1.- Introducció.-

El ” Talent Cooppel” o el “Talent Cooperatiu pel diàleg, pel joc i pel compromís” ideat pel psicopedagog català Josep Maria Ferran i Torrent, en conseqüència a la primera tesi servei lliure presentada el dia 29 d’octubre de 2012 a la sala de graus del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, presidida d’honor pels Dr. Arcadi Oliveres, profesor i economista, aleshores president de Justícia i Pau de Barcelona i el Dr. Josep Sanchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània i Degà de la Facultat de Lletres de la URV.

De moment ja tenim la primera Federació Cooppel amb seu social provisional a l’Ateneu de Tarragona, inaugura pel mateix Dr. Arcadi Oliveres el passat dia 22 de maig de 2012.

2.- La difusió de la Causa Talent Cooppel

2.1.- La difusió de la Causa Cooppel.-

La “Causa Talent Cooppel” consisteix en:

1.- Organitzar actes públics “Talent Cooppel” de tota classe i recollir proves com signatures, fotografies, gravacions de veus, vídeos curts, etc.

2.- Difondre per mitjà de blogs digitals, fullets digitals PDF que es poden sol.licitar a info@cooppel.org en català (CoMental)  i de moment en español (Cooppel.es) obert a altres idiomes. En les xarxes socials estem a Linkedin, Ceradai, a Twiter “CooppelFederal” a Facebook  Josep Maria Ferran Torrent“

 

2.2.- Els nostres tres principis de la Causa Cooppel, a favor de les persones i els seus projectes.-

1r.- La “Sobirania” de les persones és un Dret. El Cooppel és la seva garantia: “Per mitjà de la dinàmica de grups Cooppel inspirada en la sardana, el Cooppel motiva a l’aprenentatge autònom i  a l’autodeterminació personal i col.lectiva dels seus jugadors/es. El Cooppel és un joc singular, s’assembla més a un joc de taula i de tauler, on juga el paper previ al joc, l’escalfament psicofísic i la preparació psicosocial. Per jugar al Cooppel els mateixos jugadors elaboren els seus propis materials a partir d’elegir ells mateixos el tema que els interessa i/o necessiten i la font dels continguts que pot ser mental o amb ajuda de recursos digitals, paper i/o entorn com un museu, espai natural, indret etc. . Amb el Cooppel arribem a l’observatori cultural de produccions cooperatives autònomes de processos i productes d’aprenentatges.

2n.- L’entrenament Cooppel amb esperit esportiu i teatral a la fi de competir en concentració en i expectació  social. El Cooppel és una oportunitat d’assaig. Amb el Cooppel es fa competició pública en grups de tres a la fi d’exhibir l’agilitat mental de mostrar coneixements per jocs en torns alternatius seqüencials, de forma que tots tenen el màxim èxit. Inspirat en els castells humans. Si un erra tot el castell cau i cal tornar a començar. La competència és aconseguir l’èxit de totes les persones. Hi han tres estratègies Cooppel: demostrar coneixements, mostrar habilitats i fer apostes d’ajuda als demés en les seves dificultats d’aprenentatge. Els agrupaments es fan per criteris el màxim heterogenis possibles. Es tracta de veure malgrat l’òptima diversitat fins on podem arribar.

3r. La cooperació en tots els sentits.-  Amb el Cooppel i la seva difusió, protecció i permisos per a garantir la seva qualitat. En la seva difusió local i mundial és una forma important de lluitar per l’èxit de les persones en tots els sentits (personal, escolar, familiar i social), és una eina per a promoure la pau i la justícia social, amb consciència col.lectiva local com planetària. El Cooppel dona importància a les persones, els seus projectes i les seves formes d’aprenentatge, davant les formes socials actuals d’expectació pública com el fútbol, les revistes del cor i altres formes de manipulació de les consciències i estratègies per a frenar l’alfabetització ciutadana. On la ciutadania és la sobirana per damunt de les estructures monàrquiques i/o republicanes. La veritable democràcia és la justa en la participació directa del poble i la  que es justa en la participació de la representació del poble.-

Enguany també tenim l’acreditació de compartir els valors de la convocatòria dels Premis Federico Mayor Zaragoza i de participar amb la causa Cooppel.

3.- Iniciem un llarg camí:

1.- Pel reconeixement oficial del Cooppel i de la Federació Cooppel

2.- Per la protecció de la UNESCO com a patrimoni immaterial

3.- Per la declaració de les Nacions Unides del dia 12 de desembre de cada any, Dia Mundial de la Cooperació Educativa Local (Cooperis)

4.-  De moment el dia 12 de desembre de 2013 propugnem i celebrem el Dia a Favor de l’Èxit Escolar.

 

Tot seguit frases de persones amb projectes:

“Es parla massa del fracàs escolar i cal parlar i actuar més de l’èxit escolar” És fan massa reformes educatives que no són reformes educatives. Són simples reformes de les institucions escolars i del sistema formatiu d’un país. La veritable reforma educativa té com a centre la família, el veritable motor de l’educació”  Inspirats en l’opinió del Dr. Octavi Fullat

“L’ensenyament necessita recursos, més exemples i testimonis que canvis legals i experts de despatxos”  Conclusió de les opinions del professorat i d’institucions a favor de l’educació

“L’important de l’educació i de l’ensenyament és donar com a fruit a persones lliures i responsables , més que sabers, saber ser ciutadà i estar en el món amb solidaritat, com a persones i amb projectes. Per això després de 25 anys d’investigació he descoberts els principis i les tècniques clau dels aprenentatges autònoms i he inventat el Cooppel” Compromesos i inspirats en el missatge del Iltre Sr. Federico Mayor Zaragoza

“El Cooppel és una eina per a les persones lliures i responsables. A què esperes per a aprendre-la i usar-la?” Ferran, Joan i Francesc Xavier

“El Cooppel prescriu jocs creatius cooperatius davant les dificultats de l’aprenentatge, pot aplicar-se en qualsevol sistema metodològic i dins de qualsevol projecte educatiu innovador i pot ser analitzat en la seva cooperació pel diàleg interactiu per qualsevol disciplina psicològica” Una conclusió del congrés Cooperis dut a terme en els Col.legis Oficials de Metges, Pedagogs i Psicòlegs de Tarragona

“Hauria de fer cua per aprendre a jugar i per jugar al Cooppel. L’estrany és que hi hagi tanta indiferència davant el mal denominat fracàs escolar pels mateixos pares”  Maria Cinta Castelló, escriptora i inventora, exempresària.