El gra de sorra viatger
Hi havia una vegada un nen que es deia Guillem. Va anar d’excursió a la platja amb la seva classe,quan van arribar, el primer que van fer és esmorzar allà i després ja van poder anar a jugar. Com sempre, un granet de sorra li va entrar a la seva sabata i tot el dia va estar amb en Guillem.
Quan van marxar, el granet encara hi era, quan en Guillem jugava a casa seva també, però quan se’n va anar a dutxar, el granet va caure pel desaigua, del desaigua a les clavagueres, de les clavagueres al riu, del riu al mar i allà es va retrobar amb els seus companys. Allà va tenir un problema, no sabia qui era la seva família, com que tothom era igual ja no els reconeixia. El final es va tirar a l’aigua i un peix se’l va empassar, un pescador que passava per allà va pescar el peix, el peix va anar a la peixetaria i una dona va comprar el peix i el va preparar per sopar per la família d’aquella dona. El fill petit es va menjar un tros, i justament en aquell tros hi havia el granet de sorra. El nen després va anar el lavabo i el granet de sorra va anar a parar a dins del water i va fer el mateix viatge, del desaigua a les clavagueres, de les clavagueres al riu, del riu al mar i va anar a parar a la sorra.
Buscant, buscant es va trobar un cranc, i el gra de sorra li va preguntar: Has vist els meus pares? No ho sé, un cranc en un sol dia veu tantes coses… Però si vols puja sobre la meva closca, aviam si els veiem. Et sembla bé? A d’acord!Va dir el granet de sorra.
Van passar minuts, hores fins hi tot dies! Però no els van trobar. Poc després es van trobar una altre escola i un nen que es deia Jordi, va agafar el cranc juntament amb el granet de sorra, però resulta que en Jordi era el cosí d’en Guillem. També va agafar una mica de sorra, perquè va pensar que a casa seva el podria posar en una peixera, i perquè el cranc s’hi adaptés va agafar una grapat de sorra.Quan va arribar a casa seva va trucar el seu cosí i li va dir: -Digui? – va dir la tieta.
-Hola tieta Margarida, que hi és en Guillem?
-Si, ara s’hi posa.
-Moltes gràcies!
-Si? – va dir en Guillem.
-Hola Guillem, vols venir a casa a veure un cranc?
– D’acord ara vinc. -va dir en Guillem.
Al cap d’uns minuts… DING DONG!! Va sonar el timbre. Era en Guillem, que venia a veure el cranc.
Mentrestant, els pares del gra de sorra anaven buscant el seu fill, i no el trobaven. Era molt estrany, feia dies que miraven pel seu voltant i només veient parets de vidre.
Resulta que quan en Jordi va agafar el grapat de sorra, va agafar els pares del gra de sorra, llavors el gra de sorra va anar a investigar i es va trobar la seva mare.
I a partir d’aquí van començar una nova vida amb el cranc dins de la peixera d’en Jordi. Maria S 30/9/2008
