ANDROCENTRISME

androcentrisme1


L’androcentrisme (Grec ανδρο, andro-, “home, mascle”, χεντρον, kentron, “centre”) és aquell pensament que emmarca les capacitats de l’ésser masculí com motor individual/universal de l’esdevindre humà. Considera, doncs, el moment o configuració de la ment masculina clàssica, com referent universal en oposició al immòbil, a l’immutable, a l’estàtic.

L’androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l’experiència i les representacions que no han estat escrites des de la ment elevada.

El terme va començar a ser utilitzat en el debat científic per Charlotte Perkins Gilman qui en va fer una profunda descripció de les pràctiques androcèntriques, així com dels problemes que en resultaven a The Man-Made World or, Our Androcentric Culture, publicat el 1911. Així, l’androcentrisme s’ha d’entendre com una praxis societal on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s’afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades complementàries.

GUIA DE COEDUCACIÓ

• Androcentrisme
“L’androcentrisme és sobretot una perspectiva. Consisteix fonamentalment en una visió del món determinada i parcial que considera que el que han fet els homes és el que ha fet la humanitat o, a l’inrevés, que tot el que ha aconseguit l’espècie humana ho han realitzat només homes, consisteix també, per tant, en l’apropiació per part dels homes del que han fet i possibilitat les dones. És pensar que el que és bo per als homes és bo per a la humanitat, és creure que les experiències masculines inclouen i són la mesura de les experiències humanes; d’una manera o altra, valorar només el que és masculí. És considerar que els homes són el centredel món i el patró per mesurar qualsevulga persona”.
Un exemple il·lustratiu d’aquesta perspectiva el va oferir un metge cardiòleg assistent al Congrés Internacional de Cardiologia celebrat a Barcelona l’any 2006. En una entrevista dels mitjans de comunicació explicava que el nombre d’infarts cardíacs en les dones era inferior al dels homes, però que, segons els estudis realitzats, l’índex de mortalitat era molt més elevat en el primer cas. L’explicació raïa en el fet que els protocols de detecció es basaven en la  simptomatologia masculina i no tenien en compte que les dones presenten uns símptomes diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *