Monthly Archives: setembre 2010

…i la festa ha continuat al vespre

Al capvespre ha continuat la celebració del 40è aniversari de l’Escola, aquesta vegada amb un concert de la banda d’Esparreguera en la que hi ha molts ex-alumnes i pares, amb parlaments dels fundadors de l’escola, amb la lectura del poema de Martí i Pol Aniversari, i com no amb pastís d’aniversari!!

Aniversari de l’Escola

Recuperem el poema de Miquel Martí i Pol…

ANIVERSARI

Ara, des del pedrís d’aquests deu anys,
podeu serenament mirar endarrera.
Tot us pertany, encerts i desencerts,
plaers i dols, anhels i defallences;
tot us pertany i en tot heu fet camí,
prudents i atents, sabent que les marrades
són giragonses útils de la ruta,
i que créixer és combatre la peresa
de cada instant, per assolir nous àmbits.
Des del pedrís d’aquests deu anys, el gest
-qualsevol gest- ressona en la profunda
dimensió dels altres que l’han dut
a aquest esclat, i així no hi ha silencis,
ni fosca, ni recels en el camí
que heu fet tots junts i a tots junts justifica.
Ara els propòsits se us han fet espai
i us crida el temps que us toca d’emplenar
de somnis, d’esperances, de projectes;
tot el que sou atia les preguntes
i el vent escriu paraules que algun dia
desxifrareu amb la mirada d’aigua
d’aquells que en tot hi arrisquen el misteri
d’allò que són, sense percaç ni dubtes.
Deu anys us donen dret a moltes coses:
a mirar enrera amb goig i confiança,
a seure en un pedrís i reposar-hi
mirant els ulls d’aquells que us acompanyen,
però més que res més a unir les forces
i a emprendre nous combats, sense cap mena
de temors ni de vanes esperances.
Teniu les mans plenes de llum;que siguin
mirall per tots i estímul per vosaltres.

Si us manteniu fidels al vostre origen
al puig més alt hi plantareu bandera.

Als mestres, alumnes i pares de l’escola “EL PUIG”
d’Esparreguera, en complir-se deu anys de la inauguració
de l’escola.

Els vampirs d’aquest nou curs…

Som la Zoe, la Laia, la Maria B., l’Eloi, el Marc, el Pau, l’Àlex, el Jofre, l’Anna, el Marc Pau, el Joan, l’Albert, l’Alba, la Laura, la Marina M., la Cristina, la Marina P., la Maria S., l’Isaac, l’Aniol, el Pol, el Mateu, la Lydia, el Sergi i l’Abdelali.

Una reflexió per començar el curs…

“Per vèncer en un laberint és imprescindible la tècnica de l’assaig-error. La ciència usa l’error, treballa amb l’error, avança amb l’error. Un científic s’equivoca pràcticament el cent per cent del seu temps i quan deixa d’equivocar-se és ben possible que publiqui un descobriment de mèrit. L’error obliga a buscar i a provar una altra alternativa. Però res de tot això és possible sense memòria. La memòria guarda sobretot els errors. La memòria serveix sobretot per arxivar errors. Per això resoldre una ruta laberíntica és un exercici continu d’innovació i error, un exercici d’intuició i de memòria on la intuïció és un frec entre el ja comprès i el que encara s’ha de comprendre.“

Extret de l’exposició Per laberints.