Antecedents
Cubisme. Pel trencament de la forma i la fusió de la forma amb l’espai.
Neoimpressionisme. En la pinzellada fragmentada i barreja visual del color
Cronologia
1901. Boccioni visita amb Severini l’estudi de Balla.
1909. Neix el moviment literari i artístic del Futurisme. Marinetti (poeta, 1876-1944) publica el 20 de febrer al diari de París Le Figaro un escrit titulat Le Futurisme.
1910. Boccioni s’uneix amb Marinetti i els pintors Carrà i Russolo, a partir d’aquí neix el futurisme pictòric. Els Manifestos del moviment futurista es publiquen a Milà l’11 de febrer i l’11 d’abril de 1910, Boccioni escriu el Manifiest dels pintors futuristes i el Manifest de les tècniques de la pintura futurista.
1916. Es tanca el moviment futurista.
Nom
Manifest Filippo Tommaso Marinetti va publicar el 20 de febrer al diari de París Le Figaro un escrit titulat Le Futurisme. El Futurisme es converteix en un dels primers moviments conscientment d’avantguarda, amb un programa definit i escrit en forma de Manifest. El nom de futurisme venia per la seva voluntat de trencar amb l’art del passat.
Artistes
Umberto Boccioni (Reggio di Calabria, 1882 – Verona, 1916) ; Giacomo Balla (Torino, 1871 – Roma 1958); Gino Severini (Cortona, 1883 – París, 1966)
Característiques visuals de les obres
Temes. L’humanitat en relació amb l’ambient dinàmic de la vida moderna, la màquina, la llum elèctrica, l’estació ferroviària…
Formes. La forma és cubista. Veiem elements figuratius junt amb d’altres abstractes.
Distorsions de formes i línies de força que creen ritmes i direccions dels moviments. Els cossos es tornen elàstics i es deformen. Van obrir el contorn de les formes per mostrar la seva vibració i el seu dinamisme. Superposen, en la mateixa imatge, posicions corresponents a moments diferents d’un moviment, de manera semblant a la superposició de perspectives diferents dels quadres cubistes.
Textures. Pinzellades visibles, a vegades divisionistes. Certs degradats de clar a fosc que marquen direccions del moviment. Petits traços lineals.m
Colors. Vius, amb contrastos de complementaris. En alguns casos hi ha una llum dirigida que crea ombres pròpies i projectades.
Composició. Ritmes, corbes i diagonals que incrementen la sensació dinàmica. L’objecte posa en moviment l’espai que envolta en travessar-lo.
Idees, propòsits, actituds
Moviment. És el propòsit fonamental de les obres futuristes, la representació del moviment, com a forma d’entendre la modernitat, a través de les màquines, la llum elèctrica, el ritme de les ciutats…
Les serate. Actuacions provocatives en teatres, cafès, com mítings, que gairebé sempre acabaven en avalots i aldarulls.
Vida. Hi ha la voluntat d’inserir l’art en la vida quotidiana
Modernitat i futur. Ruptura conscient amb el passat artístic. Es vol integrar en l’art el món modern de la velocitat, la violència i la guerra. “Volem cantar l’amor al perill, l’hàbit de l’energia i la temeritat. Volem demolir els museus i les biblioteques, combatre la moralitat i totes les covardies oportunistes i utilitàries”
Síntesi. Es pot considerar com una fusió d’expressionisme i cubisme.
Emotivitat. L’obra de Boccioni és contrària a l’anàlisi cubista. Rebutja el procés lògic i prefereix l’emotivitat.
Realitat=esdevenir. S’entén la realitat com a durada, com un esdevenir.
Textos
Marinetti: “Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el Militarisme, el patriotisme…”
“Nosaltres afirmem que la magnificència del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un automòbil de carreres amb la carrosseria guarnida de tubs gruixuts semblants a serps d’alè explosiu…, un automòbil brogint que sembla córrer sobre metralla és més bell que la Victòria de Samotràcia”
(Primer manifest futurista, de Marinetti, 1909)
Manifest futurista publicat el setembre de 1918 “…Abolició de l’autorització marital, divorci fàcil. Desvalorització gradual del matrimoni mitjançant la implantació gradual de l’amor lliure i fills de l’Estat…Preparació de la futura socialització de la terra amb la formació d’un gran patrimoni constituït amb l’expropiació de les Obres Pies, dels organismes públics i de totes les terres ermes o mal cultivades. Forts impostos sobre els bens hereditaris i limitació de les grans herències…Horari laboral d’un màxim legal de buit hores. Igualtat de treball femení i masculí…Substitució de l’actual anticlericalisme retòric i passiu per un anticlericalisme d’acció, violent i decidit per alliberar Itàlia i Roma de la seva teocràcia medieval…El nostre anticlericalisme vol alliberar Itàlia de les esglésies, dels capellans, dels frares, les monges, les Verges, els ciris i les campanes.”
“Volem cantar l’amor al perill, l’hàbit de l’energia i la temeritat. Volem demolir els museus i les biblioteques, combatre la moralitat i totes les covardies oportunistes i utilitàries”
Boccioni: “Els nostres cossos entren en el divans on ens asseiem i els divans entren en nosaltres”.
Boccioni: “mentre els impressionistes fan un quadre per donar un moment particular i subordinen la vida del quadre a la seva semblança amb aquell moment, nosaltres sintetitzem tots els moments (de temps, lloc, forma i color) i així construïm un quadre”.
Boccioni: “El dinamisme és la solidificació de la impressió sense amputar l’objecte ni aïllar-lo de l’únic element que el nodreix: la vida, és a dir, el moviment”