ÈTICA DE LA CURA

cuidar-de-los-demas-t7317

Ètica de la cura
Tots els éssers humans tenen necessitats d’atenció i cura en diversos períodes de l’existència, en qüestions bàsiques de supervivència com l’alimentació, la higiene i la salut, però també amb relació al desenvolupament, al creixement i al benestarpersonal, en aspectes com l’educació, el reconeixement o el suport emocional. Així, el fet de tenir cura de la vida fa possible la nostra existència i, per tant, la del nostre món. Tradicionalment, les tasques de cura han estat portades a terme perles dones, no perquè hi hagi una predisposició biològicament predeterminada, sinó per aprenentatge, perquè el procés de socialització de les persones segons el seu sexe ha abocat històricament les del sexe femení a responsabilitzar-se materialment i emocionalment dels éssers estimats. L’ètica de la cura té el seu origen en la concepció de desenvolupament moral de Carol Gilligan, qui recull aquesta experiència femenina per explicar les diferències de resultats entre dones i homes en el model de desenvolupament moral de Lawrence Kohlberg. Aquest últim, partia de dilemes morals i va fer un estudi longitudinal de subjectes durant vint anys, però no va incloure dones en el treball de camp de les seves investigacions. Carol Gilligan recull la veu de dones i en les seves recerques proposa l’estudi de vivències reals de la vida de les persones. Per ella, el major grau de desenvolupament mora s’assoleix quan la persona troba l’equilibri entre la cura de si mateixa i la cura de les persones del seu entorn. Aquesta fita és igualment desitjable en tots els éssers humans, siguin dones o siguin homes, i comporta una actitud de respecte i valoració envers les persones, els éssers vius, l’entorn i el medi ambient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *