El català, la llengua d’un poble. La cultura catalana, una cultura mil·lenària

Hi ha uns drets lingüístics, sobretot per a les llengües minoritàries? Cada poble, cada comunitat ha desenvolupat una llengua i una cultura determinades. La cultura catalana és mil·lenària. No n’hi ha prou amb això perquè sigui respectada?

La literatura catalana és universal des de Ramon Llull que als segles XIII i XIV confeccionà una obra enciclopèdica i utilitzà diferents idiomes: català, occità, llatí i àrab per a realitzar-la. Ell es dirigia a la gent amb l’idioma que la gent comprenia, per tal de fer-se entendre.

La llengua i la cultura catalanes són estimades no només a Catalunya sinó arreu del món.

A una Universitat alemanya hi ha gran part de l’obra de Llull i els estudis que ha generat.

Els viatges de Llull en plena edat mitjana (quan era difícil i, fins i tot, perillós viatjar), ens donen idea de l’abast universal de la seva tasca cultural i filosòfica. Vegem-ho al següent mapa:

Els viatges de Ramon Llull ( imatge Viquipèdia)

Ja des dels orígens, la llengua catalana és una llengua universal. Per això és estimada. Però també és una llengua popular, per això no ha deixat mai de ser parlada.

Després de 1714, quan Felip V es proclamà vencedor de la Guerra de Successió que tant desastrosament  va afectar Catalunya, la  llengua catalana deixà de ser la llengua oficial del país.

L’any 1716 es decretà que la Reial Audiència de Catalunya, única institució de govern i de justícia, utilitzaria com a llengua el castellà, quedant prohibit l’ús del català segons aquesta cita: Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana.

I, l’Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, en una instrucció secreta adreçada als corregidors de Catalunya, els deia: Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana amb la finalitat de donar les providències més temperades i dissimulades perquè s’aconsegueixi l’efecte sense que es notin els esforços.

També les cinc universitats catalanes havien estat suprimides com una mesura de càstig, càstig que fou durament sentit a Catalunya i que va donar peu a la formació de la nova Universitat de Cervera.

Malgrat aquestes mesures i d’altres similars es produí una gran florida setcentista dels gèneres populars :  l’auca, els goigs, les tragèdies sacres, les rondalles, les corrandes, els romanços, poemes i cançons de tota mena…
Altres produccions en llengua catalana, de caire culte foren La Vida de Santa Eulàlia on s’hi pot  trobar una llarga descripció de la batalla de Montjuïc[1]o La doctrina Pueril de Ramon Llull.

Cal afegir-hi la publicació de les Instruccions per a l ‘ensenyansa de minyons de Baldiri Reixac.

Tot això sota un clima de prohibició.  En temps de Carlos III  hi hagué censura civil prèvia a les publicacions amb la consigna: se pondrá reparo a que se imprima en catalán segons explica i cita J. Bonet i Baltà.

Aquestes prohibicions foren ampliades a les representacions teatrals en el regnat de Carlos IV.

Els monarques espanyols il·lustrats, especialment Carlos III,  no donaren mostres de pluralisme quan prohibiren les manifestacions de la llengua catalana.

Ja sabem que el despotisme il·lustrat es defineix com : todo para el pueblo pero sin el pueblo.

A Catalunya, el poble estimava la seva llengua i, per això, la va preservar. Aquesta llengua no només ha arribat als nostres dies, sinó que ha seguit donant obres universals de la literatura catalana i ha seguit donant catalans universals com Gaudí, Verdaguer, Caterina Albert,  Pau Casals, Espriu, Rodoreda…entre moltíssims d’altres.

Una llengua i una cultura com aquestes, no mereixen un respecte?

 


[1]
La Batalla de Montjuïc de 1641, fet històric que tingué lloc el 26 de gener  a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l’aixecament popular conegut com Corpus de Sang ( 7 de juny de 1640).

 

 

 

One thought on “El català, la llengua d’un poble. La cultura catalana, una cultura mil·lenària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *