Característiques de l’obra d’art
Sovint se’ns fa difícil acceptar determinades creacions com a autèntiques obres d’art, i discutim sense fi sobre el seu valor real. Sobretot ens passa amb les obres més contemporànies, perquè la seva radical originalitat ens sobte i sorprèn de tal manera que ens fa difícil arribar a copsar-ne el missatge i valorar-ne les seves propietats.
En general, i per tal que un objecte pugui ser considerat com una obra d’art han de concórrer determinades carcterístiques o particularitats que les podem agrupar en aquests tres apartats: aspectes tradicionals, aspectes emocionals i aspectes propis de les avantguardes.
ASPECTES TRADICIONALS
1. Obra única
L’obra d’art es diferencia d’altres objectes materials per la seva aura de producte valuós, únic i irrepetible, que no podem copiar. L’obra única es veu important i es guarda amb cura en un museu. Segons Umberto Eco:“..el museu infecta als visitants amb la malaltia del col·leccionista: els incita a una possessió fetitxista, frenètica, encara que tan sols sigui visual i transitòria “. Hi ha excepcions, els gravats són obres d’art seriades, és a dir se’n fan còpies signades i numerades.
2. L’obra d’art té una finalitat estètica
Una obra d’art és qualsevol objecte manipulat per una persona en el qual a més d’una finalitat primera (que pot ser religiosa, social, …) hi ha una segona intenció que en diríem estètica i que és relativament independent de la primera. Les arts pures o Belles Arts tracten d’una bellesa desvinculada de finalitats externes a l’obra. Les Arts aplicades (o disseny) s’ocuparien d’un concepte de bellesa més lligat a una funcionalitat concreta. Actualment s’ha diluït força la separació entre belles arts i arts aplicades.
3. L’obra d’art és significativa
Fa referència a una altre cosa més enllà d’ella mateixa. La intenció comunicativa d’una obra d’art pot ser no intencionada o inconscient. En el cas d’obres abstractes la significació ve donada per unes connotacions lligades a la matèria i la forma i no tant a aspectes conceptuals fàcilment verbalitzables. L’aïllament del context original tendeix a augmentar l’ambigüitat de l’obra, i a fer-la més oberta. Les obres d’art contemporànies busquen expressament l’obertura de significats. Les grans obres del passat també acostumen a ser riques en significats, que van guanyant a través del temps amb noves lectures.
4. Obra com a punt de partida d’altres
L’obra d’art és un exemple a seguir per a futures generacions d’artistes. És capaç de crear un corrent i influir en altres artistes. Això fa que moltes vegades l’artista doni per suposats uns coneixements bàsics o unes convencions gràfiques en l’espectador, i actuï sobre les seves expectatives.
5. Indicador històric i social
Ens mostra la relació de l’home en un moment donat -temps- amb el seu entorn -espai. Des d’un punt de vista històric una obra d’art és aquella que ha tingut repercussió o ha deixat un rastre en una època del passat. Cal un cert distanciament per valorar l’obra i relacionar-la millor amb el seu context. Des d’aquest punt de vista seran més aviat les generacions que vindran les que veuran millor els nostres costums, dèries i visions de la vida.
6. Consens
Un objecte és una obra d’art quan hi ha un nombre suficient d’experts en art que així ho proposen. El consens requereix un cert temps. El món de l’art té els seus portaveus, però no tots tenen el mateix grau d’autoritat, de prestigi o la capacitat de convenciment: crítics d’art, comissaris d’exposicions, historiadors de l’art, professors d’universitat, galeristes, artistes… La reputació dels artistes és històricament variable (Al renaixement es criticava l’art medieval. Vivaldi va ser oblidat. Mozart no era gaire valorat. Tampoc van ser valorats: Botticelli, El Greco, Vermeer i Van Gogh, considerats avui dia grans artistes).
7.El temps
Les obres valuoses són les que mantenen durant molt de temps la seva bona reputació. Les grans obres solen tenir una gran capacitat de comunicació transcronològica i intercultural. Amb el temps canvia l’apreciació artística d’un objecte.
ASPECTES EMOCIONALS
8. L’art es basa en la sensibilitat
L’art és un tros de vida, està fet per sentir-se i per emocionar. Segons Pessoa: “El poeta superior diu allò que sent, el poeta mitjà diu allò que decideix de sentir i el poeta inferior diu allò que considera que ha de sentir”. És un indici de força o d’energia, les formes que es manifesten en l’art són les formes de força que es manifesten en la vida.
9. Parteix d’una necessitat creativa
Les motivacions de l’artista parteixen de la necessitat d’autoafirmació, de transcendir la realitat quotidiana, de conèixer i explicar el món i la condició humana. Com diu Pessoa “L’home es manifesta com a individu lliure capaç de sentir la seva existència i expressar-la de manera transcendent”.
ASPECTES PROPIS DE LES AVANTGUARDES
10. Revolució i llibertat d’acció
Els artistes d’avantguarda (cubistes, fauvistes, futuristes…) del segle XX es diferenciaven del seus precedents perquè pretenien trasbalsar al públic. Volien ser revolucionaris i es mostraven contraris al conformisme, a les normes clàssiques i als gustos de la majoria. Durant el segle XX diferents avantguardes s’han manifestat contra els museus, contra la bellesa, contra la diferenciació de tècniques, contra l’obra com a objecte material, contra l’artista (tothom és artista), contra el públic, contra el mercat de l’art…
11. Novetat
Les avantguardes van triomfar gràcies a la capacitat d’innovació i experimentació que permetia oferir novetats freqüents a l’espectador i al col·leccionista d’art. Mai abans en la història de l’art s’havien donat uns canvis de tècniques, de formes, d’idees i teories, tan ràpids. Aquest interès per la novetat ve justificat pel funcionament del mercat i del consum, que potencia canvis constants a les modes i força els consumidors a canviar els seus gustos.
ASPECTES ECONÒMICS
12. Mercat de l’art
Un dels aspectes més criticats en l’art contemporani és la sobrevaloració dels criteris econòmics per damunt dels artístics. El mercat imposa al menys tres condicions per què un objecte sigui considerat obra d’art: que hagi estat produït per algú que s’anomena artista, que sigui exposat en una galeria, i sobretot que es vengui. En la mesura en què augmenta la demanda d’obres d’un artista, n’augmenta el seu preu, i també paral·lelament el seu valor artístic.
Mira’t aquest vídeo sobre la cuina del Bulli de Ferran Adrià i el seu equip i contesta les següents preguntes.
1 Fes un resum general del vídeo
2 Comenta un parell de tècniques de cuina inventades per Ferran Adrià i que surten al vídeo. Digues el nom de dues o tres receptes.
3 Es pot considerar art el que fa Ferran Adrià i el seu equip? Pensa quines característiques de l’obra d’art compleix i quines no. Cal que segueixis les característiques anteriors i busquis arguments que justifiquin les teves respostes.