L’assetjament

El bullyng o assajament és el maltractament físic o psicològic continu que rep una persona per part d’una altre o un col·lectiu.

Aquests es comporten cruelment amb ell, amb l’objectiu de sotmetre’l, humiliar-lo, ferir-lo i/o espantar-lo.

La repetició continua de burles i/o agressions provoquen que aquest estigui exclòs i marginat de la societat.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Podem distingir diversos tipus d’assetjament escolar, que normalment apareixen de forma simultània: 

-Físic: són les agressions que fereixen el físic d’una persona(lesions fisiques) o amenaça de mal.  Són més freqüents a la primària que a la secundària ja que els nens petits saben defensar-se millor físicament; en canvi els de secundària també en saben psicològicament.  Exemples en són les empentes, puntades de peus, agressions amb objectes…
-Verbal: insults, amenaces, intimidació (*) ,li parlen cridant sobrenoms, bromes… que menyspreen en públic a la víctima. Resalten els defectes físics, la tímidesa, economia, notes acadèmiques (vulgarment se’n diuen “empollons’’ …)
-Social: té com a objectiu excloure i aïllar al jove de la resta del grup i companys, intimidació (*)

(*)La intimidació pot ser un exemple de bullying verbal o social. Verbal perquè pots intimidar a algú amb sobrenoms, insultant-lo… I socialment, perquè a causa de l’intimidació, l’aïlles de la societat. 

 L’assetjament no només dona lloc en l’entorn escolar, sinó que també en el carrer, feina, entorn familiar,etc.

Està en totes les classes socials i en tots els països investigats sobre el tema.

Un dels entorns més freqüents és a l’escola, l’anomena’t bullyng o assetjament escolar.

Aquest es produeix als passadissos, lavabos, entrades i sortides, menjador, transport escolar i llocs apartats del pati. Fora del centre; de camí cap a casa,etc.

-Agressor: persona que porta a terme l’assetjament.

-Victima: persona que pateix l’assetjament.

-Espectadors: persones que observen l’acció i pocs cops actuen.

Bloqueig social

29,3%

Aïllar socialment i marginar a la víctima.

Hostigació

20,9%

Faltar el respecte i menysprear a la víctima

Manipulació

19,9%

Distorsionar la imatge social de la víctima i carregar-la

negativament; mitjançant mots, difonent falsos rumors,etc.

Coaccions

17,4%

Que la víctima faci accions contra la seva voluntat.

Exclusió social

16%

Excloure la participació de la víctima e ignorar-la.

Intimidació

14,2%

Introduir por a la víctima.

Agressions

13%

Maltractar-la físicament

Amenaces

9,1%

Amenaçar de possibles maltractaments físics i trencar o robar

objectes personals.

(*) Si sumes tots els percentatges no dona 100%, ja que els resultats son de diferents enquestes.

Els principals són la vergonya, la por i l’odi; però hi han molts altres com el despreci, patir depresions,etc. 

LA VERGONYA:

És un dels sentiments que sorgeix quan hi ha un conflicte entre una persona i la societat.

Tot allò que està mal vist per la societat, desperta una certa vergonya en el individu; i l’espanta el ser marginat simplement per no seguir una tendència o ser diferent als altres.

Aquest sentiment, és important per mantenir la coherència i ser ‘’important’’ en el grau d’amics, familiars, etc.

Per exemple, quan avergonyim a un infant perquè ha agredit a un altres o s’ha portat malament; fer-lo passar vergonya pot afavorir que no es repeteixin aquestes actituds negatives.Per tant, podríem arribar a la conclusió que és pot manipular.

Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d’un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.

Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.

L’ODI:

És el sentiment d’antipatia, enemistat, aversió o repulsió cap a una persona,  cosa ,etc.Per exemple: el desig d’evitar, limitar o destruir l’objectiu d’algú.Freqüentment l’odi es descriu com el contrari de l’amor o l’amistat; i altres, com Elie Wiesel, l’oposat a l’amor en consideren la indiferència.

L’odi no sempre és irracional o inusual. Per exemple, és raonable odiar a gent o col·lectius que amenacen o fan sofrir a altres. La gent sol odiar al que s’oposa a la seva salut i benestar. Entre les coses odioses per a molta gent estan el capitalisme (règim econòmic basat en el predomini del capital com un element de producció y creador de riquesa sense que l’Estat intervingui gairebé), el nazisme (doctrina que pensa que la ètnia ària era superior a qualsevol altre)  el racisme( doctrina que pensa que unes ètnies són inferiors a unes altres), la guerra (lluita per obtenir poder), l’esclavitud (situació en que un individu està sota el domini d’un altre, sense tenir llibertat), el genocidi (fet d’exterminar un col·lectiu per motius de religió, política…) i fins i tot el propi odi.

És una valoració precipitada i sense base de certesa, què varia segons el punt de vista. Sorgeix una discriminació quan un individu determinat, grup o conducta és jutjat negativament i rep un tracte diferent.

Molts cops els prejudicis són la causa de l’assajament, ja no és perquè l’agressor li tingui mania a la víctima, no es portin be o aquella li hagi fet alguna cosa… ; sinó que per el simple fet de pertànyer a una ètnia, religió… un col·lectiu els discrimina.

Els grups més discriminats són: els immigrants, les dones, la gent amb un coeficient intel·lectual elevat…; entre altres.

Sovint els prejudicis estan basats en estereotips.

Són els medis més difosos i en els quals hi ha un consum freqüent en els adolescents. Alguns d’aquests, busquen ser o assemblar-se a un personatge d’una sèrie, dibuixos animats…Aquests medis de comunicació utilitzant-lo de la manera correcte, és un medi educatiu, informatiu i lúdic; és un medi molt útil.Hi ha documentals, pel·lícules o pagines d’Internet que intenten informar a la gent d’aquesta agressió i reflectir la realitat. Com per exemple: la pel·lícula  “covardes”, estrenada fa poc al cinema, la sèrie física o química, la pàgina web http://www.el-refugioesjo.net , entre altres.Però si hi ha efectes de violència en els medis de comunicació, podria donar-se la possibilitat de que els nens o adolescents ho representessin a la vida real. Es podrien trobar diferents graus i efectes, com per exemple: la intimidació indiscriminada, no tenir sensibilitat, etc.Com per exemple: vídeos que la gent penja en Internet, la pàgina mes popular: “youtube” , alguns videojocs com “Canis Canem Edit”, sèries de la televisió com per exemple “the simpsoms”,etc.

Los simpsoms. Homer, el pare està estrangulant al seu fill Bart; això és una mostra de violència a la televisió.

Aquí també es mostra violència, i a més a més a l’escola(bullyng) per part d’un alumne aun altre.

Qualsevol persona pot penjar vídeos en el “youtube” ja que és una pàgina pública, que només necessites estar registrat. Però molta gent que en penja, no ho fa correctament ja que no demanen permís a les persones que apareixen en aquest. Això pot generar un problema perquè si la persona no vol aparèixer en aquest vídeo, no ha de perquè aparèixer; tothom té els seus drets d’imatge. En teoria els vídeos penjats no poden portar informació pornogràfica ni violenta, però alguns en porten; i fins que els administradors de la pàgina no se n’adonen i el eliminen passa bastant temps i molta gent segurament ja l’ha vist.

La majoria dels vídeos amb violència són “casolans”, això vol dir que els fan les mateixes persones que els pengen o un conegut d’aquests amb el mòbil, generalment. Això encara és pitjo, ja que no només visualitzen violència , sinó que són ells els que han fet l’assajament o simplement els que gaudeixen veient-los.

El mateix passa amb els videojocs, hi ha alguns educatius com el “Brain Train” que són molt positius; però molts altres que fomenten la violència. Aquests també estan a l’abast de tothom, i si des de petits juguem a jocs que reflecteixen l’assetjament, guerres,etc. pot ser que intentem imitar el que veiem en aquests. Per tant, aquests videojocs deurien estar penalitzats i no estar al abast..

El professor de Teoria e Història de l’Educació de la Universitat d’Alacant va afirmar que la causa del bullyng a més de ser el racisme a la multuculturalitat, l’elevada taxa de fracàs escolar,etc. és perquè els professors no estan ben preparats per afrontar aquesta situació. Es a dir, aquest pot tenir moltes nocions sobre la seva especialitat, però no d’aspectes procedimentals, com ensenyar normes y valors.

Expulsar a un nen al passadís o utilitzar el càstig col·lectiu, s’ha demostrar que no són productives, és a dir que no serveixen de gaire; però tot i això, es segueixen empleant.

Molts professors, generalment, són els que més desconeixen el tema de l’assetjament escolar; i encara que el coneguin, no solen prestar gaire atenció a la víctima. Són pocs els professors que s’atreveixen a denunciar-ho, i molts dels que ho fan, acaben amb depressions, deixant el centre,etc. segurament a causa del poc suport que reben dels altres professors.

Per exemple, a “tele 5” va aparèixer un professor dient que ell per defensar a un alumne que patia bullyng va haver d’acabar deixant el centre on treballava; actualment treballa per l’associació: S.O.S Bullyng.

I fins i tot hi ha alguns professors que és passen al bàndol de l’agressor; rient-li les gràcies, per tant, l’humilien encara més; entre altres accions.

Segons alguns experts, quan algun professor observi una víctima del bullyng és trucar a casa de l’agressor per comunicar-ho i a casa de la víctima per posar al corrent del que està vivint el seu fill. Convocar una reunió entre el tutor, els pares de l’agressor i els de la víctima per a intentar trobar solucions. Però molts cops els pares de l’agressor es neguen a creure que el seu fill es així. Si la reunió no soluciona el problema, s’hauria d’expulsar al alumne agressor del centre.

També suggereixen que els centres tinguin una pàgina web on els alumnes que pateixen bullyng puguin informar al professorat anònimament o no, per alertar-los.

Segons ‘ l’Informe Cisners X ’, elaborat per el professor de la Universitat d’Alcalà(UAH) Iñaki Piñuel, el bullyng representa un 23,4% del total de alumnes entre segon de primària y primes de batxiller.

L’estudi es va realitzar en 32 països, i les víctimes espanyoles entre els 11 i 18 eren un 24,8%, una xifra alta, però menor que la de EEUU, França, Alemanya  e Anglaterra.

L’assajament escolar es distribueix de manera molt desigual al llarg del sistema educatiu(des de primària fins a 4ESO). Per exemple, en tercer de primària, amb un percentatge del 43,6% ; i en 4ESO un 10%.

« Lo més important no és la xifra de víctimes, sinó identificar quins nens pateixen aquest assajament i ajudar-los. No hem d’esperar a les conseqüències, contra més aviat identifiquem i solucionem el problema; millor. El nombre d’acusadors freqüents va creixent, ja que cada cop comencen abans i no es prenen mesures quan aquests són petits.» -va dir Piñuel. També va afegir que hi ha menys víctimes en
la ESO que en primària, ja que en primària es un “tots contra tots” ; i en canvi en la ESO “tots contra un”.

En el 2006, Piñuel va fer una enquesta a 3000 alumnes de 600 centres de secundària diferents y el percentatge de víctimes del bullyng havia disminuït notablement, des de l’any 2000. Generalment, es va disminuir el nombre dels que sofrien l’assajament esporàdicament; no dels que aquest era una rutina.

Després d’investigar en les webs, trucar a experts… hem arribat a la conclusió de que hi han diverses causes del perquè els agressors fan bullyng. Les principals són: perquè ells en van patir o pateixen algun tipus d’assretjament, per entreteniment, per sentir-se millor, perquè li tenen cert odi a la víctima(sigui quina sigui la causa) i per fer-se notar. En molts pocs casos perquè pateix un problema psicològic o transtorn.

Però sigui per la causa que sigui no és prou motiu per fer-li passar  aquesta mala pasada a qualsevol persona o ésser viu.

Els experts pensen que la intervención simultània sobre factors individuals, familiars, culturals i socials són les vies posibles de prevenció del assajament escolar.

Hi han diversos nivells de prevenció:

-Primaria: sería responsabilidad dels pares, societat i medis de comunicacióà establir una educación democràtica, sense ementre certs tipus de continguts.

-Secundària: depenent de la formació dels professorat per resoldre i prevenir problemes escolars, canvi de mentalitat de la societat,etc.

-Terciaria: depenent de les mesures d’ajuda a les víctimes..

  Hi ha diferents tipus de associacions i centres per la ayuda i per combatir el bullying alguns tipus d’aquestes associans les nombres segidament:

• S.O.S. Bullying: Assosació que intenta millorar la qualitat de vida de les persones que sufreixen bulliyng i també a les seves families, intenta ayudar i d’alguna maera combatir el buuliyng. Consta de diferents nembres que organitzen aquesta assosació, on el més destacat és president es Ferran Bari (psicoleg).

• A.C.A.E: Assosació que és dedica al acos escolar en la comunitat d’Asturias.

• ACAECAT: Assosació de similar funcionament de que A.C.A.E però en aquest cas es centra en la comunitat de Catañunya, on disposa de centre culturar i tot per tractar el tema.

• ANAR: Ayuda a nens i adolescents en estat de risc a causa del bulliyng que sofreixen per diferents nens o adolescents.

• ACAEM: En Madrid tambien existeix aquest tipus d’assosació en contra del acos escolar.

Aquestes assosacions disposen de pagines webs i diferents serveis per ayudar a combatir el bulliyng, també i a diferents pagines webs sense anim de l’ucre amb la intenció de donar ayuda i informació a dispossició de totes les persones.

Existeixen també plans propulsats per ayuntaments, com per exemple, el ayuntament de Getafe o Navarra, on presenten diferents serveis com denunciar de forma anonima alumnes del centres escolars en contra dels seus agresors a traves d’un número de telefon, també dispon d’un telefon per l’ayuda de defensa d’un professor davant del acos escolar, així com cursos que realitzen als centres escolars a l’hora d’informació i prevenció contra el bulliyng.