LA NARRATIVA DE L’EXILI: PERE CALDERS

Enguany celebrem al centenari del naixement de Pere Calders

Pere Calders i la literatura de l'exili

Vida i obra de Pere Calders i Rossinyol, nascut ara fa 100 anys.

Pere Calders, narrador, periodista i dibuixant, nascut a Barcelona l’any 1912, morí l’any 1994 a Barcelona.

La seva activitat literària i periodística fou destacada entre els anys 1936 i 1939, any en què s’hagué d’exiliar, juntament amb altres escriptors i escriptores contemporanis, com a conseqüència del final de la Guerra Civil Espanyola.

Les seves obres més conegudes són els contes. Publicà un primer recull de contes El primer Arl·lequí (1936). L’any 1954
guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta ( 1955). Pere Calders recopilà tots
els seus contes al volum Tots els contes que va ser publicat l’any 1968.

Les seves novel·les més conegudes són La glòria del doctor Larén (1936), Gael·li l’home-déu (1938), novel·la que
fou finalista al premi Creixells de novel·la. L’any 1964 guanyà el premi Sant Jordi amb la novel·la L’ombra de l’atzavara. L’any 1966
publicà Ronda naval sota la boira.

Com a periodista, Pere Calders desenvolupà una intensa activitat des de ben jove. Col·laborà a “L’Esquella de la
Torratxa”, juntament amb Avel·lí Artís i fou el director de l’esmentada revista en la seva darrera època. Va escriure també a ”Diario Mercantil” i al diari “Avui”. A l’exili va desplegar també una intensa activitat periodística: quan visqué a Mèxic fundà, juntament amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista “Lletres” i col·laborà en diverses revistes i publicacions literàries. La seva obra Unitats de xoc és una crònica de la guerra escrita l’any 1938.

Podríem dir que dos esdeveniments crítics de la seva vida van influir en la seva obra: haver viscut la guerra i haver patit exili des de 1939 fins  l’any
1963 en què retornà a Catalunya.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *