El videoart és una manifestació artística que utilitza mitjans electrònics de creació i projecció d’imatges en moviment a través del vídeo, ja sigui analògic o digital. En un principi es va utilitzar el vídeo per enregistrar accions artístiques i per deixar-ne una constància física, però a la llarga es va acabar utilitzant el vídeo com a mitjà d’expressió propi. Normalment són creacions curtes que no tenen res a veure amb el cinema comercial. La seva estètica és molt més original i el seu objectiu no és el d’entretenir. El videoart experimenta amb el llenguatge audiovisual per tal de crear missatges artístics i expressius.
Relacionat amb el videoart també podem parlar de la videoinstal·lació, que és una instal·lació artística en la qual hi ha una o més projeccions de vídeo. També pot incloure-hi altres elements d’escultura situats en un espai tridimensional. Hi ha videoinstal·lacions que utilitzen circuits tancat de vídeo, on les càmeres enregistren i mostren les imatges en directe. L’espai on es situen les videoinstal·lacions és un element important, donat que forma part de la mateixa obra i les projeccions de vídeo s’hi insereixen amb voluntat d’integrar-s’hi. L’espectador es mou per l’espai i a vegades pot interaccionar amb les projeccions.
Gary Hill
Primary (1978)
Primary va ser una de les primeres cintes de videoart en usar el text parlat com un element per a l’estructuració de les imatges. Es tracta d’una obra en la qual l’artista representa i alhora trenca els moviments d’articulació de la llengua parlada. Associa cadascun dels tres colors primaris llum amb les formes que pren la boca per pronunciar el monosíl·lab del nom d’aquest colors: blau, vermell, verd. Gary Hill s’interessa sovint en les seves obres en la representació de les propietats físiques de l’acció i el so. Al vídeo Primary realment no analitza la pronunciació sinó que retorna la parla al seu context i entén el llenguatge com un simple procés físic.
Jordi Colomer
En la Pampa (2008)
Podem habitar el desert? Es pot habitar un espai amb la ficció? Aquest és l’exercici que Jordi Colomer va proposar en el projecte En la pampa. On va convidar un home i una dona, que no es coneixien entre si i que no eren actors, a viure certes situacions al desert d’Atacama, al nord de Xile. El desert es va convertir en un enorme escenari amb diverses accions. El principal objectiu de Maria i Mateo era aconseguir oblidar la càmera i improvisar els diàlegs d’acord amb l’acció plantejada, per exemple, rentar un automòbil prop d’un cementiri abandonat.
Pipilotti Rist
Homo Sapiens sapiens (2005)
Rist va canviar el seu nom pel de Pipilotti, del personatge Pipi Calcesllargues, de l’escriptora sueca Astrid Lindgren. Pipilotti Rist pirateja la cultura pop i treballa amb una estètica que recorda el canal MTV i les gravacions i videoclips dels anys 80. Amb muntatges de talls bruscos combinats amb preses amb càmera lenta i rebobinats. Amb el nom d’Homo Sapiens sapiens, Rist va presentar a la 51 edició de la Biennal de Venècia una espectacular video-instal·lació que es projectava a les voltes d’una església barroca. Per tal de veure millor el vídeo, els espectadors s’havien d’estirar en uns matalassos units entre si que simulaven unes fulles de cep. La projecció és de caràcter molt oníric, amb una porta al paradís perdut, escenaris naturals, colors psicodèlics, nimfes nues, i imatges que es construeixen i destrueixen de forma calidoscòpica.
Tony Oursler
Guilty (1995)
Oursler crea petits escenaris amb objectes reals i amb formes més o menys humanes on es projecten rostres de personatges inquietants. El conjunt evoca emocions intenses que fan reaccionar empàticament l’espectador.
Exercici
Un cop vistos aquests vídeos, fes-ne una interpretació lliure i compara’ls.
En la interpretació has de pensar en un possible significat, tenint en compte allò que et suggereixen les imatges, els colors, el enquadraments, els moviments de la càmera, la interpretació dels personatges… Cal que en facis una explicació raonada, on justifiquis els teus arguments.
En la comparació explica de quina manera especial treballa cada videoartista, quina és la seva peculiaritat especial, i què és el que sembla que li interessa més en la imatge resultant.