En el Pirineu no tot és natura. Avui hem viatjat en el temps fins a l’edat mitjana, en l’època en què es van construir les esglésies romàniques. Hem anat fins el poble de Son, un poble avui en dia petit, però que havia estat un punt neuràlgic del comtat de Pallars. En aquella època tenia tres esglésies! Hem descobert aparells arquitectònics, els arcs de mig punt, perquè les aquests temples estan orientats d’una manera determinada… Dins hi ha un retaule gòtic del segle XV a partir del qual hem après algunes coses de la simbologia religiosa. La baixada fins el camp d’aprenentatge l’hem feta per l’antic camí medieval per on ara fa sis-cents anys va pujar en Pere Espallargues, el pintor del retaule.

A la tarda hem reproduït, en un taller, amb peces de fusta el procés de construcció d’un arc de mig punt, i en un altre hem marcat en fang les petjades d’alguns animals característics del parc.

La tardor ens ha fet un regal, un regal gairebé inesperat. Hem tingut un dia esplèndid, càlid i lluminós. Hem disfrutat amb tota la comoditat possible del paisatge, de les explicacions dels mestres del camp d’aprenentatge, de l’observació del medi, del color dels bedolls i de les moixeres, dels estanys i dels reflexos, de les petjades, caus, excrements, i de les sarnelles, dels voltors, de les pangatanes… Ha estat un dia ple d’emocions i de descobriments. I a la tarda, després de berenar, un altre descobriment, el d’Esterri. Per grups hem voltat pel poble buscant anècdotes i els llocs més representatius del poble…