Nou concepte : matriarcat

matriarcats081MATRIARCAT

De Viquipèdia

El matriarcat és una forma d’organització social en què el poder recau sobre les dones i especialment sobre les mares de la comunitat. El terme “ginecocràcia” s’utilitza per referir-se específicament al govern de les dones. El matriarcat difereix del matrilinealisme, en què els fills s’indentifiquen culturalment amb llur mare i no pas amb llur pare, i les aliances familiars i tribals es formen a partir dels llinatges de sang de les dones. Per exemple, en la tradició de l’halacà jueva, una persona que neix d’una mare jueva és considerat automàticament jueu; el judaisme, per tant, es transmet de la mare cap al fill.

El matriarcat també difereix del matrilocalisme, un terme que els antropòlegs sovint utilitzen per descriure les societats en què l’autoritat de les mares és prominent en les relacions domèstiques i en què els marits s’uneixen a la família de llurs mullers en comptes de què aquesta s’uneixi a la tribu o la família del marit.

El matriarcat és una combinació d’aquests factors i pot incloure el matrilinealisme i el matrilocalisme. La característica més important del matriarcat és que les dones estan a càrrec de la distribució dels béns del clan o de la tribu, així com dels aliments. Aquesta característica és molt més forta que la matrilinealitat i la matrilocalitat atès que dóna a les dones una posició d’influència sobre les societats.

Article sobre matriarcat: “Del matriarcado a los maltratos desde una visión antropológica”.

Un nou concepte: neomasclisme

neomasclisme
Finalment, he ensopegat amb una paraula que defineix prou bé la nova forma de masclisme que brota entre joves i adolescents. El neomasclisme.

Ens pensàvem que teníem un conjunt de coses força superades però encara ens queda un llarg camí per recórrer. Intentaré desgranar alguns ingredients que defineixen el masclisme del S.XXI, que ja no té a veure amb la clàssica divisió de rols, a la llar o al món laboral, sinó que conjuga elements diferents. Per un costat, la sexualització de les noies, amb ànsia de respondre a l’estereotip de dona objecte de manera precoç, la qual cosa, com se sap, fomenta la violència de gènere. Per altra banda, la banalització de les relacions, que s’adequen a les lleis utilitaristes del mercat. Els vincles afectius s’assimilen a transaccions comercials, amb el conseqüent sentiment de solitud.
Pel que he pogut observar, moltes noies prioritzen la seva relació sentimental, per desigual que sigui, per damunt de qualsevol projecte laboral o d’estudis; els costa enormement desenganxar-se dels vincles de possessió, que adquireixen un to de control psicològic i de coerció acusats. També he observat una dificultat en les famílies per posar límits clars als nois i noies, motiu pel qual després poden tenir problemes per marcar distàncies amb el grup d’iguals. La seva identitat queda diluïda en el grup, fet que dificulta la independència.

Comptat i debatut, ens queda bastanta feina pendent. Hem canviat la forma però el fons, si fa no fa, és el mateix. Tot plegat no treu que algunes noies maltractin les seves parelles. La violència exercida per elles també ha pres cos. Reservaré aquest tema per un altre dia.

Article de Clara Esquena i Freixas (psicòloga) al seu bloc “Si plores perquè has perdut el sol…”

Us saludem!

infants coeducació

Benvingudes i benvinguts a l’espai de coeducació de les terres de Lleida!.

Aquest bloc és un racó per compartir conceptes i reflexions al voltant de la coeducació. Us convidem a nodrir-lo i enriquir-lo amb les vostres aportacions, opinions, experiències i recursos.

Iniciem així un camí  d’innovació en el marc escolar que faciliti el creixement dels valors democràtics i fixi els eixos  d’una societat coeducadora.

Us animem a participar-hi!!