Els aqüeductes
L’aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització. L’aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d’arcs sobreposades.
L’estil del aqüeductes es molt semblant en tots, a sota unes columnes que sobresurten del terra i a partir d’aquí es van succeint nivells o pisos, dels quals estan formats per arcs semicircular successius. A la part de dalt s’hi troba el canal per on circulava l’aigua i de vegades a la part de baix hi havia un camí per on passava la gent, tot i que això no es tant habitual.
Aqüeductes que ens ha arribat: n’hi ha per exemple a Tarragona, Segòvia, Itàlia, França. Són construccions que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat.
Aqüeducte de Pont du Gard, a França:
Aqüeducte de Segòvia:
Els arcs
La paraula “Arc” procedeix del llatí arcus, aquest arcus és una peça decorativa de forma corbada entre dos pilars o murs. Està compost per peces anomenades dovelles, i el més característic es que té una gran diversitat de tipus de curvatura.
El funcionament de l’arc és basic: Suporta càrregues mitjançant el mètode de compressió, així doncs, actuant com a punt de suport.
Història
L’arc va aparèixer a Mesopotàmia, on en un principi, l’arc es construïa amb fang i canyes. Va passar per moltes altres civilitzacions com per exemple Egipte, i finalment va arribar a l’antiga Roma.. Primerament, l’arc es va utilitzar per a les estructures subterrànies fins que van ser els romans els primers a utilitzar-los en la superfície com per exemple en moltes de les seves estructures tradicionals, com aqüeductes, palaus i amfiteatres.
A l’edat mitjana, l’ús de l’arc es va començar a utilitzar en la construcció de catedrals; i finalment encara avui en dia s’utilitza en algunes estructures com en els ponts, encara que amb altres tipus de materials ja més desenvolupats.
Estructura d’un arc
1-Clau: és el punt central de l’arc, que és de forma semicircular, i està construït a partir d’un nombre imparell de dovelles. Es necessiten un nombre imparell de peces perquè hi hagi una dovella clau.
2- Dovelles : conjunt de peces que formen l’arc. Com hem dit abans, la dovella del centre, que tanca l’arc, s’anomena clau (1), i les dues dovelles del costat contraclaus. Les dovelles dels extrems, que reben el pes de l’arc, s’anomenen coixins, i les properes als coixins s’anomenen ronyons.
3- Extradós : és la cara exterior de l’arc.
4- Imposta : filera de peces on comença l’arc.
5- Intradós : La cara interior de l’arc.
6- alçada de l’arc, que es mesura des de la línia d’arrencada fins a la clau.
7- amplada de l’arc.
8- Carcanyol: Espai que dona sobre de l’arc .
Diferents tipus d’arcs
Hi ha molts tipus d’arcs, i dins d’aquests, molts subtipus relacionats amb forma, superfície etc. així que n’esmentarem uns quants:
Els romans utilitzaven arcs d’un sol centre, o de mig punt, com a l’aqüeducte romà de les Ferreres, Tarragona.
L’arc de triomf
És un conegut monument típic de l’arquitectura romana en forma d’arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d’aquí el seu nom; els més antics són del segle I i es troben a Itàlia. Normalment se situaven a la entrada de les ciutats, o sobre vies principals
