L’amfiteatre

L’AMFITEATRE ROMÀ

INTRODUCCIÓ

Les lluites entre gladiadors i espectacles de feres, tradicions ja d’origen etrusc, es practicaven des de l’antiguitat a Roma i es localitzaven en el fòrum i també a l’aire lliure.

La idea del primer amfiteatre va sorgir en temps de Cèsar, que va unir dos petits teatres desmuntables de manera que el fons quedés tancat. Tot i així, no va ser fins els temps d’August que es va construir el primer amfiteatre de pedra. Un exemple n’és el Coliseu, que va ser construït per Vespasià i Titus al segle I dC. És una monumental construcció ubicada a la ciutat de Roma i el seu veritable nom era amfiteatre Flavi, però, se’l coneix amb el nom de  Coliseu gràcies a la colossal estàtua de Neró que estava al seu costat. El Coliseu és  el millor exemple d’amfiteatre i és clarament la imatge de la ciutat de Roma, representant a més, la grandesa de l’imperi romà i el seu art.

HISTÒRIA

Pels volts de l’any 66 d.C. va esclatar una revolta a Judea contra la tirania romana. El llavors emperador Neró va enviar el general Vespasià a controlar-la (un temps abans Neró havia exiliat  Vespasià per haver-se quedat adormit en una de les insofribles representacions de l’emperador-artista). En el 68, bastant impopular pels abusius impostos amb què havia sotmès  Roma, Neró va ser declarat enemic de l’imperi i es va suïcidar. La crisi política que va succeir a la seva mort va veure 3 emperadors en un any, fins que el senat va buscar una figura respectable perquè s’encarregués de l’imperi: Vespasià. Aquest  va deixar llavors el seu fill Titus a càrrec de la guerra contra els jueus i va assumir el càrrec d’emperador, no per dret de sang, sinó per les seves dots de gran general. Va fundar la dinastia Flàvia, d’on li ve el nom a l‘Amfiteatre.

En prendre el poder Vespasià va trobar una població descontenta i desocupada, i va decidir construir un majestuós escenari que mantingués la gent entretinguda, allunyant-la de possibles revoltes. Davant d’un Estat gairebé en fallida i evitant augmentar els impostos (el que havia portat al desastre a Neró), va utilitzar els grans tresors del temple de Jerusalem (que finalment havia caigut davant Titus l’any 70) i els enormes rèdits que va produir  la venda de ciutadans jueus com a esclaus per així finançar l’amfiteatre.

UBICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL COLISEU

En 29 aC, el cònsol romà Taure Estatili havia construir un amfiteatre en el Camp de Mart. Aquesta construcció va ser el primer amfiteatre de grans dimensions de la ciutat, amb diferents serveis. Aquest edifici va quedar destruït al Gran incendi de Roma de l’any 64, i llavors va sorgir la necessitat d’un nou amfiteatre per a la ciutadania romana. Neró també havia aprofitat l’incendi per apropiar-se d’una gran part del terreny situat en una zona entre els turons del Celi, l’Esquilí i el Palatí per construir la seva residencia “la Domus Aurea”(casa d’or), on també va construir una llacuna artificial i una estàtua gegant de bronze, anomenada el Colós de Neró.

En el 71 dC Vespasià, un cop fet emperador, va voler tornar aquest espai al poble i va ordenar la construcció de l’amfiteatre en aquest lloc. Per a això, va fer drenar el llac cap al Tíber i es va disposar l’execució de canals circumdants per desviar l’aigua freàtica i pluvial. L’estàtua de Neró, però, va ser conservada, i l’amfiteatre va tenir el nom de Coliseu, per la seva proximitat a aquesta colossal estàtua. No obstant això, Vespasià no va viure per veure la seva obra acabada. Després de la seva mort al 79, el seu fill Titus va pujar al poder, i llavors va construir el nivell superior del Coliseu l’any 80 dC. Es diu que només el dia de la inauguració es van sacrificar 5000 bèsties en els espectacles de sang. Fins i tot hi havia celebracions de batalles navals, naumachia (tot i que n’hi ha que han posat en dubte aquesta afirmació per la falta de restes de material impermeable).

Més endavant es va remodelar l’edifici sota el mandat del fill petit de Vespasià, el recentment nomenat emperador Dominicà, que va construir l’hipogeu, una sèrie de túnels subterranis que s’usaven per allotjar animals i esclaus. També va afegir una galeria a la part superior del Coliseu per augmentar el seu aforament. Una inscripció recull que diverses parts del Coliseu van ser restaurades per Teodosi II i Valentinià III (que van regnar del 425 al 450), possiblement per reparar els danys que va causar un terratrèmol en el 443.

ESTRUCTURA DE L’AMFITEATRE

  • El Coliseu romà va ser potser l’obra més grandiosa de l’arquitectura romana, i en ell es van utilitzar les més variades tècniques de construcció. Les pilastres i els arcs són de travertí col·locat sense argamassa. En les parts inferiors i en els soterranis es va emprar la tova de la mateixa manera.

PARTS DE L’AMFITEATRE

  • El terreny de joc era un oval de 75 x44 m., Una plataforma construïda en fusta i coberta de sorra. Tot el subsòl era un complex de túnels i masmorres (l’hipogeu) en el qual s’allotjava als gladiadors, als condemnats i als animals.

La càvea

  • L’àmplia graderia interior estava diferenciada en gradus, pisos reservats per a les diferents classes socials:
  • Al podium, el primer d’ells, s’asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats, sacerdots i, potser, les vestals.
  • El maenianum primum era per als aristòcrates que no pertanyien al senat,
  • El maenianum secundum, dividit en l’imum per als ciutadans rics i el summum per als pobres.
  • En el més alt era el maenianum summum in ligneis, fet de fusta, probablement sense seients i reservat per a dones pobres.

La façana

  • La façana s’articula en quatre ordres, les altures no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres ordres inferiors els formen 80 arcs sobre pilastres, i amb semi columnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. El quart el forma una paret cega, amb pilastres adossades, i finestres en un de cada dues obertures.

El velari

  • Era un immens teló que en ocasions especials es desplegava amb gran mestratge per protegir els espectadors de la calor del sol. Estava construït amb franges de lli vermelles. Es desplegava gràcies a uns anells que podien estendre o replegar segons l’hora del dia o les exigències climàtiques. Les cordes s’enganxaven al tendal amb eixos inserides en orificis col·locats al voltant de la cornisa a les columnes de travertí, que circumdaven l’amfiteatre, amb una complexa operació, duia a terme per una esquadra de mariners de la flota imperial de Misè.

ESPECTACLES

En l’amfiteatre es feien tres tipus d’espectacles: combats de gladiadors, lluites de feres salvatges i combats navals.

Els combats de gladiadors (munera) eren el espectacles preferits dels romans. Un home es podia convertir en gladiador de tres maneres diferents: si ha sigut condemnat a mort, per ser un esclau o per ser un ciutadà lliure que renuncia als seus drets de ciutadà.

Els gladiador s’entrenaven en unes escoles especials.

Hi havia tres tipus de gladiadors, segons les armes que portaven.

Quan un dels lluitadors queia al terra vençut demanava clemència al públic, i aquest decidia si li perdonaven la vida o el vencedor el matava.

Els vencedores obtenien una palma com a premi simbòlic i rebien regals.

Els espectacles d’animals salvatges (venationes) consistien en la exhibició d’animals exòtics, lluites entre animals i lluites entre animals i homes.

Els combats navals eren simulacres en els que intervenien vaixells de mida real, però el cost de aquests espectacles era molt car i es van deixar de celebrar.

AMFITEATRES DEL MÓN

  • Les ruïnes de 75 amfiteatres han estat  trobades en diverses zones on havia estat l’imperi Romà.

A ESPANYA DESTAQUEN

ESPANYA

  • Carmona; Cartagena; Mérida;  Empúries ; Itàlica,  a Santiponce, provincia de Sevilla;  Segóbriga,   a prop d’Almodóvar del Campo, província de Ciudad Real; Còrdova; i altres.
  • Tarragona, l’antiga  Tàrraco. Hi conté les restes d’una basílica visigoda en l’arena.
Aquest article s'ha publicat dins de Arquitectura, Diurn, Espectacles, vida quotidiana i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *