Antecedents
Música. L’associació entre el color i el so musical ja es va discutir al segle XIX. Les idees d’Endell (representant a Munich del Jugendstil) sobre un “art formal que actuï per mitjà de formes lliurement trobades, com la música actua per mitjà de sons lliures”.
Fauvisme i expressionisme. La seva influència es nota en l’ús de les formes esquemàtiques i els colors vius.
Cronologia
1910. Kandinsky pinta la primera aquarel·la abstracta (tot i que també pot estar datada entre 1910-13). Acaba “Del que és espiritual en l’Art” que publica el 1911.
1911. A Munich es forma el grup Der Blaue Reiter compost per Kandinsky, Marc, Macke i més tard Klee. Nom d’una publicació. Kandinsky i Marc i organitzen la primera exposició dels redactors de Der Blaue Reiter, només s’en farà una altra el 1912 junt amb l’almanac corresponent, en aquestes hi participen molts artistes convidats.
1914. El grup Der Blaue Reiter es dispersa amb la primera guerra mundial
Nom
Wilhelm Worringer Crític i historiador de l’art alemany, va publicar el 1908 la seva tesi doctoral Abstraktion und Einfühlung (‘Abstracció i empatia’). Estudiava algunes manifestacions plàstiques que tenien tendència cap a l’abstracció, sobretot en l’art egipci, oriental, bizantí i gòtic; manifestacions culturals una mica al marge de les idees clàssiques i del Renaixement.
Kandinsky justifica les seves idees a partir del text de Worringer, entenia l’art com una necessitat interior de l’artista, i intuïa un canvi social que acabaria amb el materialisme
Artistes
Wassily Kandinsky (Moscou, 1866 – Neuilly-sur-Seine, 1944); Franz Marc (Munich, 1880 – Verdun, 1916); August Macke (Meschede, 1887 – Perthes (a la guerra), 1914); Paul Klee suís, (Münchenbuchsee, 1879 – Muralto-Locarno, 1940)
Característiques visuals de les obres
Temes. Tot i l’abstracció evident, les primeres obres de Kandinsky conserven ressonàncies amb els seus primers temes relacionats amb llegendes, cavallers, muntanyes i batalles, i fins i tot temes religiosos, com el diluvi o l’apocalipsi.
Formes. Lliures, orgàniques, lineals, obertes, grafisme.
Textures. Varietat de textures, degradats, puntejats, gargots, taques planes… Rastres de pinzellades.
Colors. Riquesa de color, colors més aviats saturats.
Composició. Més aviat asimètriques i obertes. Ordres coordinats amb un o més punts focals. Composicions força carregades
Idees, propòsits, actituds
Renaixement cultural. El grup Der Blaue Reiter volien justificar l’art amb temes teòrics. Hi ha una reacció contra el racionalisme cubista. Estan a favor de la llibertat d’experimentació i creació, amb una orientació espiritualista que valora els impulsos interiors del subjecte com a generadors de les formes artístiques. Es creu que tota forma té un contingut intrínsec, no de coneixement sinó una capacitat d’estimulació psicològica.
Obra al revés. Kandinsky explica que li va venir la idea de fer obres abstractes en veure, al seu estudi, una obra seva al revés. No va recordar quins eren els elements figuratius representats però malgrat això va trobar l’obra plàsticament interessant.
Tres tipus d’obres. Kandinsky diferenciava tres tipus d’obres segons el seu origen:
1.”IMPRESSIONS”: impressió de la natura exterior.
2.”IMPROVISACIONS”: expressions inconscients, impressions de la natura interior.
3.”COMPOSICIONS”: expressions interiors però més lentes i elaborades.
Música. Kandinsky volia fer obres com peces musicals, és a dir sense referències a la realitat exterior.
Subjectivitat i espiritualitat. Les formes i els colors en ells mateixos són capaços de transmetre o expressar emocions que neixen d’una necessitat interior de l’artista.
Textos
Kandinsky: “La forma és l’expressió exterior del contingut interior”.”Com que la forma només és una expressió del contingut i el con¬tingut és diferent per a diferents artistes, resulta clar que puguin donar-se al mateix temps moltes formes diferents que siguin igualment bo¬nes (…) la forma porta el segell de la personalitat (…) El més important en la qüestió de la forma és que hagi sorgit de la necessitat interior.”
Kandinsky: “Els objectes habituals tenen efectes superficials. No obstant els objectes percebuts per primera vegada ens impressionen immediatament de manera psicològica”. L’acció que anomenem instintiva no és casual sinó que depèn d’impulsos profunds. Segons Kandinsky: “Quant més es¬pantós es torna el món -com passa avui en dia-, més abstracta es torna l’art, mentre que un món feliç crearia un art realista”
Kandinsky: “L’artista viu una vida complexa, subtil, i l’obra nascuda d’ell, provocarà necessàriament en l’espectador capaç de sentir-les, emocions més matisades que les nostres paraules no poden expressar. Avui l’espectador rarament és capaç de tals vibracions. Busca en l’obra d’art una pura imitació de la naturalesa que serveixi per a fins pràctics (el retrat corrent, etc.) o una imitació de la naturalesa que contingui una certa interpretació (pintura impressionista), o, finalment, “estats d’ànim disfressats de formes naturals” (el que s’anomena emoció) Totes aquestes formes, quan són veritablement artístiques, compleixen la seva finalitat i són (també en el primer cas) aliment espiritual, especialment en el tercer cas, en el que l’espectador troba una consonància amb la seva ànima.”
Kandinsky: “[…] tota forma té un contingut intern. Quan una forma resulta indiferent i sembla no “dir res”, no hem de prendre-ho al peu de la lletra. No existeix cap forma ni res en aquest món que “no digui res”[…]”
Klee: “Així com es veu estendre’s el fullatge dels arbres en totes les direccions, en el temps i en l’espai, de la mateixa manera passa en l’obra. A ningú se li ocorreria pretendre que l’arbre formés el seu fullatge sobre el model de les arrels. És fàcil de comprendre que no pot haver-hi una igual correspondència entre la part inferior i la superior. Funcions diferents que s’exerceixen en dos camps diferents a la força han de provocar formes diferents. En canvi, injustament, es vol negar a l’artista el dret a allunyar-se del model i, per tant, també el dret a crear. A més se l’arriba a acusar d’impotència i deliberada falsificació. En realitat en complir la seva funció de tronc, ell no pot més que recollir allò que li ve de les profunditats i transmetre-ho més lluny. Així ell no serveix ni mana, sols actua com a mediador. En conseqüència, ocupa una posició extremadament modesta. No reivindica la bellesa del fullatge, perquè aquesta sols ha passat a través d’ell.”
Klee: “Que potser no és veritat que el microscopi crea davant dels nostre ulls imatges que diríem fantàstiques i paradoxals si les veiéssim en algun lloc, per casualitat, sense comprendre’n el seu esperit”
Klee “La finalitat d’un quadre és fer-nos feliços”.
Klee: “L’art no reprodueix allò visible; fa visible. […] En altres temps, un representava les coses que podia veure a la terra, que li agradaven o que li haurien agradat de veure. Avui, la relativitat d’allò visible s’ha convertit en una evidència, i estem d’acord en no veure en això més que un simple exemple particular dins la totalitat de l’univers habitat per innombrables veritats latents. Les coses posen al descobert un sentit ampli i molt més comples. que sovint invalida, aparentment, l’antic racionalisme. […] Partint de l’abstracció dels elements plàstics … desemboquem en un cosmos plàstic que presenta …semblances amb la Gran Creació…”