SEXUALITAT

sexualitat

• Sexualitat
Quant als orígens de la sexualitat, Victoria Sau diu que “la sexualitat va ser una adquisició cultural pròpia de l’espècie humana, que, per tots els indicis, va ser portada a terme per la dona. Mentre la sexualitat masculina és de caràcter instintiu, té per objectiu la procreació i es satisfà en un breu espai de temps, la dona pot permetre’s el gran gest cultural de separar sexualitat de reproducció, plaer personal de servitud a l’espècie”. María Lameiras manifesta que “la sexualitat ha d’ésser abordada com una entitat multifactorial, multifuncional i dinàmica que ens acompanya al llarg de tota la vida, reelaborant-se i reestructurant-se contínuament”,  i Rafaela Subías especifica que “La sexualitat és una dimensió fonamental de la persona, en la qual estan implicats aspectes com l’afectivitat, el plaer, el benestar, l’autoestima i la relació amb altres persones”, a la qual cosa afegeix que “Actualment, el model dominant (de sexualitat) es pot qualificar com a reproductiu, masculí i genitalista”. Rosa Sanchís defensa un model d’educació
sexual que “parteix del reconeixement del dret al plaer i de la consideració de la sexualitat com una dimensió positiva.” I hi diu, a més, que “L’objectiu de la sexualitat és la recerca i l’exercici conscient i responsable del plaer sexual. Però hi ha dos grans impediments. En primer lloc, l’erotofòbia de la societat, que a través dels nombrosos tabús (la sexualitat s’aprèn sola, ensenyar és incitat a la pràctica…), provoca que s’ignori el plaer i impedeix que se’n parli i s’eduqui adequadament. En segon lloc, la diferent socialització de dones i homes, que els converteix en dos móns oposats: ells, actius sexualment, elles, passives però contenint-los”. Brigitte Lhomond afirma que “La sexualitat contemporània es caracteritza, dins les societats occidentals, per la seva possible autonomia de la reproducció i la legitimació del seu exercici fora de la institució del matrimoni. Al mateix temps, les transformacions de les estructures familiars i el progressiu reconeixement social i legal de certs lligams sexuals (per exemple, les relacions homosexuals) donen lloc a vives tensions”.44 Des d’aquesta perspectiva de la sexualitat, el desig sexual es pot orientar de forma diversa en diferents persones i en una mateixa persona en diferents moments, sigui aquest desig
envers si mateixa (autoerotisme), envers persones del mateix sexe (lesbianisme i homosexualitat), envers l’altre sexe (heterosexualitat) o envers un o l’altre indistintament (bisexualitat).

Guia de lectura sobre la sexualitat: Biblioteca Manuel de Pedrolo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *