“Per vèncer en un laberint és imprescindible la tècnica de l’assaig-error. La ciència usa l’error, treballa amb l’error, avança amb l’error. Un científic s’equivoca pràcticament el cent per cent del seu temps i quan deixa d’equivocar-se és ben possible que publiqui un descobriment de mèrit. L’error obliga a buscar i a provar una altra alternativa. Però res de tot això és possible sense memòria. La memòria guarda sobretot els errors. La memòria serveix sobretot per arxivar errors. Per això resoldre una ruta laberíntica és un exercici continu d’innovació i error, un exercici d’intuició i de memòria on la intuïció és un frec entre el ja comprès i el que encara s’ha de comprendre.“

Extret de l’exposició Per laberints.