Què és el videoart?
El videoart és una manifestació artística que utilitza mitjans electrònics de creació i projecció d’imatges en moviment a través de la creació i l’edició de vídeos, ja siguin analògics o digitals. En un principi es va utilitzar el vídeo com a suport per a l’enregistrament d’accions artístiques i per deixar-ne una constància física, però a la llarga es va acabar utilitzant com a mitjà d’expressió propi. Es tracta de creacions normalment curtes que trenquen amb els paràmetres comercials i narratius típics del cinema comercial. La seva estètica és molt més original i el seu objectiu no és el d’entretenir, com en el cinema, sinó que és artístic i per tant generador de missatges expressius i estètics que experimenten amb el llenguatge audiovisual.
Relacionat amb el videoart també podem parlar de la videoinstal·lació, que és una instal·lació artística en la qual hi ha una o més projeccions de vídeo. També pot incloure-hi altres elements d’escultura situats en un espai tridimensional. Hi ha videoinstal·lacions que utilitzen circuits tancat de vídeo, on les càmeres enregistren i mostren les imatges en directe. L’espai on es situen les videoinstal·lacions és un element important, donat que forma part de la mateixa obra i les projeccions de vídeo s’hi insereixen amb voluntat d’integrar-s’hi. L’artista ha de treballar en l’espai i en el temps (donat pel desenvolupament de la projecció). L’espectador es mou per l’espai i pot interaccionar amb les projeccions o simplement seleccionar la seqüència narrativa en desplaçar-se i triar l’ordre de visualització de la seva visualització.
Obres i videoartistes seleccionats
Gary Hill
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PIRJaQAN3qs[/youtube]
Primary (1978) va ser una de les primeres cintes de videoart en usar el text parlat com un element per a l’estructuració de les imatges. Es tracta d’una obra en la qual l’artista representa i alhora trenca els moviments d’articulació de la llengua parlada. Associa cadascun dels tres colors primaris llum amb les formes que pren la boca per pronunciar el monosíl·lab del nom d’aquest colors: blau, vermell, verd. Gary Hill s’interessa sovint en les seves obres en la representació de les propietats físiques de l’acció i el so. Al vídeo Primary realment no analitza la pronunciació sinó que retorna la parla al seu context i entén el llenguatge com un simple procés físic.
Jordi Colomer
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=spjDqggmnMw[/youtube]
En la Pampa (2008)
Podem habitar el desert? Es pot habitar un espai amb la ficció? Aquest és l’exercici que Jordi Colomer va proposar en el projecte En la pampa. On va convidar un home i una dona, que no es coneixien entre si i que no eren actors, a viure certes situacions al desert d’Atacama, al nord de Xile. El desert es va convertir en un enorme escenari amb diverses accions. El principal objectiu de Maria i Mateo era aconseguir oblidar la càmera i improvisar els diàlegs d’acord amb l’acció plantejada, per exemple, rentar un automòbil prop d’un cementiri abandonat.
Pipilotti Rist
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KzMBYqRbpjc[/youtube]
Homo Sapiens (2005)
Rist va canviar el seu nom pel de Pipilotti, del personatge Pipi Calcesllargues, de l’escriptora sueca Astrid Lindgren. Pipilotti Rist pirateja la cultura pop i treballa amb una estètica que recorda el canal MTV i les gravacions i videoclips dels anys 80. Amb muntatges de talls bruscos combinats amb preses amb càmera lenta i rebobinats. Amb el nom d’Homo Sapiens sapiens, Rist va presentar a la 51 edició de la Biennal de Venècia una espectacular video-instal•lació que es projectava a les voltes d’una església barroca. Per tal de veure millor el vídeo, els espectadors s’havien d’estirar en uns matalassos units entre si que simulaven unes fulles de cep. La projecció és de caràcter molt oníric, amb una porta al paradís perdut, escenaris naturals, colors psicodèlics, nimfes nues, i imatges que es construeixen i destrueixen de forma calidoscòpica.
Tony Oursler
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zbj-Nsqg11E&feature=related[/youtube]
Guilty (1995)
Oursler crea petits escenaris amb objectes reals i amb formes més o menys humanes on es projecten rostres de personatges inquietants. El conjunt evoca emocions intenses que fan reaccionar empàticament l’espectador.
Després de veure i comentar aquests quatre vídeos es treballaria l’obra de Bill Viola, que pot exemplificar millor l’activitat plantejada.
Bill Viola
The Passions (a partir de l’any 2000)
Al principi del renaixement italià, un del canvis més importants que es van produir va ser la introducció dels sentiments als rostres dels personatges, sentiments de dolor, tristesa… L’adaptació d’aquests sentiments al segle XXI és el que intenta fer Bill Viola en aquesta sèrie d’obres titulades The Passions. Sèrie que tracta de reproduir en imatges temes dels grans mestres de la pintura medieval i del renaixement. Els quadres estan substituïts per pantalles de plasma on es desenvolupa una història en càmera lenta amb un o més personatges que ens transmeten la seva visió de diferents estats d’ànim.
La majoria d’aquestes obres es van filmar amb pel•lícula de 35mm amb 300 fotogrames per segon, quan en una filmació normal se’n necessiten únicament 24. Això permet a l’artista realitzar una ralentització de la imatge de manera que es puguin advertir amb tot detall els canvis d’expressió més minúsculs. Al final les imatges es van convertir a vídeo digital i es mostren en pantalles planes en alta resolució.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MR9av-I35ME[/youtube]
The Quintet of the Astonished. (El Quintet de los Atònits) (2000)
Aquest vídeo està inspirat en un quadre d’El Bosco titulat Crist escarnit, que ens presenta a cinc personatges que comencen en repòs i que comencen a ser objecte d’una energia que els afecta independentment i que porta a cadascun d’ells a manifestar una emoció diferent que porta a la seva màxima expressió. Pena, dolor, ira, por, rampell, són les cinc sensacions que representen. La pintura només ens ofereix un moment, mentre que a la pantalla podem seguir-ne tot el procés, des del repòs, fins al final de màxima intensitat.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=aiz19J-wVnE[/youtube]
Observance (2002)
Obra inspirada en dues taules d’altar fetes per Albert Dürer en 1526 titulades Quatre apòstols. A l’obra de Viola hi veiem un grup de persones que avança cap a nosaltres i cadascuna d’elles s’atura davant de la càmera i dirigeix la seva mirada cap a un objecte que nosaltres no podem veure. Es tracta de 18 actors que es mouen cap a la càmera i que estan mirant alguna cosa que no volen veure. És un ritual de dolor o lamentació per la pèrdua. Com si volguessin donar l’últim adéu a una persona morta i que es van emocionant quan més s’hi van acostant al moment d’entrar-hi en contacte visual. Com una mena de processó que fa fila per donar el seu últim comiat al seu amic difunt. L’emoció i la incertesa per saber què estan mirant aquests personatges és el que ens transmet empàticament aquesta obra.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JL3YiRpnj34&feature=related[/youtube]
Emergence (Aparició) (2002)
Aquesta obra es basa en la pietat que pinta Masolino i que ens mostra el cadàver de Crist a la tomba sostingut per la verge Maria i per Sant Joan Evangelista.
En aquest cas ens trobem amb dues dones assegudes a ambdós costats d’una tomba de marbre. De la tomba comença a sortir de cop la figura d’un home, i això provoca que es vagi vessant aigua pels marges de la tomba. El cos de l’home apareix completament i cau com desmaiat de manera immediata. Les dones el recullen, l’estiren a terra i el tapem amb un llençol. L’escena s’acaba amb la dona de més edat plorant, mentre la més jove abraça tendrament el cos. Veiem diferents escenes que es poden relacionar amb la iconografia religiosa. El naixement, amb l’aigua com a element generador de vida. La resurrecció, amb el cos blanc de l’home, tot i que al final sembla una pietat.
En totes aquestes obres de Bill Viola les escenes religioses són substituïdes per imatges quotidianes, més properes però transformades en representacions artístiques que es poden reconèixer. L’empatia amb els personatges de Viola és més fàcil que en les obres del renaixement.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=IEVZ1gN4fB8&NR=1&feature=endscreen[/youtube]
Silent Mountain (2001)