Reflexions al voltant del Petit Príncep

Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

Això ho expressava el Petit Príncep quan el seu autor el creà: a principis dels quaranta, encara que el personatge ja s’estava gestant en la  ment del narrador als finals dels trenta.

Temps difícils per a una sensibilitat tan acurada com la de Saint-Exupéry!

Ara, una estàtua del Petit Príncep contempla la mar des de la platja de Riells

a l’Escala (Girona).

Ens convida a veure la vida amb el cor.

Tampoc són fàcils els temps actuals on sembla que la imatge ho sigui tot!!!

El cor és una metàfora de les emocions, els sentiments, la sensibilitat de cadascú de nosaltres: en realitat un tresor que, de tan ocult, ens pensem que no el tenim. I no el valorem!

2 thoughts on “Reflexions al voltant del Petit Príncep

  1. Juan Garía

    Muy bonita la metáfora. Hoy faltan pensamientos así, nada más vemos
    culto a la imagen y al dinero.
    SALUDOS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *