).
Observem que s’han establert unes relacions de masses: per cada 5 g de B, necessitem 20 g d’A per obtenir 25 g de C.
I si en comptes de tenir 5 g de B, tinguéssim 10 g de B, quina massa necessitaríem d’A i quina massa obtindríem de C?
Com que tenim el doble de massa de B que en el cas anterior, necessitarem el doble de massa d’A que en el cas anterior, és a dir, necessitarem 40 g d’A.
Per la Llei de Lavoisier, la massa de C en aquest cas serà la suma de les masses d’A i de B: mc = 40 g d’A + 10 g de B = 50 g de C
Estudieu força !!!
Us deixo una mica de feina:
Obtenció de la temperatura de mescla de dues masses d’aigua a diferent temperatura per extrapolació gràfica