Antecedents
Gauguin. S’anticipa a l’ús del color no descriptiu i la valoració de l’art primitiu.
Van Gogh. Color brillant, pinzellada expressiva, distorsions formals.
Seurat. Els fauves passen primer per una etapa divisionista o puntillista.
Cézanne. El modelat de la forma es fa amb el color.
Art primitiu Africà i d’Oceania. Es respira en l’ambient cultural del moment. L’atracció que sentien els impressionistes per les estampes japoneses ara es substitueix per la de l’art negre.
Arabesc. Gust per la línia en forma d’arabesc (G. Moureau, art nouveau, art oriental i islàmic)
Exposicions. 1901 Van Gogh; 1903 Gauguin; 1904 Cézanne; 1905 Seurat.
Cronologia
1904. Matisse passa l’estiu a Saint-Tropez a la casa de P. Signac exercitant-se en el divisionisme. El procediment divisionista el permet verificar més de prop les qualitats sensorials i emotives de cada pinzellada de color.
1905. Matisse i Derain passen l’estiu a Collioure
1905. Salon d’Automne de París, exposen junts Matisse, Derain, Vlaminck, i altres artistes. Les obres creen un gran escàndol i sorpresa entre el públic i els crítics.
1907-08. Es pot dir que s’acaba com a moviment
Nom
Sorgeix a partir d’un comentari crític pejoratiu a l’exposició del Salon d’Automne de París de 1905. El crític d’art Louis Vauxcelles (1870-1943) va fer un comentari irònic titulat Donatello parmi les Fauves (Donatello entre les feres) perquè al mateix espai on exposaven els pintors hi havia una escultura de caire clàssic.
Artistes
Henri Matisse (Le Cateau-Cambrésis, Nort, 1869 – Niza 1954).
André Derain (Chatou 1880-Chambourcy 1954)
Vlaminck Maurice de (París 1875-Rueil la Gadelierè Eure et Loir 1958)
Georges Henri Rouault, Raoul Dufy…
Característiques visuals de les obres
Temes. En els primers quadres de Matisse: la llum, les finestres, els temes d’oci, l’orient. Món arcàdic i feliç. Sovint s’aprecia un temps detingut, dedicat a l’observació.
Formes. La forma és esquemàtica. En les últimes obres, Matisse arriba a una simplificació extrema emprant el collage de papers retallats. Claredat i frescor. Contorns marcats. Siluetes.
Textures. Pinzellada a base de taques força planes junt amb un cert tractament puntillista. El traç i la pinzellada es fa visible. Entre les taques de color es veu la tela original.
Colors. Violència cromàtica, colors saturats, intensos i arbitraris, els contrastos de color donen vitalitat i cert espai. L’estructura cromàtica es basa en els contrastos simultanis. Matisse: “L’elecció dels meus colors no descansa en teories científiques sinó en l’observació, en el sentiment, en l’experiència de la meva sensibilitat” L’espai blanc de la tela entre els colors suavitza els contrastos. Rebuig del clarobscur, les ombres i efectes il·lusionistes. Valoració de la superfície plana sense volum ni modelat. La llum, heretada dels impressionistes continua sent important.
Composició. L’espai no és il·lusionista, confusió figura-fons. Composició de formes planes.
Ritmes ondulants. Recerca d’equilibri entre expressió i decoració. El fauvisme és més líric i formal que l’expressionisme. Matisse: “No aconsegueixo copiar servilment la naturalesa sinó que em sento forçat a interpretar-la i a sotmetre-la a l’esperit del quadre […], (el resultat) és una harmonia anàloga a la d’una composició musical […]”
Idees, propòsits, actituds
Rebuig. Sempre que en la història de l’art es produeix un canvi estilístic el públic respon amb una actitud de rebuig. Això és degut a la persistència d’antics hàbits de percepció, abans ningú havia vist les coses tal i com el nou estil ens proposa.
L’obra entesa com un objecte. Un dia una dona que visitava a Matisse va fer-li el següent comentari: “estic convençuda que el braç d’aquesta dona és massa llarg”, i Matisse va contestar-li “senyora, està equivocada, això no és una dona, és un quadre”
Claredat. Les obres fauves tenen un caràcter directe i una forta claredat i puresa. Matisse va dir que el punt de partida del fauvisme fou “la valentia per a tornar a la puresa de recursos”
Essència. Matisse dirà que els impressionistes registraven notes fugisseres, “una interpretació ràpida d’un paisatge sols representa un moment de la seva existència, jo insisteixo en el seu caràcter essencial, perquè em sembla preferible arriscar-me a una pèrdua d’encant a canvi de guanyar una major estabilitat”.
Calma. Matisse: “Somio amb un art equilibrat, pur, tranquil, el tema del qual no sigui inquietant ni torbador, que arribi a tot treballador intel·lectual, tant a l’home de negocis com a l’artista, que serveixi com a calmant cerebral”
Sensualitat. Per a Derain les dades sensorials ha de traduir-se en estímuls sensuals.
Textos
Maurice Denis: “A principis de 1888 el nom de Gauguin ens va ser revelat per Sérusier, un del grup de Le Poldu, el qual, de retorn de Pont-Aven, ens ensenyà, no sense misteri, la tapa d’una caixa de cigarrets on es podia veure un paisatge informe, a força de ser sintèticament formulat, en violeta, bermelló, verd veronès i altres colors purs, tal i com surten del tub, sense mescla de blanc; ‘Com veieu aquest arbre?’, havia dit Gauguin davant d’un racó del bosc d’Amour, ‘Verd? Doncs, llavors poseu-hi verd, el verd més bell de la vostra paleta. I aquesta ombra? Més aviat blava? Llavors no tingueu por en pintar-la amb el blau més intens possible…’ Així vem saber que cada obra és una transposició, una caricatura, l’equivalent apassionat d’una sensació rebuda…”
(Maurice Denis -del grup dels Nabis- a la revista Occident publica un article titulat “La influència de Paul Gauguin” l’octubre de 1903 després de rebre la notícia de la mort de Gauguin)
Matisse: Un dia una dona que visitava Matisse va fer-li el següent comentari: “estic convençuda que el braç d’aquesta dona és massa llarg”, i Matisse va contestar-li “senyora, està equivocada, això no és una dona, és un quadre”
Matisse va dir que el punt de partida del fauvisme fou “la valentia per a tornar a la puresa de recursos”
Matisse dirà que els impressionistes registraven notes fugisseres, “una interpretació ràpida d’un paisatge sols representa un moment de la seva existència, jo insisteixo en el seu caràcter essencial, perquè em sembla preferible arriscar-me a una pèrdua d’encant a canvi de guanyar una major estabilitat”.
Matisse: “Somio amb un art equilibrat, pur, tranquil, el tema del qual no sigui inquietant ni torbador, que arribi a tot treballador intel·lectual, tant a l’home de negocis com a l’artista, que serveixi com a calmant cerebral”
Matisse: “L’elecció dels meus colors no descansa en teories científiques sinó en l’observació, en el sentiment, en l’experiència de la meva sensibilitat”
Matisse: “No aconsegueixo copiar servilment la naturalesa sinó que em sento forçat a interpretar-la i a sotmetre-la a l’esperit del quadre […], (el resultat) és una harmonia anàloga a la d’una composició musical […]
Vlaminck: “Ser pintor no és un professió, de la mateixa manera que no ho és ser anarquista, enamorat, corredor, somiador o boxador. És un cas de naturalesa”.